Ca n'Oliver, a la primera divisió del patrimoni

Fa trenta anys al lloc on ara hi ha el jaciment del poblat ibèric i el museu de Ca n'Oliver, de Cerdanyola del Vallès, hi havia un descampat. “Es va apostar pel projecte i ser reconeguts ara com a bé cultural d'interès nacional demostra que no va ser una equivocació”, afirma el director del museu, Joan Francès. “El fet de formar part de la primera divisió del patrimoni cultural català és un reconeixement a la feina i obre la porta a accedir a més ajuts”, explica Francès. Tant des de l'Ajuntament com des del mateix espai han rebut amb satisfacció la decisió del govern català. Per la regidora de Cultura, Elvi Vila, es posa com a objectiu “treballar per conservar” un espai que, destacant la vessant més educativa, ha ajudat tot alumnat de Cerdanyola a conèixer de primera mà un museu i a saber què són excavacions. Per l'alcalde del municipi vallesà, Carles Escolà, que referma el compromís de l'Ajuntament de proveir el fons necessaris perquè continuï endavant, Ca n'Oliver és una peça bàsica per conèixer una part del passat i un element per posar Cerdanyola en el mapa del país.

Durant la visita al poblat ibèric de Ca n'Oliver es poden veure exposats més de 500 objectes trobats de les excavacions que han fet possible recuperar un espai de 7.000 metres quadrats –hi ha, per exemple, cases, carrers, fossars, una part de muralla– que es completa amb tres habitatges reconstruïts. Tot i que els treballs a la zona van començar l'any 1986, no va ser fins al 1998 quan gràcies a una subvenció europea es va posar al descobert tot el que s'havia excavat. El director explica que actualment resta sota terra un 30% del poblat per descobrir. Aquest any és el darrer de l'actual pla quadriennal d'excavacions arqueològiques de la Generalitat. L'any 1999 van començar les visites al jaciment i un any després va obrir les portes el museu. Des de llavors, les visites han estat constants. Francès destaca que “hi ha hagut una feina titànica per reordenar l'espai i fer possible el poblat”, que segons afegeix “exemplifica l'evolució del món ibèric des dels inicis fins a la desaparició”, i és una de les coses que el fa especial. També ho fa que hagi sabut combinar la part arqueològica i la formativa. “Hem buscat l'equilibri. Sense una no existiria l'altra”, assegura, abans d'explicar que sempre han treballat molt la difusió de la cultura ibèrica i de tot el que s'anava descobrint. En aquest sentit, destaca el pas dels escolars de Cerdanyola per l'espai i totes les activitats que es fan per als visitants. Pel director del museu, el poblat de Ca n'Oliver no és l'única joia patrimonial que hi ha a Cerdanyola. Assegura que la ciutat té en cartera com a mínim dos espais més que haurien d'aconseguir el reconeixement de la Generalitat. Es tracta d'una immensa vil·la romana situada a Canaletes, al peu mateix del turó, i de la primera fundació del Císter a Catalunya i antic palau reial de Valldaura. Així considera que el municipi vallesà “té en el camp de l'arqueologia i per extensió en el camp del turisme cultural un camp per córrer impressionant”.

En l'acord de govern aprovat el passat 21 de febrer, que va fer pública l'obtenció del reconeixement, la Generalitat destaca “la singularitat” del poblat ibèric de Ca n'Oliver en ser “una peça fonamental dins de l'estudi de l'antic territori de la Laietània, i en general, del món ibèric”, “l'excepcionalitat” de l'espai, ja que és on per primera vegada s'ha documentat el ritual de les inhumacions infantils i destaca el model de gestió titllant-lo de “modèlic”, ja que ha sabut combinar la recerca arqueològica amb l'explicació del fenomen de l'iberisme a la ciutadania. A més, deixa clar que el jaciment de Ca n'Oliver “constitueix un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals indiscutibles que il·lustren a bastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental”.