Primeres restriccions de trànsit per contaminació

Primer gran compromís de les principals institucions catalanes per reduir la contaminació a l'àrea metropolitana de Barcelona. A partir de l'1 de desembre del 2017, es prohibirà la circulació a aquells vehicles que tinguin més de vint anys. Aquesta restricció tindrà lloc durant els dies d'alta contaminació –de tres a cinc de mitjana a l'any– i afectarà 4,3 milions de ciutadans que viuen als quaranta municipis inclosos dins l'anomenat Àmbit- 40. A la ciutat de Barcelona, aquesta prohibició s'ampliarà als vehicles que tinguin la targeta vermella, és a dir, tots els que no hagin rebut l'etiqueta de qualitat que atorga la Direcció General de Trànsit (DGT) de l'Estat.

No serà fins a l'1 de gener del 2019 que aquesta mesura entrarà en vigor de manera permanent, els dies feiners, i afectarà els cotxes que estiguin matriculats abans de l'1 de gener del 1997, i les furgonetes anteriors a l'1 d'octubre del 1994. Així doncs, a partir del 2019, la restricció es farà efectiva a tot l'Àmbit-40, tot i que els municipis podran anar aplicant mesures més estrictes en funció de les seves necessitats. D'aquesta manera, es podran especificar zones urbanes d'atmosfera protegida i, concretament, zones de baixes emissions als nuclis urbans a l'interior de les rondes de Barcelona. Segons la Generalitat, es veuran afectats 106.000 turismes, un 7% del total, i 22.000 furgonetes, un 16%. I, a partir del 2020, es vetarà la circulació entre les rondes –també a les rondes mateixes– a tots els vehicles que no tinguin etiqueta.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va dir que aquestes targetes “ajudaran sobretot a fer pedagogia”, però que “el sistema funcionarà amb un registre de matrícules” i el control “es farà amb càmeres de trànsit”. I hi va afegir que la posada en marxa d'aquesta iniciativa “no comportarà una gran inversió per part de l'administració catalana”. El conseller va assenyalar que aquestes mesures les volen introduir gradualment i “de manera conjunta per no generar un efecte rebot en la ciutadania”.

La majoria de les polítiques que han dissenyat les administracions catalanes van destinades als vehicles terrestres, ja que el 2014 representaven el 52% del total de les emissions d'òxid de nitrogen a l'atmosfera –seguits de la indústria, que en va generar un 20%–. Segons la Generalitat, els contaminants que tenen més presència a l'àrea metropolitana són els òxids de nitrogen i les partícules en suspensió PM10. Barcelona presenta uns valors més alts del que recomana la Unió Europea. Cada dia entren a la capital catalana més de 500.000 vehicles i gairebé la meitat provenen de fora de l'Àmbit-40. Un altre dels problemes és que aquests vehicles tenen de mitjana poc més d'un ocupant.

La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Diputació de Barcelona van presentar aquestes mesures en el marc de la cimera sobre la qualitat de l'aire a la conurbació de Barcelona, que va tenir lloc al Palau de Pedralbes. L'objectiu d'aquestes institucions és reduir un 30% les emissions vinculades al trànsit d'aquí a quinze anys, i en els pròxims cinc s'espera haver-ne pogut eliminar un 10%, per tal d'arribar als nivells recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. Per aconseguir-ho, el conseller Rull va explicar després de la cimera que, “a partir del 2020, i de manera escalonada, es decidirà com es van implementant aquestes limitacions i com es tradueixen a la pràctica”. També va destacar que aquestes mesures “representen el primer gran compromís conjunt de les institucions catalanes per combatre la contaminació”. El Departament de Salut considera que un 7% de les malalties són conseqüència de la mala qualitat de l'aire. Per aquest motiu, el conseller va defensar que “s'han de prendre mesures restrictives i contundents, com ara les prohibicions”. També va explicar que un cotxe altament contaminant pot arribar a emetre deu vegades més emissions que un altre de poc contaminant.

Tant Rull com la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, van destacar que totes aquestes mesures “tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida i la salut de la ciutadania”. Sanz també va dir que, durant els anys que han governat, han rebut peticions de la Unió Europea, però també dels veïns, per tal que prenguessin mesures concretes per fer front als alts nivells de contaminació que registra la capital catalana. Sanz va explicar que, en la darrera enquesta municipal, “un 80% dels participants es van mostrar preocupats per la contaminació i l'efecte que pot tenir per a la seva salut”. La tinenta d'alcalde també va demanar “més finançament i inversió de l'Estat espanyol” per poder posar en marxa amb totes les garanties aquest conjunt de mesures que pretenen impulsar per lluitar contra la contaminació.

En el mateix sentit s'hi va referir el vicepresident de Mobilitat i Transport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, que va demanar un esforç econòmic “tant a l'Estat espanyol com a la Generalitat”. També es va dirigir a Madrid per demanar “un increment de la inversió en la xarxa ferroviària” i “una nova regulació” que permeti fer front a la mala qualitat de l'aire de l'àrea metropolitana. Una altra de les accions per incentivar el transport públic que va presentar Poveda és una bonificació per a totes aquelles persones que desballestin un vehicle altament contaminant, que serien premiades amb tres anys de transport públic gratuït.