El Desclavament de la Granadella, patrimoni festiu de Catalunya

El Des­cla­va­ment de la Gra­na­de­lla, un muni­cipi de les Gar­ri­gues de poc més de 700 habi­tants, és un acte únic a Cata­lu­nya. Con­jun­ta­ment amb la pro­cessó de l'Encon­tre, van ser decla­rats al mes de març ele­ments fes­tius patri­mo­ni­als d'interès naci­o­nal i ins­crits en el Catàleg del Patri­moni Fes­tiu de Cata­lu­nya. Els dos esde­ve­ni­ments, arre­lats i par­ti­ci­pa­tius, són l'expressió d'una reli­gi­o­si­tat popu­lar que iden­ti­fica la vila amb les cele­bra­ci­ons del cicle de la Set­mana Santa.

El Des­cla­va­ment se cele­bra la nit de Diven­dres Sant a l'església par­ro­quial de Santa Maria de Gràcia. L'acte, previ a la sor­tida de la pro­cessó del Sant Enter­ra­ment, con­sis­teix a des­cla­var la imatge de Jesús a la Creu –això és pos­si­ble gràcies al fet que la imatge té els braços arti­cu­lats– i el seu poste­rior tras­llat a una urna trans­pa­rent –a manera de Sant Sepul­cre– en la pro­cessó de l'Encon­tre o del Silenci, que té lloc a con­ti­nu­ació. El tem­ple queda a les fos­ques i en silenci. Només hi ha llum al cam­bril. La lec­tura del Mise­rere (el salm 51), que després can­tarà el cor a dues veus i en llatí, marca l'inici del Des­cla­va­ment. És un dels moments més emo­tius i cor­pre­ne­dors. Tot seguit, el mossèn treu els tres claus dels braços i els peus de la imatge del Sant Crist i els col·loca en una safata. Dues per­so­nes bai­xa­ran la imatge i dipo­si­ta­ran el cos al Sant Sepul­cre. Enguany la cele­bració estrena una escala nova que per­metrà que la bai­xada es faci a la vista dels fidels, i no per les esca­les del cam­bril, com s'havia fet els últims anys.

La decla­ració des­taca també com a ele­ments d'interès els can­ta­dors i el conei­xe­ment dels cants (el Pange lin­gua, el Regina coeli, el Mag­ni­fi­cat i el Tan­tum ergo), els armats, la mateixa orga­nit­zació de la festa i l'església, a més dels car­rers i les pla­ces de la Gra­na­de­lla on té lloc la pro­cessó.