“El tracte injust ha indignat a molts”

Reconeguda pedagoga, feia classes de català clandestines durant la dictadura franquista. Utilitza molt els verbs dialogar, parlar, escoltar i no es pot estar de recomanar a alguns polítics que llegeixin i estudiïn més... Presideix el Pacte Nacional pel Referèndum a Reus. Diu que potser és el seu darrer servei al país.

Diria que sí. A la meva família la llengua i el país eren importantíssims, saber d’on veníem i qui érem. L’ambient a casa era catalanista, però també ens llegien els poemes de Machado, que una cosa no treu l’altra... La llengua, llavors, era senyal d’identitat i ensenyant-la plantàvem cara al règim.

Érem poquets. Ens deien ‘els de la ceba’. Crec que la crisi va fer palès amb números que aquella impressió que teníem uns quants que no érem tractats igual per part de l’Estat era real. El tracte injust i el menyspreu cap a la cultura o a l’Estatut va indignar a molts i els va fer sortir al carrer. Des de fa sis o set anys que reclamen ser escoltats i no se’ls escolta. Per això treballem, per ser escoltats.

Són dies intensos, amb moltes notícies en un moment històric. Nosaltres ens anem trobant i fent la nostra feina, donant suport a xerrades, facilitant informació sobre democràcia i el dret a votar... Tothom ha de tenir el dret a dir-hi la seva per a la Catalunya del futur, també els que han arribat fa poc.

No veig per què no. Ara viuen uns moments molt durs però per coratge o filosofia de vida han entrat voluntàriament en política... Tenen tot el meu respecte perquè van al davant per vehicular una demanda del poble, malgrat amenaces i processos perillosos en l’aspecte individual. Em trec el barret!

Ja ho han dit: eleccions. Perquè l’endemà jo i tanta gent pensarem el mateix, no? I si és sí, s’haurà de comptar amb els votants del no, veritat? Caldrà molt diàleg i negociació, escoltar tots els ciutadans i treballar pels interessos del país i per preservar la cultura.