Festivals i festivals

En un arti­cle publi­cat a la Revista de S’Agaró, el 1970 sig­nat per Anto­nio Fernández Cid es podia lle­gir : “ En les nits asse­nya­la­des d’estiu- traduït del cas­tellà- S’Agaró s’anima amb pro­gra­mes d’alta selecció musi­cal. La remor del mar , acom­pa­nya les més extra­or­dinàries melo­dies dels clàssics pen­ta­gra­mes de Bach i Vivaldi, Mozart i Beet­ho­ven; també de Schu­bert i Brams, perquè no man­qui la repre­sen­tació romàntica. Men­tre el que passa a baix, a pocs quilòmetres, o sigui a Platja d’Aro, es bullanga i anar­quia de veus, idi­o­mes, ves­ti­men­tes, tipus de per­so­nes, diàlegs de la moto i la gui­tarra elèctrica, aquí hi ha senyo­rial selecció, refi­na­ment i gala rigo­rosa....que no cal impo­sar-la ja què gràcies al con­tagi d’aquest ambi­ent, molt noble, a ningú se li acu­di­ria dei­xar-la de banda. La catifa que uneix l’Hos­tal de la Gavina amb els jar­dins, les gra­des natu­rals que sepa­rem les file­res amb flors, els arcs sota els quals es situa l’esce­nari que ocu­pen els artis­tes, la dis­creta il·lumi­nació que ajuda al tri­omf de la lluna, tants cops can­tada per músiques esco­lli­des, són la millor caixa de res­sonància per l’art per uns intèrprets de gran luxe, com ho és també, el mateix marc . S’Agaró no és l’indret més ade­quat per experiències reno­va­do­res, per intents d’estètica musi­cal avançada. Dei­xem per altres ambi­ents les dis­cu­ti­bles con­ques­tes d’avui en dia, perquè a la Senya Blanca, amb la bellesa serena i har­mo­ni­osa dels seus jar­dins, el que s’imposa, es l’obra de sem­pre , la que amb el pes i el pòsit dels anys, dels segles, ocupa un lloc de pri­vi­legi en la història del nos­tre art.”

Fernández Cid , antic tinent coro­nel de l’exèrcit fran­quista i crític musi­cal de l’ABC con­ti­nu­ava defen­sant la cul­tura com a patri­moni d’una deter­mi­nada elit sense enten­dre que els temps esta­ven can­vi­ant, que la música podia ser un ele­ment de sub­versió i canvi i la Porta Fer­rada de Sant Feliu de Guíxols havia actuat com a clau de volta i ele­ment cohe­si­o­na­dor d’una pro­posta que orga­nit­zada per la Junta Local de Infor­mación, Turis­moy Edu­cación Popu­lar pre­si­dia Joan Puig i Amet­ller, ales­ho­res tinent d’alcalde, amb la col·labo­ració de Josep M. Nadal i Sallarés, pro­pi­e­tari de la botiga Ars Populi, el 13 d’agost del 1958, van impul­sar el pri­mer con­cert de l’event bate­jat com Fes­ti­val Musi­cal de la Porta Fer­rada que havia nas­cut un any abans. L’esco­llida va ser l’Orques­tra Fil­harmònica d’Ale­ma­nya del Sud, acom­pa­nyada de la coral pròpia que sota la batuta de Tho­mas Chris­tian David va inter­pre­tar l’Ober­tura Leo­nor III de Fideli, la Setena Sim­fo­nia de Beet­ho­ven i la Missa de la Coro­nació de Mozart. El pro­grama, que no pre­sen­tava cap estridència, era l’inici d’una revo­lució silen­ci­osa que impul­sada per Joven­tuts Musi­cals, va trans­for­mar les esglésies en audi­to­ris i així a l’agost del 1970, quan Fernández Cid va escriure el que va escriure, a Cadaqués gràcies a Jordi Roch, pre­si­dent de Joven­tuts Musi­cals, i al patro­cini de l’ajun­ta­ment nai­xia el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Música que en la segona edició va fer un cicle sobre la música de l’edat mit­jana i el renai­xe­ment, amb figu­res com Jean Pierre Ram­pal, Tho­mas Hems­ley o Mont­ser­rat Ala­ve­dra.

El mateix havia pas­sat a Calonge on dos anys abans quan per ini­ci­a­tiva del rec­tor de la vila, mossèn Pere Sur­ri­bas, de Joan Vinyes i el músic Adrià Sardó i Parals es van orga­nit­zar dos con­certs en bene­fici de la cons­trucció d’un altar major per a l’església de Sant Martí. Pri­mer es van cele­brar a l’inte­rior del tem­ple, més tard es van tras­lla­dar al pati d’armes del cas­tell, dos audi­to­ris impro­vi­sats on va començar a manar la música clàssica, però aviat es van impo­sar les sar­da­nes i el jazz . L’acte inau­gu­ral va comp­tar amb la presència del ales­ho­res gover­na­dor civil , Vic­tor Hellín, Joaquín Ruiz Jiménez, Xavier Mont­sal­vatge, Xavier Turull o Cristóbal Gar­ri­gosa i el va pro­ta­go­nit­zar la coral Sant Jordi què va inter­pre­tar obres de Tomás Luis de Vic­to­ria , Joan Bru­dieu, Joan Cere­rols, Pau Casals, Fedéric Mom­pou, Igor Stra­vinsky, Arnold Schönberg, J. S. Bach, George Bras­sens, Ros Marbá o Rai­mon. Una nit de glòria, l’inici d’una aven­tura que aquest 2017 cele­bra els cin­quanta anys de vida. Una per­sona d’edat de Calonge m’expli­cava que tot i que a les pri­me­res edi­ci­ons s’inten­tava man­te­nir a un cert eli­tisme i l’entrada dels con­vi­dats al recinte era xalada per alguns veïns xafar­ders, quan la soci­e­tat es va fer més oberta i el turisme va tren­car les bar­re­res imper­cep­ti­bles van can­viar les curi­o­si­tats i els estils.

El 23 de juliol del 1981, Miguel del Barco, direc­tor del Con­ser­va­tori de Música de Madrid i el trompa, solista de l’Orques­tra de RTVE, Miguel Angel Col­me­nero van obrir el pri­mer Cicle de Con­certs d’Estiu, a Tor­ro­e­lla de Montgrí. Gràcies al suport de la parròquia de Sant Genís, el patro­cini de la con­se­lle­ria de Cul­tura i Mit­jans de comu­ni­cació de la Gene­ra­li­tat, la Junta Muni­ci­pal de Turisme de Tor­ro­e­lla de Montgrí, l’Estar­tit i la Caixa de Pen­si­ons i orga­nit­zat per Joven­tuts Musi­cals gover­na­des per Josep Llo­ret , aquell cicle de con­certs que estava pre­si­dit pel ales­ho­res con­se­ller de cul­tura Max Can­her, va ser l’embrió d’una petita revo­lució cul­tu­ral i social. El pres­su­post ini­cial, un milió i mig de pes­se­tes (9.000 euros)va obrir totes les pos­si­bi­li­tats i com si es llencés una pedra a una bassa d’aigua calma els cer­cles expan­sius i concèntrics nas­cuts entre la Plaça de la Vila i l’església de Sant Genís, han afec­tat a la vida quo­ti­di­ana d’una vila ali­men­tada per l’oferta cul­tu­ral que els dies del fes­ti­val ha atret melòmans, però també turis­tes i esti­ue­jants.

El 1988 a l’acte d’inau­gu­ració del fes­ti­val, Yehudi Menu­hin, va dir que la música era una manera d’enten­dre la vida, què li feia plaer ela­bo­rar i valo­rar una obra artística. “A vega­des - va dir- - rea­lit­zar petits actes humils i dis­crets omplen de joia el cor de l’artista, estar en aquest poble petit hem pro­du­eix gran satis­facció.» I més, veien com els car­rers i pla­ces de Tor­ro­e­lla s’omplien d’estu­di­ants que assis­tien als cur­sos inter­na­ci­o­nals d’Inter­pre­tació i Com­po­sició Musi­cal, amb un des­ta­cat claus­tre de pro­fes­sors. Tor­ro­e­lla s’ha sabut adap­tar a les cir­cumstàncies, el mateix havia fet el fes­ti­val de Begur ini­ciat el 1977, catorze anys després que Car­men Amaya fes l’últim ball inten­tant recap­tar fons per il·lumi­nar el cas­tell de Sant Pere i havent de supor­tat l’amenaça d’altres con­vo­catòries com la del cas­tell de Pera­lada, nas­cut el 1987, amb tota pompa i solem­ni­tat. Impul­sat per Car­men Mateu, finançat gràcies a la política de res­pon­sa­bi­li­tat social cor­po­ra­tiva del Grup Pera­lada, va néixer amb un impor­tant suport de les ins­ti­tu­ci­ons i així el 1988, la reina espa­nyola Sofia de Grècia i la prin­cesa anglesa lady Diana Spen­cer , més cone­guda com Diana de Gales, van assis­tir a un con­cert que va ofe­rir Josep Car­re­ras a la plaça del poble. Espe­ci­a­lit­zat en òpera i pro­duc­ci­ons pròpies, per exem­ple allà es va repre­sen­tar des del Bar­bero de Sevi­lla a La Bohème, el Rapte del Ser­ra­llo o Marina, ha tro­bat una dura com­petència amb el fes­ti­val que s’orga­nitza al jardí de l’antic cas­tell dels Woe­vodsky, al Cap Roig. Es va ini­ciar a l’any 2000 com una con­vo­catòria pels amants del jazz, però gràcies al finançament, pri­mer de Caixa Girona i, després de l’absorció, de la Caixa de Pen­si­ons recon­ver­tida en Cai­xa­bank, sobre els penya-segats de Cale­lla, vol­tats d’una natura ufa­nosa i una vege­tació ori­gi­nal hi han actuat els millors grups i veus, des d’Elton John a Bar­bara Hen­dricks, pas­sant per Ale­jan­dro Sanz o Paco de Lucía.

No podem obli­dar ni el Por­tal­blau, segons defi­nició pròpia un fes­ti­val de música i arts de la Medi­terrània de l’Escala-Empúries, ini­ciat el 2008, any de la com­me­mo­ració del cen­te­nari de l’inici de les exca­va­ci­ons, que forma part del pro­jecte Ari­adna – Xarxa Euro­me­di­terrània de cul­tura i patri­moni, amb altres vuit fes­ti­vals d’Itàlia, Grècia i el Mar­roc; ni els Sons del Món que volta l’Empordà: Roses, Cas­telló d’Empúries, Empu­ri­a­brava, Can­ta­llops, Mollet de Pera­lada, Cadaqués, Vilajuïga o Rabós, demos­trant que la musica no tan sols aplaca les feres sinó que fa moure els esti­ue­jants. Tot i que alguns experts asse­gu­ren que l’oferta està satu­rada, les xifres can­ten i a les nits de xafo­gor a la costa es poden sen­tir inter­pre­ta­ci­ons de Bach o Mozart i també reg­gae, rock o fla­menc. Han gua­nyat els de baix, la Senya Blanca ja no senyala la lluna, ha tan­cat. Els con­certs s’han tras­lla­dat a S’Agaró. Cin­quanta cinc anys després, la Porta Fer­rada i Cadaqués con­ti­nuen. Fernández Cid s’esti­ra­ria els cabells.