El cap policial de Capellades exigeix entrar al seu despatx
Vol localitzar els diners del servei de la grua que li reclama l'Ajuntament
El batlle diu que el tema és al jutjat
El cap de la policia local de Capellades, Miguel Hernández, denuncia que l'Ajuntament no el deixa accedir al seu despatx per buscar la resta dels expedients de la grua municipal pendents de liquidar a la tresoreria municipal. El consistori li va obrir un expedient que el policia considera un càstig per haver-se negat a retirar multes a membres del govern. De fet, el mateix Hernández va presentar una denúncia contra l'alcalde, un regidor, la secretària i un altre agent.
Hernández va anar el 16 de març passat al seu despatx i va treure d'un arxivador uns 2.400 euros en sobres corresponents a expedients de la grua pendents de tramitar, tot i que va demanar tornar en una altra ocasió perquè, segons afirma: “El meu despatx havia estat escorcollat i no trobava la resta d'expedients.” Resten pendents uns 600 euros, tot i que Hernández insisteix a revisar-ho tot “perquè el que es pren com a referència del que falta són les factures de l'empresa de les grues”, i hi afegeix: “Hi ha serveis que queden sense cobrar, com ara quan avisem una grua i quan arriba el cotxe ja ha marxat.” A més, Hernández assegura que hi ha “almenys sis claus del despatx”.
L'alcalde, Aleix Auber, explica: “Ara que l'expedient ja és als jutjats ha de ser a través d'instàncies judicials que es pugui fer aquest accés.” Auber també assegura que als sobres “no hi havia ni la relació de les grues ni rebuts”.
Impuls per reformar la caserna
El cap de la policia local es mostra especialment dolgut pel fet que va ser ell qui “sense pressupost però amb l'autorització de l'anterior govern de CiU” va arranjar l'antiga casa de la Creu Roja com a caserna policial. Hernández recorda que, quan va arribar l'any 2011, la policia local era “als baixos apuntalats de l'ajuntament, en un habitacle de 9 metres quadrats”.
El mateix Hernández, amb alguns agents i un veí que després s'incorporaria a l'agrupació de Protecció Civil que ell mateix impulsaria, va reformar la caserna en un termini de tres mesos. La majoria dels materials i l'equipament van ser cedits per diferents persones i empreses, tot i que Miguel Hernández assegura que “hi ha coses que vaig pagar de la meva butxaca, com ara el fax-fotocopiadora o la cafetera”. Fins i tot les cortines eren de casa de la meva sogra, sosté.
