la contra

Preservant les arrels del vi de Calonge

La Fundació Remença XXI va organitzar el segon cap de setmana del vi de pagès

Calonge té racons car­re­gats d'història arre­lada a la terra i a la page­sia. Tota aquesta història es pot escriure peça a peça gràcies a l'esforç que estan fent un grup de page­sos que tre­ba­llen el vi i con­ser­ven els cos­tums més ances­trals. Ca l'Àvia, cal Xec, can Deme­sio, cal Cavall, can San­dro, can Sit­jas, can Plana, mas Molla, can Joan Sais, mas Gas­tas, mas Radó, mas Pons­joan de Fonts, mas Escapa Vell o can Gavito són els encar­re­gats d'escriure aquesta història per cada racó de les seves ins­tal·laci­ons. Aquests page­sos que cul­ti­ven les vinyes a la conca del Tinar, a Calonge, o a Vall-llo­brega, són un exem­ple de la per­vivència de les tra­di­ci­ons, de l'estima per la terra i de la lluita perquè la memòria històrica no es perdi. Aquesta lluita es remunta a la revolta del remen­ces, que va ser el con­junt de movi­ments revo­lu­ci­o­na­ris que va pro­ta­go­nit­zar la page­sia de Cata­lu­nya durant la segona mei­tat del segle XV per rei­vin­di­car l'abo­lició dels mals usos, un con­junt de gravàmens, ser­vi­tuds i sub­or­di­nació humi­li­ant cap al seu senyor. Tot just ini­ciat el segle XXI, els page­sos tenen una altra bata­lla per lliu­rar: l'homo­geneïtzació dels pro­duc­tes. Les dinàmiques cre­a­des per les deno­mi­na­ci­ons d'ori­gen han pro­vo­cat que vari­e­tats locals que abans eren molt valo­ra­des, o el patri­moni viti­vinícola, avui gai­rebé esti­guin con­dem­nats a la des­a­pa­rició.

El vi només es ven a les cases de pagès

Perquè es pre­servi aquesta història i perquè la gent la cone­gui de prop, el cap de set­mana pas­sat es va fer el segon cap de set­mana del vi de pagès de Calonge, orga­nit­zat per la Fun­dació Remença XXI. A la sala del cas­tell de Calonge on es va fer el pri­mer acte, Tas­tem el vi de pagès, van assis­tir-hi unes 70 per­so­nes i es van tas­tar i comen­tar tres tipus de vins de pagès, expli­cant-ne les pecu­li­a­ri­tats, les seves carac­terísti­ques, les vari­e­tats més freqüents de raïm, l'ela­bo­ració tra­di­ci­o­nal, així com el fet que aquest vi només es ven a les cases de pagès o als mer­cats locals. L'endemà es van fer visi­tes guia­des als masos i cases de la zona d'interès etnològic de Calonge. L'assistència va ser mul­ti­tu­dinària i es van fer diver­sos tas­tos i un taller d'empelt de ceps. Diu­menge al matí es va fer l'excursió guiada al mas Radó, pas­sant pel Pla, visi­tant les trin­xe­res i refugi de la Guerra Civil al puig Cabré, i visi­tant també el celler del mas Radó. Unes 200 per­so­nes van pas­sar pels masos a conèixer de prop les arrels del vi de pagès.

Page­sos de Calonge i Vall-llo­brega, agru­pats sota la Fun­dació Remença XXI, estan tre­ba­llant perquè es declari zona d'interès etnològic aquest punt del mapa, que actu­al­ment té ator­gada una pro­tecció pro­vi­si­o­nal per part de la con­se­lle­ria de Cul­tura, que eleva a patri­moni etnològic de Cata­lu­nya una sèrie d'aspec­tes tan­gi­bles i intan­gi­bles rela­ci­o­nats amb l'ofici de pagès i la seva forma de vida tra­di­ci­o­nal, lli­gada a la terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.