El llegat d'Andreu Barrere

Amb la desaparició d'Andreu Barrere hi ha molts catalanistes de Catalunya Nord que tenen la impressió d'haver perdut una mica d'ells mateixos. És que Andreu Barrere ha jugat un paper molt important en ambients molt diversos. Ha estat durant molts anys professor benèvol de català, fou l'autor d'una crònica catalana regular en el diari « L'indépendant «, fou també President d'Òmnium Cultural Catalunya Nord, regidor del municipi de Pontellà, professionalment cap de servei de la Mútua Social Agrícola, President fundador d'Unitat Catalana… Resumir totes aquestes activitats ens portaria a fer un article molt llarg. Em limitaré doncs a parlar només de l'aspecte de la seva vida que conec millor, la seva activitat com a President d'Unitat Catalana, ja que vaig tenir l'honor d'ésser el seu Vice-President i de succeir-li el juny del 1989.

En 1984 la gran majoria dels militants polítics catalanistes van decidir unir-se en un moviment dit Unitat Nacionalista. Venien particularment de l'Esquerra Catalana dels Treballadors però també d'altres horitzons. Fins aleshores el sistema electoral, majoritari a dues voltes, no deixava cap possibilitat a un catalanista d'ésser elegit. Però el 1986 els consells regionals passaren a un sistema d'elecció proporcional. Com que el departament, o sigui, podríem dir, Catalunya Nord, disposava de 11 escons, això significava que, amb uns 8% o 9 % dels vots, una llista catalanista podia tenir un representant al Consell Regional. Unitat Nacionalista decidí doncs d'organitzar una tal llista i de demanar a Andreu Barrere de conduir-la. És així que nasqué una dinàmica que encara ara perdura, particularment amb la presència de Jaume Roure i Virginie Barre a l'ajuntament de Perpinyà.

Malgrat el coratge, l'empenta i l'energia d'Andreu Barrere, dels altres membres de la llista i de la majoria dels militants catalanistes no s'arribà a assolir cap elegit. S'arribà, però, a reunir 5 324 vots que representaven 2,87 %. I això, comparat als 2 314 vots que Gilbert Grau, al sud del departament, i Miquel Mayol, al nord, havien totalitzat a les legislatives del 1973, mostrava que en 13 anys els electors capaços de fer confiança a candidats catalanistes havien estat multiplicats per 2,3. Davant d'aquesta realitat la llista Unitat Catalana es transformà el juny 1986 en el partit Unitat Catalana, sota la presidència d'Andreu Barrere, englobant al mateix temps pràcticament tots els militants d'Unitat Nacionalista.

El que sabé fer Andreu Barrere fou de guardar unida tota aquesta gent i transformar un catalanisme de reivindicació en un catalanisme de proposició. El catalanisme polític que havia estat fins aleshores, almenys de paraula, una ideologia d'extrema esquerra esdevingué una ideologia nacionalista moderada oberta a totes les sensibilitats a condició que fossin democràtiques i catalanistes. La mateixa personalitat del President, la seva elegància natural i les moltes relacions que tenia, feren d'Unitat Catalana un partit considerat per tothom i particularment pels seus adversaris polítics. En certa manera la imatge que donava Andreu Barrere d'ell mateix, i doncs d'Unitat Catalana, contribuiren a fer que semblés natural als candidats dels altres partits democràtics acceptar aliances, i de vegades sol·licitar-les. Fou particularment el cas a les municipals del 1989 que permeteren que a Cànoes hi hagués, en la persona de Claudi Bordaneil, el primer tinent de batlle d'un partit catalanista.

I, és també perquè Unitat Catalana va saber promoure aquesta imatge de conciliació que es pogué fer amb Joan Pau Alduy l'aliança que permeté a 4 dels seus militants d'entrar al consell municipal de Perpinyà en 1993. Després d'aquestes eleccions del 1993 a Perpinyà esdevingué totalment natural acceptar la presència de polítics catalanistes als municipis. És a dir que tots els elegits municipals catalanistes, d'Unitat Catalana o d'altres partits, potser no hi serien ara si no s'hagués donat el tomb que es va donar en 1985-86 amb la creació d'Unitat Catalana, tomb que es realitzà del 1985 al 1989 sota l'impuls i el liderat d'Andreu Barrere esdevingut avui dia el símbol d'aquesta profunda mutació.