comarques
immigrants
El saldo migratori a Osona manté un petit creixement
L’oferta laboral del sector agroalimentari permet la tendència positiva
El 2016, hi van arribar 963 persones
El saldo migratori a la comarca d’Osona va tornar a ser positiu el 2016, i en total la població estrangera de la comarca va créixer 963 persones. És el segon any consecutiu que es produeix aquest fet després d’uns anys –del 2010 al 2015– en què la tendència va ser de decreixement. Des de la presidència de l’àrea d’atenció a les persones del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez apunta dos principals motius que expliquen aquest petit creixement els dos darrers anys: “El principal són els factors econòmics que tenim a la comarca, amb una oferta laboral lligada al sector agroalimentari molt potent. De l’altra, hi tenim el tema familiar. Pares o mares que, un cop han trobat feina a Osona i s’han pogut estabilitzar, han pogut portar cap aquí el seu nucli familiar.”
A Osona, la xifra de població estrangera a la fi del 2016 se situava en 21.457 persones, el que representa un 13% de la població osonenca: “Som un territori que ha acollit una taxa força elevada d’immigració per la situació econòmica favorable i d’oferta laboral que hi ha. Cal destacar la política d’integració i de suport a aquestes persones que s’ha fet des d’institucions com ara el Consell Comarcal i que ha fet que, malgrat que la taxa és força elevada, no ens hàgim trobat situacions conflictives o problemes greus com en altres zones”, diu Rodríguez, que hi afegeix que a Osona “si ets una persona responsable i treballadora, l’ascensor social funciona”: “Elements com ara la llengua i l’educació han fet una gran tasca de cohesió en aquest territori.”
Canvi en la procedència
El col·lectiu marroquí continua sent el més nombrós a Osona, però de l’informe del 2016 també es desprèn que és la nacionalitat que més ha disminuït el darrer any. Per contra, orígens com ara Romania o Ghana creixen al voltant de 200 persones, i un seguit de vint nacionalitats també presenten saldo positiu. Vic i Manlleu, com la gran majoria de poblacions osonenques, han tingut un saldo positiu però amb xifres molt petites respecte de l’any anterior. A Vic, per exemple, el creixement es va situar en el 0,6%, mentre que a la capital del Ter l’augment va ser del 0,3%.