Refugiats a Catalunya
Clam massiu per acollir refugiats
La manifestació solidària amb els migrants a Barcelona aplega 160.000 participants, segons la Guàrdia Urbana, i l'organització l'eleva a mig milió
La Via Laietana s'omple durant tres hores de riuades de ciutadans
Les entitats insten els ajuntaments i la Generalitat a acordar un “pacte social” perquè Catalunya aculli més refugiats
Clam emotiu i massiu: “Volem acollir ara, obriu les fronteres!” Ben fort van cridar ahir milers de ciutadans –uns 160.000 segons la Guàrdia Urbana, i uns 500.000, segons els organitzadors de la plataforma Casa nostra, casa vostra– en la manifestació cívica convocada ahir a Barcelona, que va anar des de la Via Laietana fins a la Barceloneta. La resposta dels catalans va ser massiva i una evidència és que la protesta va començar a les quatre de la tarda amb una Via Laietana plena de participants, i, quan tres hores després, els parlaments havien acabat a la Barceloneta, encara hi havia grups que baixaven per la Via Laietana, com integrants de Fundesplai, amb un altra grup de Sant Gervasi, que eren la cua, amb les furgonetes dels Mossos i de la neteja.
En els parlaments, Ruben Wagensberg, coordinador de la campanya Casa nostra, casa vostra, va reclamar “un pacte social entre les entitats, els ajuntaments i la Generalitat per anar junts on sigui per exigir realment poder acollir persones refugiades a Catalunya”. Wagensberg també va assegurar als presents que la d'ahir va ser “la manifestació més gran feta a Europa en favor de les persones refugiades i migrades”.
Certament, la mobilització va ser un èxit i sense cap incident. Més de 250 voluntaris van participar en l'organització i en muntar un cordó de seguretat. La manifestació era encapçalada per un grup de persones refugiades, seguida per les entitats socials. Moltes famílies, amb nens, i amics es van concentrar a plaça Urquinaona per sumar-se a la protesta. A les quatre de la tarda, també hi havia riuades de persones que pujaven en direcció contrària, de mar a muntanya, i com que no podien entrar a la manifestació algunes van anar pels carrers laterals, o van quedar-se a les voreres. Altres participants van fer una capçalera de la protesta de manera alternativa, que era rebuda per animats grups de joves de percussió, com el grup Protons d'Igualada.
L'onada blava ciutadana va anar arribant a la Barceloneta cap a tres quarts de sis de la tarda, on la Barcelona Gipsy Balkam Orchesta, formada per músics vinguts d'arreu del món, els animaven amb una delícia de música de swing.
Els parlaments van tocar l'ànima de tots els catalans presents. La periodista Mònica Terribas, va escalfar l'ambient. “Som davant d'aquest mar Mediterrani, on des del 2010 ja han mort 35.000 persones, i novament el carrer i aquesta mar blava vol dir prou perquè és evitable i per tant és una forma de crim”, va declarar la periodista, que va enfilar un discurs reivindicatiu en nom del ciutadà anònim, i que es va preguntar quantes Neus Català, o Machado, hi ha en els camps inhumans europeus, discurs que va cloure citant Pere Casaldàliga: “És tard però és el temps que tenim per fer futur.”
Testimonis colpidors
En els parlaments van tenir veu els voluntaris, com Judit Corral, coordinadora de la plataforma Casa nostra, casa vostra a Berga. “No volem una Europa amb tanques i concertines, i tampoc les del sud, a Ceuta i Melilla. No ens hem de deshumanitzar, hem d'ajudar a aquestes persones valentes i lluitadores”, va instar Corral.
A tots els presents, se'ns va fer un nus a la gola quan Dolors Serra, de la plataforma Casa nostra, casa vostra a Girona, va explicar la seva experiència en un camp de refugiats a Grècia on va demanar “perdó” a un home d'uns 70 anys que feia cua pel menjar “i només li podia donar una bossa de fruita”. Serra va explicar que ha canalitzat les seves ganes d'ajudar, com molt d'altres persones en la plataforma catalana, i veure que “no tot està perdut, que som un poble d'acollida”, va manifestar.
Dara Ljubojevic, arribada de Bòsnia a Catalunya l'any 1992, va agrair a tots els manifestants presents haver-la acceptat. “Visc en llibertat aquí des de fa 25 anys”, va dir Dara e un perfecte català. “Us miro -va afegir— i teniu el cor obert com a l'any1992, esteu aquí per exigir que obrin fronteres. Aquest cop però hi ha una diferència: l'impedient polític, la mentida que ens diuen cada dia”, va denunciar Ljubojovic, que va demanar a tothom que “lluiti” perquè els refugiats actuals “tinguin les mateixes oportunitats que vaig tenir jo”.
El relat valent i emotiu va ser de la jove Meera M. Zaroor, siriana que des del 2014 viu a Catalunya com a refugiada. La seva mare és professora de Física, el pare, mort, de Matemàtiques, la germana arquitecta i ella vol estudiar Medicina “perquè -segons va assegurar— el nostre somni era fer una país millor, però ens faltava la llibertat”. Amb orgull recordava: “A Síria, tothom és educat i té diners; el que cal és que marxi el dictador, i poder viure en democràcia.” Els presents l'aplaudien sense deixar-la acabar les frases.
Zarror no va eludir posar noms: “Al Asad i Isis són dues cares de la mateixa moneda. Hi ha moltes persones que són víctimes de la guerra. Moren per defensar drets... I no pensava que teníem tanta gent al nostre costat.” I amb valentia va cloure: “Hi ha situacions que ens avergonyeixen. A Síria, ara s'escolten bombes, però, ens aixecarem perquè res és impossible”.
Finalment, els organitzadors de la plataforma Casa nostra, Casa vostra, van agrair la participació de totes les entitats cíviques i socials catalanes en fer possible aquesta gran mobilització civil. “Fa nou mesos érem a camps de refugiats de Grècia i de Macedònia, i desolats pensàvem que s'havia de fer alguna cosa... I avui s'ha demostrat que som terra d'acollida. S'han acabat les excuses: Volem acollir i ara!”, va cridar Lara Costafreda, que va insistir: “No és una crisi de refugiats és un crim!”
Ruben Wagensberg, ànima també de la plataforma solidària, va assegurar als participants que la d'ahir “és la manifestació més gran en suport als refugiats que fins ara s'ha fet a Europa”. El jove va assegurar que la ciutadania “exigeix a la UE que deixi de gastar diners en fer tanques i les destini a les persones”, i també va reclamar que “se sancioni als països que no compleixen les seves quotes, com l'Estat espanyol”.
El coordinador de Casa nostra, Casa vostra va instar als ajuntament si a la Generalitat a acordar “un pacte social” i a “anar on sigui” per fer realitat l'acollida de persones que fugen de guerres i la fam. Tots els grups polítics catalans , que van cedir el protagonisme a la ciutadania, van apostar perquè s'ampliï l'acollida de les persones refugiades al nostre país. El PP va ser l' 'únic grup que ahir no va dir ase ni bèstia.
La ciutadania catalana, un cop més i al carrer, ahir va tornar a donar una lliçó als governants.
LES FRASES
Un salvament d'‘Astral' a la Barceloneta
Els manifestants que arribaven a la platja de la Barceloneta des de la Via Laietana van amorrar-se a les baranes del passeig per veure l'imponent veler Astral, de Proactiva Open Arms, passejar-se per la costa. Els presents s'explicaven entre ells qui era aquesta ONG i especulaven què faria i que amb la seva eslora no es podia apropar gaire a la platja.
L'ONG, liderada pel socorrista de Badalona Òscar Camps, juntament amb actors de La Fura dels Baus, va muntar un simulacre de salvament. Una llanxa es va apropar a la platja, i s'hi van tirar una vintena de persones, simulant ser refugiats. Voluntaris d'Open Arms els van acollir amb mantes tèrmiques i menjar, mentre hi havia salvavides a la sorra.
Una representació freda i ignorada per un grup de joves de festa, asseguts a la sorra. Uns italians, comensals en una guingueta, i amb massa cervesa al cos, s'ho prenien com una festa i quan es van adonar del que es feia un d'ells va cridar: “Lampedusa, Lampedusa!” L'illa paradisíaca convertida en la porta d'entrada dels refugiats a Europa, i on milers de persones han perdut la vida.
Òscar Camps recordava als coordinadors de Casa nostra, casa vostra que ahir mateix unes 400 persones havien naufragat davant de les costes de Líbia. La sagnia de persones mortes al mar Mediterrani és constant.
Els manifestants que arribaven a la platja de la Barceloneta des de la Via Laietana van amorrar-se a les baranes del passeig per veure l'imponent veler Astral, de Proactiva Open Arms, passejar-se per la costa. Els presents s'explicaven entre ells qui era aquesta ONG i especulaven què faria i que amb la seva eslora no es podia apropar gaire a la platja.
L'ONG, liderada pel socorrista de Badalona Òscar Camps, juntament amb actors de La Fura dels Baus, va muntar un simulacre de salvament. Una llanxa es va apropar a la platja, i s'hi van tirar una vintena de persones, simulant ser refugiats. Voluntaris d'Open Arms els van acollir amb mantes tèrmiques i menjar, mentre hi havia salvavides a la sorra.
Una representació freda i ignorada per un grup de joves de festa, asseguts a la sorra. Uns italians, comensals en una guingueta, i amb massa cervesa al cos, s'ho prenien com una festa i quan es van adonar del que es feia un d'ells va cridar: “Lampedusa, Lampedusa!” L'illa paradisíaca convertida en la porta d'entrada dels refugiats a Europa, i on milers de persones han perdut la vida.
Òscar Camps recordava als coordinadors de Casa nostra, casa vostra que ahir mateix unes 400 persones havien naufragat davant de les costes de Líbia. La sagnia de persones mortes al mar Mediterrani és constant.
