De Banyoles a la Seu d’Urgell

No només Barcelona va viure obres arran dels Jocs Olímpics. A Banyoles i a la Seu d’Urgell també es van dur a terme projectes urbanístics molt importants, ja que s’hi van construir habitatges específics per als atletes que s’hi van desplaçar. A la resta de poblacions es van construir set instal·lacions esportives noves i es van fer tres remodelacions. En el cas de Banyoles, l’elecció de la ciutat per dur a terme les proves de rem va obligar a construir tot un barri, el de la Vila Olímpica, a més del parc de la Draga, que van suposar una revitalització dels voltants de l’estany. També es va desdoblar la carretera fins a Girona i es va construir l’autovia. La Seu d’Urgell, amb la construcció del parc del Segre per fer-hi les proves de piragüisme, va viure una important transformació del seu centre històric, que els anys anteriors era una zona força degradada. També es va remodelar i ampliar l’hospital, es va construir una estació d’autobusos, es va obrir una carretera de circumval·lació i es van proporcionar setze habitatges socials per a les famílies afectades per les obres olímpiques. El piragüisme també va tenir subseu a Castelldefels, on es va construir el Canal Olímpic. Pel que fa a als altres municipis olímpics, a Badalona es va construir el Palau Municipal d’Esports per acollir les competicions de bàsquet, i també es va aixecar la Vila dels Periodistes al barri de Montigalà.

A Granollers es va construir el Palau d’Esports, en aquest cas per acollir les competicions d’handbol; i a Reus es va aixecar el Pavelló Olímpic, on es van fer les proves d’hoquei patins com a esport de demostració (no és un esport olímpic). Sant Sadurní d’Anoia i Vic també van ser subseus d’aquest esport. A l’Hospitalet de Llobregat es va construir l’estadi de la Feixa Llarga, per als partits de beisbol, i després es va reconvertir en camp de futbol. Viladecans també va ser subseu de beisbol, mentre que Saragossa i València ho van ser de futbol.