Senglar i visó americà, la invasió assumida

Als aiguamolls de l'Empordà es vigila tant l'equilibri animal com el vegetal, de manera que l'observació i el control que en fan observadors voluntaris i agents rurals és sempre un termòmetre que posa de manifest el símptoma de l'amenaça. Tot el territori català té una sobrepoblació desfermada de senglars, una espècie autòctona que, sense poder-la qualificar d'invasora, es vigila perquè el mal que pot fer l'excés d'exemplars en un espai protegit és molt gran.

El director del parc natural, Sergi Romero de Tejada, afirma que la sobrepoblació de senglars és una batalla assumida. “Això és un mai parar. Ja sabem que s'ha d'estar vigilant i no abaixem la guàrdia”, assegurava fa poc.

En el cas del visió americà, la problemàtica a l'espai protegit es genera amb la capacitat depredadora d'un animal carnívor que, tot i no pesar més de dos quilos, impulsa a generar canvis. Els visons que van arribar als aiguamolls de l'Empordà fa uns anys provenien, segons es va deduir en aquell moment, de dues granges situades a Ullastret i Serra de Daró des les quals es van escapar animals i que van adaptar-se a un entorn salvatge. Tant si és cert com si no, l'arribada d'aquest carnívor invasor als aiguamolls és un fet assumit per la direcció del parc que genera un treball de captura que ja fa anys que duen a terme els Agents Rurals.