municipal
centre de menors
El ple de Girona s'oposa al nou centre de menors
Tots els grups menys ERC-MES van votar a favor que es retiri el projecte per als centres Mas Garriga i Misericòrdia
La gestió de l'estació de busos té un dèficit anual de 300.000 euros
El ple de Girona va mostrar ahir el seu rebuig al projecte de la Generalitat per obrir un nou centre de menors a Puig d'en Roca, al costat del centre d'acolliment de Nostra Senyora de la Misericòrdia. Va ser a través d'una moció presentada pel Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC). El seu portaveu, Manel Ponsa, va admetre que l'efecte de la moció “és simbòlic”, ja que l'equipament s'està posant en marxa. Tot i això, va reclamar que la qüestió es mantingui damunt la taula i que es treballi per trobar solucions a les problemàtiques existents. Entre aquestes, va remarcar que les instal·lacions “són antiquades” i va avisar de la complexitat que suposarà tenir en un sol edifici els joves del centre Misericòrdia, ja existent, i els de Mas Garriga (fins ara situat a Juià). Va dir que es tracta de 54 infants i adolescents. D'altra banda, va recordar que tenen el suport del Síndic de Greuges en la reivindicació. Consideren, a més, que el projecte es contradiu amb el propòsit que aquests centres residencials tinguin com a màxim dotze joves.
La tinenta d'alcalde d'Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat, Sílvia Paneque, va dir que en els darrers mesos han mantingut converses amb la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i amb el director general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ricard Calvo –també regidor de l'Ajuntament de Girona, pel grup d'ERC-MES.
Paneque va dir que, tot i que els van informar que s'obririen nous recursos per atendre els joves, no es farà abans del trasllat dels de Mas Garriga. Paneque es va posar a disposició de la DGAIA per buscar habitatges per habilitar-los com a centres d'acolliment amb una menor quantitat d'usuaris –aquest era un altre punt de la moció, a més de demanar que es retiri el projecte–. Per la seva banda, Calvo va dir que del projecte fa catorze anys que se'n parla i que tant el centre Misericòrdia com l'Ajuntament de Girona el coneixien, i que els havia semblat bé. Hi va afegir que el síndic, fa uns anys, els havia reclamat l'obertura del nou centre d'acolliment al costat del centre Misericòrdia. Va afirmar que situar de costat els dos centres millorarà les condicions familiars d'alguns dels joves –per exemple, els que tenen germans en l'altre–, i va insistir que es continua amb el propòsit d'obrir centres amb un màxim de dotze joves, però que serà en el futur. Van votar-hi a favor tots els grups excepte ERC-MES, que hi va votar en contra.
Estació deficitària
El ple va aprovar també la constitució d'un conveni amb la Generalitat en virtut del qual es resolgui la concessió administrativa del 1984 per a la gestió de l'estació de busos –que tenia l'Ajuntament–, i fixar un període de transició fins a la definició d'un nou model de gestió i la seva adjudicació. La data límit és el 31 de desembre del 2018, i serà un procediment que durà a terme la Generalitat.
La portaveu del PP, Concepció Veray, va posar en relleu que la gestió de l'estació té un dèficit de 300.000 euros, i va dubtar que cap empresa vulgui aspirar a la licitació amb aquesta situació. El regidor d'Urbanisme, Joan Alcalà, va admetre el dèficit, però va assegurar que la Generalitat el cobrirà i que l'Ajuntament hi posarà el que hi ha posat fins ara, 40.000 euros. Per la seva banda, la portaveu de la CUP, Laia Pèlach, va denunciar les mancances de la nova infraestructura (falta de lavabos o l'entrada única per a vianants) per reclamar que la gestió continuï sent pública en el futur, però que l'assumeixi la Generalitat. Tots els grups van votar-hi a favor. Pel que fa a l'estació, avui s'ha posat en servei en substitució de l'estació que durant els anys d'obres del TAV ha estat a la plaça Espanya.
LA DATA
Llambordins dels deportats pel nazisme
El ple va aprovar una moció d'ERC-MES per posar a la ciutat llambordins en record de les persones deportades als camps de concentració nazis; la coalició en té 13 de detectades.
