El poble i la seva fàbrica

Situem-nos a la Cata­lu­nya indus­trial de prin­cipi del segle XX. El sec­tor tèxtil ocupa molta gent arreu del país i les fàbri­ques ja fa uns quants anys que fan fume­jar xeme­ne­ies a prop de les con­ques del Besòs, el Llo­bre­gat i el Car­de­ner, perquè els surt més barat fer ser­vir l'ener­gia hidràulica que no pas el carbó. Al Pla de Santa Maria, a la comarca de l'Alt Camp, no tenen ni riu, ni fer­ro­car­ril ni bones car­re­te­res, però entre els 1.700 habi­tants de fet regis­trats a final del segle XIX hi ha una dona que alleta i fa de mai­na­dera a un nen de nom Joan Trenchs. Uns anys més tard, el 1915, aquest vallenc que con­serva tanta estima pel poble veí con­venç els dos socis amb qui ja té una fàbrica tèxtil a Bar­ce­lona, Joan Martí i Rafael Llo­part, per ampliar la pro­ducció i fer-ho en una planta de nova cons­trucció que es farà al Pla de Santa Maria. Al cap de dos anys, el 26 de març del 1917, una festa sense pre­ce­dents al poble dóna per inau­gu­rada la fàbrica tèxtil Martí LLo­part i Trenchs, per tot­hom: la fàbrica.

Ara, cent anys després, el poble s'ha abo­cat a la com­me­mo­ració de l'arri­bada de la indústria al poble i de la trans­for­mació que això va supo­sar per a un muni­cipi emi­nent­ment rural. “Vaig tro­bar en un lli­bre sobre l'evo­lució urbana del poble referències a la gran festa d'inau­gu­ració que es va fer el 1917, i d'aquí, la idea d'orga­nit­zar la cele­bració”, explica Car­les Sin­gla, el regi­dor de Comu­ni­cació, Cul­tura i Turisme del Pla de Santa Maria. Ell ha estat un dels impul­sors dels actes del cen­te­nari que se cele­bra­ran el pro­per 25 i 26 de maig i entre els quals des­ta­quen vis­tes tea­tra­lit­za­des al recinte de la vella fàbrica, un sopar on es farà un reco­nei­xe­ment a la gent que hi va tre­ba­llar i una excursió fins a la Mina d'Aigua, des d'on por­ta­ven aigua a la fàbrica.

De fet, Sin­gla va néixer a la casa del senyors que inclou el recinte, ja que el seu pare en va ser direc­tor durant anys. “La fàbrica va ser el meu pati de jocs de petit i quan vaig tenir una certa edat el pare m'hi feia tre­ba­llar els estius”, recorda amb nostàlgia.

Hi van arri­bar a tre­ba­llar unes qua­tre-cen­tes per­so­nes i va supo­sar la incor­po­ració de la dona al món del tre­ball. El 1965, quan l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona treia fàbri­ques del cen­tre de la ciu­tat, l'empresa Hijos de Fran­cisco Sans va adqui­rir les ins­tal·laci­ons per tras­lla­dar-hi el negoci de lones i ten­dals i va ampliar el recinte amb una nova nau molt moderna. Però l'any 1986, amb el negoci del tèxtil en plena crisi, una tem­pesta de neu va enfon­sar la nau nova i en va des­tros­sar les màqui­nes. L'empresa no es va poder recu­pe­rar del cop i un grup de qua­ranta tre­ba­lla­dors van inten­tar sal­var-la cre­ant una coo­pe­ra­tiva i con­ti­nu­ant l'acti­vi­tat amb el nom de Tèxtil Pla. L'experiència va durar tres anys i, després, un grup de tretze per­so­nes van con­ti­nuar el negoci amb el nom de Cuàntica fins que, el 1998, la Fàbrica va tan­car defi­ni­ti­va­ment.

Cent anys després la colònia de cases que es van cons­truir per als tre­ba­lla­dors, el Poble Nou, es un barri inte­grat a la trama urbana. A les naus, ara de pro­pi­e­tat muni­ci­pal, ja no hi ha cap tipus de pro­ducció. En una part hi ha el Cen­tre d'Inter­pre­tació del Tèxtil i el Museu Agrícola i la zona de l'espec­ta­cu­lar bassa que encara es con­serva (fa 90 x 45 metres) està oberta al públic i s'ha con­di­ci­o­nat com a parc. La xeme­neia con­ti­nua en peu i aquest dis­sabte tor­narà a fume­jar men­tre les velles sire­nes que cri­da­ven els tre­ba­lla­dors recor­da­ran als veïns que durant dos dies la fàbrica torna a tenir por­tes ober­tes.