Nadal sense pessebre

fins l'any que ve! Els organitzadors del pessebre vivent d'Òrrius, un dels més multitudinaris i coneguts de la comarca, han optat per no fer aquest any la representació, però prometen que l'any que ve no fallaran i que mantindran l'esperit original.

Després de deu anys d'història, el pessebre vivent d'Òrrius s'ha convertit en una de les estampes més típiques del Nadal del Maresme. El muntatge, un dels més espectaculars, és a hores d'ara l'esdeveniment més multitudinari que es fa al poble i, segurament, el que rep més visitants. Però aquest any els organitzadors han decidit suspendre les representacions, que tradicionalment es feien el 25 i el 26 de desembre. «Raons tècniques i organitzatives no permeten poder oferir un pessebre vivent amb la qualitat assolida en els darrers anys, de gran esforç i dedicació; per aquest motiu s'ha optat per suspendre de forma temporal aquest espectacle», explica el president en funcions del pessebre, Antoni Trenchs, que s'afanya a puntualitzar que aquesta situació «pretén ser només un parèntesi», i que el propòsit de tothom és poder continuar treballant amb l'objectiu centrat en l'edició del Nadal de l'any que ve. Tot i l'anunci, els organitzadors del pessebre temen que no es podran evitar alguns desplaçaments de gent que de forma ja tradicional s'acosta a Òrrius per Nadal o per Sant Esteve per veure'l.

Trenchs assenyala que la junta que ell presideix acabava aquest any el mandat i que ara s'havia d'obrir un nou cicle en l'entitat que s'encarrega de fer la representació. «S'ha obert un període de transició i el nou equip, que encara no s'ha pogut presentar oficialment, no tenia prou temps per muntar el pessebre», apunta el president en funcions, que considera que, tenint en compte el risc evident que la representació no sortís amb el nivell de qualitat habitual i que els visitants marxessin «amb mal regust», s'ha decidit «no arriscar-se». I és que cada any prop de sis mil persones fidels pujaven fins al petit poble maresmenc per contemplar la trentena d'escenes que formaven el muntatge que començava a la plaça de la Constitució amb la baixada de l'arcàngel sant Gabriel per a l'anunciació de Maria. Una de les particularitats d'aquest pessebre és que el recorregut pels diferents quadres, que té un quilòmetre de llargada, es fa majoritàriament pel bosc, on els espectadors poden veure recreacions com ara el mercat, l'infern o el caganer per acabar amb el naixement, on un nen del poble acabat de néixer encarnava la figura del nen Jesús. El pessebre, però, també vol aconseguir fer una aproximació històrica del segle I dC amb la representació d'oficis antics com ara el de fuster, el de forner, la carbonera i els picapedrers. Sense oblidar el bestiari, que també és un dels elements importants a l'hora de vestir les escenes més típiques.

L'origen del pessebre vivent d'Òrrius ve de la idea d'un veí del poble, Jaume Anglada, que pretenia cohesionar tota la vila i organitzar una activitat que reforcés la unitat dels vilatans. De fet, es podria dir que mig poble s'hi aboca d'una forma o d'una altra. Ara caldrà esperar més del compte per tornar a veure el muntatge orrienc, i confiar que mantingui l'esperit original.