Societat

RUTH TROYANO PUIG

PERIODISTA ESPECIALITZADA EN ENOTURISME I SOMMELIER

“El paper de la dona ha estat central en viticultura”

“La dona sap connectar més amb el consumidor, és més intuïtiva”

“Hem de fer que el vi sigui modern, no que sigui moda ”

El del vi no és tant un món d'homes, però sí un món on costa que les dones siguin visibles
La gent jove, el consumidor del futur, no està seduïda pel món del vi, molts el veuen distant

Només de cre­uar la porta del res­tau­rant Almosta de Tar­ra­gona ja no es pot estar de pre­gun­tar al Berna si té nous vins. Parla sense fre i amb passió, del vi –“El vi és un estat d'ànim”, diu–, de les per­so­nes que hi ha dar­rere de cada ampo­lla i d'un món com­plex que tot just fa cinc anys que l'ha atra­pat de ple.

Com va arri­bar a aquest món?
L'avi em feia anar a omplir la bota del vi de petita i els millors bere­nars que recordo són els de pa amb vi i sucre que em donava l'àvia al poble. Suposo que aquí va arren­car una con­nexió i una inqui­e­tud pel vi que no es va des­per­tar fins més tard, quan em va caure a les mans un màster d'eno­tu­risme coin­ci­dint amb una neces­si­tat pro­fes­si­o­nal i amb una pro­posta de feina de la Coo­pe­ra­tiva Fal­set Marçà amb motiu del seu cen­te­nari. I és aquí on curi­o­si­tat, vida pro­fes­si­o­nal i for­mació es van aliar i van fer que m'hi acabés espe­ci­a­lit­zant.
El del vi és encara un món d'homes?
Hi ha mol­tes dones, cada cop més, i jo no crec que sigui tant un món d'homes com un món on els homes con­ti­nuen sent més visi­bles. Hi ha mol­tes dones que estan revo­lu­ci­o­nant coses més enllà de les que coneix tot­hom i hau­rien de ser més sen­ti­des, escol­ta­des i radi­o­gra­fi­a­des, perquè només hi són quan estig­ma­tit­zem, quan sec­to­rit­zem i mai quan par­lem del vi en genèric. En l'agri­cul­tura i en la viti­cul­tura el paper de la dona ha estat des de sem­pre cen­tral, ens ho demos­tren foto­gra­fies anti­gues i en tenim exem­ples con­crets al Pri­o­rat. Mas de la Rosa era una finca que por­tava una dona que havia de cami­nar cada dia una hora per arri­bar-hi. Ara l'enòleg Albert Costa (Vall Llach) està fent un vi que porta el seu nom i que és un home­natge a les dones de Por­rera, les guar­di­a­nes de la terra durant molts anys.
El vi sap si qui hi ha al dar­rere és home o dona?
Jo crec que no. El vi, no el fa només una per­sona, cada cop la cul­tura orga­nit­za­tiva dels cellers és més cir­cu­lar i el fan mol­tes mans. El que jo sem­pre he dit és que la dona sí que és més intuïtiva i té una capa­ci­tat d'anar més enllà del que es veu, de con­nec­tar amb el con­su­mi­dor final i saber qui­nes neces­si­tats té. També he cons­ta­tat que en els pro­jec­tes lide­rats per dones hi ha més ganes de com­par­tir i més humi­li­tat.
Retrats de Vi és també retrats de dones...
Sí, és un pro­jecte que explica la història de vins i d'enòlegs for­mats a la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili que ara estan tre­ba­llant a dife­rents ter­ri­to­ris de Cata­lu­nya i aquí hi hem tro­bat tant homes com dones. El vi no deixa de ser el retrat d'un pai­satge, d'un ter­ri­tori, d'una història. Par­lem del Sang de Corb de Fran­cesc Ferré (Celler Fri­sach) i el que fem és rei­vin­di­car el pas­sat difícil i agrest de la comarca, de la guerra vis­cuda...
El ‘boom' del vi és una moda o ha vin­gut per que­dar-se?
Una ter­cera part del món agrari català és viti­cul­tura i ara estem en la revo­lució de fer vins molt autèntics, molt iden­ti­ta­ris i autòctons, que expres­sen el ter­ri­tori en una copa. Això no és una moda, és una rea­li­tat on nets i netes aga­fen pro­jec­tes dels avis i els inter­na­ci­o­na­lit­zen, perquè avui en dia totes les DO cata­la­nes expor­ten vins. El que passa és que encara hi ha mol­tes assig­na­tu­res pen­dents. De cada tres ampo­lles de vi que es con­su­mei­xen a Cata­lu­nya només una és de vi català. O una altra: a l'Estat espa­nyol, el país del món amb més hectàrees de vinya, el con­sum de vi és de 16 litres l'any per per­sona, men­tre que a França se superen els 50 litres.
On falla la cadena?
El nos­tre repte és que es cone­gui que som un país de vi. La cul­tura del vi ha d'entrar a les esco­les, la viti­cul­tura és patri­moni del nos­tre país, és con­nec­tar amb els orígens i el vi no es con­ver­tirà en cul­tura si no l'abraça tot un poble. A Fal­set els nens saben i conei­xen el vi però a Tar­ra­gona o a Reus no. Al Penedès tro­bem casos excep­ci­o­nals, com una escola que tre­ba­lla per pro­jec­tes i els alum­nes apre­nen matemàtiques fent vi.
A Tar­ra­gona van renyar l'alcalde per par­lar del Char­treuse...
Aquí tot ho enfo­quem cap a la deri­vada de l'alco­hol. El vi, con­su­mit amb mode­ració i amb har­mo­nia dels ali­ments, és bene­ficiós per pre­ve­nir pro­ble­mes car­di­o­vas­cu­lars. Hi ha estu­dis que par­len de pro­pi­e­tats con­tra malal­ties dege­ne­ra­ti­ves i fins i tot es comen­cen a veure evidències dels bene­fi­cis que podria tenir per a la flora intes­ti­nal.
Tenim vi i tenim turis­tes però l'eno­tu­risme encara no s'ha enlai­rat de tot.
Perquè falta que la gent que arribi a Bar­ce­lona sàpiga que som un país de vins! A la ciu­tat no hi ha res que digui que Cata­lu­nya és un país de vins i que recu­peri aquesta història. Arri­bes a Bor­deus o a la Bor­go­nya i tot està inun­dat de la cul­tura del vi i aquí, a la porta d'entrada dels turis­tes, no hi ha res, tot i tenir les vinyes ver­des vora el mar de Segarra a tocar. El vi s'hau­ria d'apro­fi­tar encara més del gran moment gas­tronòmic que està vivint Cata­lu­nya i ofe­rir experiències a la gent. Perquè eno­tu­risme és això: ven­dre una experiència que faci que es recor­din de tu, és fer amics, fide­lit­zar cli­ents que par­la­ran del teu vi.
Té més rep­tes pen­dents el sec­tor?
La comu­ni­cació és clau, has de saber tras­lla­dar allò que fas, la història del teu vi; el canvi climàtic, que ja és una rea­li­tat i tota la viti­cul­tura i l'eno­lo­gia hi està molt atenta, i la incor­po­ració de nous públics, gent jove que serà el con­su­mi­dor del futur i que ara no està seduït pel món del vi. Molts ho veuen com una cosa dis­tant, que uti­litza un llen­guatge com­pli­cat i que no els arriba a través dels canals per on ells es mouen. I aquí cal inversió en tec­no­lo­gia i fer vins cada cop més fàcils, vins fres­cos que te'ls prens sense pen­sar-hi, com una cer­vesa. I fins i tot, per faci­li­tar les coses, fer vins amb tap de rosca. Una enquesta a una uni­ver­si­tat con­creta de Bar­ce­lona cons­ta­tava que només un 3% dels estu­di­ants sabia obrir una ampo­lla de vi! Hem de fer que el vi sigui modern, no que sigui moda, sinó que esti­gui en la nos­tra quo­ti­di­a­ni­tat.

De com fer parlar els vins
Ruth Troyano (Reus, 1979) és llicenciada en periodisme per la UAB, té un màster en planificació i gestió del turisme enològic per la URV i és ‘sommelier' professional. Després d'una faceta com a periodista a la ràdio i a l'administració va decidir conjuminar la passió pel vi amb la de la comunicació i va aterrar en un món on ja ha deixat petjada. Junt amb la URV publica Retrats de Vi, un cicle de perfils d'enòlegs que és ara projecte finalista en els Gourmand Awards, certamen que selecciona els millors llibres de gastronomia i vi del món. El seu bloc Vi-Moments-Persones també ha estat premiat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia