Mossos i policies locals redueixen al mínim la incidència del top manta al Baix Camp
El treball de coordinació entre els Mossos d'Esquadra i les policies locals de Cambrils, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Mont-roig del Camp, que porten a terme des de fa anys, ha donat els seus fruits en la problemàtica del top manta. Amb l'adopció d'una actuació passiva, que consisteix a redirigir per altres circuits els clients, els agents han aconseguit reduir al mínim la seva presència a la zona del Cap de Sant Pere, la més activa del Baix Camp. A més, a Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant han estat pioners en multar, durant un diumenge, als compradors del top manta, en una acció precedida pel repartiment d'uns tríptics que pretenen conscienciar la població d'aquest problemàtica. El grup de coordinació policial va rebre un reconeixement per la seva tasca al gener, als 'IV Galardones PROMUSICAE-AGEDI a las Policías Locales por la Protección de los Derechos de Propiedad Intelectual'.
"El grup de treball es decideix muntar per tal d'implantar tècniques policials més eficients per combatre el fenomen", explica el caporal de la policia de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Sergi Navarro. El moment clau va arribar a l'estiu passat, quan es va decidir implantar un nou model d'actuació policial, primer a la zona del Cap de Sant Pere, a Cambrils, i que enguany també s'està estudiant per aplicar-la al mercat de l'Hospitalet de l'Infant, els diumenges al matí. Bàsicament, el nou operatiu contempla el desviament dels clients dels manters per altres vies de pas, amb l'objectiu que aquests ja no tinguin la temptació de comprar.
"Fins a l'any passat, havíem atacat el problema des d'una perspectiva activa, amb decomisos i enfrontaments en els moments que ells estaven més actius. Però vam veure que la relació entre cost i efectivitat no era bona, els agents es veien desemparats, en situació d'inferioritat i no aconseguíem reduir la seva presència". Són paraules del sergent i sots-cap de la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Cambrils, Josep Manel Balaña, qui reconeix haver-se sentit desbordat en les hores punta dels mesos de juliol i agost, especialment, entre les 9 i les 12 de la nit.
"Com que no podíem guanyar els manters per la força", continua Balaña, "vam aplicar un model passiu de reconducció de les persones que els aporten els ingressos. Teníem diverses alternatives de trànsit, una per la zona de venda i una altra vint metres més endins, a través de l'avinguda Diputació". Amb el desviament dels clients, "el nivell de venda dels manters era pràcticament de zero", afirma el sergent, qui qualifica els resultats del 2016 com de "brillants" per haver recuperat una zona fins ara en mans dels venedors il·legals.
La concreció en números és complicada, però l'any passat es va aconseguir que durant les èpoques i hores de més afluència de públic, el nombre de venedors es reduís al mínim, "uns quatre o cinc", mentre que "abans arribàvem a puntes de 100 o 150 venedors", assegura Balaña. "No t'enganyaré, abans, a segons quines hores, anàvem a perdre i ara hem aconseguit revertir la situació", afirma el sergent dels Mossos d'Esquadra, qui també troba molt positiu el fet de facilitar la tasca dels agents policials.
Multes als clients
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ha estat pioner en l'edició d'uns tríptics que alerten als compradors de les conseqüències de la venda il·legal i els avisen de multes que poden arribar als 200 euros, segons l'ordenança municipal. Precisament, un dels caps de setmana del darrer estiu, la policia local va multar als clients: "el ciutadà ha de ser copartícip d'aquest problema, és important no alliçonar però sí reprimir en certs moments per fer entendre que ells alimenten una activitat il·legal", considera el caporal Sergi Navarro. Les reaccions de la gent, evidentment, no van ser positives, però l'ajuntament ja feia setmanes que portava a terme una campanya de conscienciació i informació al voltant del mercat dels diumenges.
Està per veure si aquesta mesura s'acaba aplicant de cara a l'estiu del 2017: "cada municipi té la seva idiosincràsia i en funció del moment has d'aplicar diferents tècniques", segons Navarro. Amb tot, el caporal sí que indica que "hem fet un estudi de la zona del mercat i hem vist que seria factible aplicar la tècnica de redirecció dels clients". A la vegada, reconeix que l'aplicació de sancions a vegades és difícil perquè molta de la gent que compra és estrangera, i per tant, la tramitació de l'expedient sancionador es pot quedar bloquejat.
Un problema transversal
"Una de les idees bàsiques del grup de treball és fer veure que el top manta no és un problema exclusivament policial, sinó transversal. Li hem de donar una resposta policial, però també s'ha d'operar en els àmbits polític, associatiu, comercial i turístic", subratlla Josep Manel Balaña. "El handicap principal en la lluita que hem iniciat és la conscienciació social, com podem convèncer a la gent que està alimentant una xarxa il·legal amb les seves accions. És difícil fer entendre als clients, que veuen un manter amb quatre samarretes i sabates, que forma part d'una organització que s'està lucrant", reflexiona Navarro.
D'altra banda, de la problemàtica del top manta també se'n deriva una col·laboració amb la policia espanyola per l'incompliment de la llei d'estrangeria d'alguns dels venedors. No obstant això, Balaña explica que hi ha molts que tenen la situació regularitzada i que tampoc és una qüestió que afegeixi un conflicte donada la bona relació amb el cos estatal de policies i l'actuació dels jutjats.
A més d'aquesta mesura pionera -la redirecció dels compradors-, els Mossos d'Esquadra i les policies locals ha continuat amb les seves tasques de decomís de material il·legal, i en el cas de la policia catalana, amb investigacions bàsiques i avançades contra les xarxes de distribució d'aquest material. "El manter és la part que es veu de l'iceberg però la problemàtica està amagada sota el mar", assegura el sergent.
Model exportable?
Josep Manel Balaña assegura que el model aplicat al Baix Camp per lluitar contra el top manta es pot explicar en altres territoris, però no exportar automàticament: "cadascú té les seves particularitats, pot ser que el desviament de clients no es pugui fer a la rambla de Prim de Barcelona". El sergent també desconeix on han anat a parar tots els manters que abans estaven a la zona del Baix Camp i que ara no hi són, la majoria dels quals tenen residència a Salou. "Hem de consolidar el model d'actuació per aquest estiu i pensem que la temporada 2018 ja serà molt més simple de treballar per l'efecte diàspora del mateix venedor", conclou Balaña.
