La Gauche Divine celebra mig segle

“Havies de llegir Le Nouvel Observateur, riure dels acudits d'en Perich i enamorar-te de la dona del teu millor amic”, deia Joan Manuel Serrat per definir què feia l'anomenada Gauche Divine dins l'emblemàtic Bocaccio. “El primer que vam aprendre va ser a desprendre's dels puritanismes”, apunta Rosa Regàs. Les dues reflexions apareixen en la biografia que el gran gestor de la boite, Oriol Regàs, va publicar el 2010, un any abans de morir. Eren les memòries d'un emprenedor que va saber “posar un piset a tota una generació benestant, culta, engrescadora, sexi, progre...”, com va dir Eduardo Mendoza en la multitudinària presentació del llibre.

Set anys després d'aquella cita, la fundació de Bocaccio celebra mig segle convertida en un moment màgic. Era el 13 de febrer de 1967 amb la cançó Good vibrations dels Beach Boys, i barra lliure per a tothom quan la festa de la predemocràcia més divertida s'obria per a tota la modernitat barcelonina. Serena Vergano, Pertegaz, Paco Godia, Pere Portabella, Serrat, Jaime Camino, Gil de Biedma, Terenci Moix... van ser alguns dels assistents a una nit que va acabar amb una abraçada triomfal entre Oriol Regàs i Teresa Gimpera. La model més emblemàtica d'aquells dies i nova Creu de Sant Jordi, formava part del nucli inicial d'un projecte que de seguida va tenir cues a la porta. “No podeu imaginar com eren de foscos aquells temps en què les dones ens havíem de casar per ser lliures!”, comenta ara recordant un local en què les tertúlies polítiques convivien amb els balls elèctrics dels revolucionaris seixanta.

En els anys en què el carrer Tuset es va convertir en Carnaby Street, amb l'aire modernista de vellut vermell, làmpades Tiffany, fusta i miralls fumats, el local de Muntaner va contemplar desfilades innovadores amb les minifaldilles que Mary Quant acabava de mostrar a Londres (les models desfilaven a ritme de Sargent Pepper's), va veure concursos de disfresses inspirats en el film El Gran Gatsby, va sentir com es gestava la tancada a Montserrat contra el procés de Burgos i altres projectes frívols, com les desinhibides i etíliques escapades que es van fer a Eivissa i a Roma. De la segona, la recentment desapareguda Paloma Gómez Borrero en va fer una crítica lapidària destacant el soroll i el preu de les copes de la discoteca. Oriol Regàs es defensaria anys després en la seva biografia, però tot plegat no feia res més que engreixar el mite d'un Bocaccio que acollia les ganes de diversió, creació i modernitat de la burgesia catalana.

Seria Joan de Sagarra qui batejaria al diari Tele Exprés l'elit intel·lectual i econòmica antifranquista com “la Gauche Divine”, fent referència a l'original, la de Jean Paul Sartre del barri de Saint Germain de París. “Estava prohibit ser pesat, abstemi i conformista”, recorda Jorge Herralde d'un grup que amb el temps alguns han definit com esnobs amb pretensions de canviar el món, i altres, com joves que es movien de manera espontània i que van protagonitzar una revolta dels costums. Teresa Gimpera recorda com per primer cop les noies ballaven soles (“sempre ho havíem fet en parella”) i sense sostenidor, amb vestits curts i mitges de colors. També s'iniciava una llibertat sexual que no tots digerien tan bé com volien, sobretot si qui es petonejava amb un altre era la seva parella.

Bocaccio funcionava tan bé (el primer any els socis fundadors van multiplicar per quatre la inversió inicial) que la marca va ser agència de viatges, discogràfica (va publicar el primer disc de Maria del Mar Bonet), una botiga de gadgets i una revista. Sempre sota la batuta d'un Regàs inquiet, humanista i discret que, curiosament, uns anys després seria capaç de fer per a la Droite Divine un Up&Down adaptat a la cultura dels diners.“Treballava de dia perquè tot funcionés de nit”, recorda potser el seu millor hereu, Fede Sardà, que fa uns dies va comprar una capsa de mistos amb el logo de Bocaccio per 5 euros i la va regalar a Teresa Gimpera. La seva sala Luz de Gas, arrelada a la ciutat i a la seva gent, tant et fa un homenatge a Bruce Springsteen com un concert benèfic.