“La mediació no és prou coneguda, però funciona”

(Sílvia Pizarro.) Jo diria que sempre, no. Sí que és veritat que la paraula et dona eines per gestionar els conflictes. A vegades es resol ràpidament i d’altres, necessita un marge més gran de temps. (Ariadna Torralba.) Sempre hem de tenir la voluntat de la persona de voler parlar, de voler resoldre el problema. Per això, és tan important rebaixar el to i el nivell de tensió.

(S. P.) Abans, molt més. La cultura dels nostres pares facilitava la conversa. Ara ens trobem sovint amb la mateixa situació: un veí que fa soroll i l’afectat truca a la policia perquè li demani que en deixi de fer. No li passa pel cap que el més fàcil seria trucar a la porta i demanar-li-ho ell mateix. Es busca la figura de l’autoritat que faci de jutge en qualsevol qüestió menor. I cada part vol que la resolució sigui a favor seu.

(A. T.) És que la majoria de gent no la coneix. Quan hi entren en contacte s’adonen que el sistema funciona i que és relativament senzill trobar una solució. La societat ha canviat molt i ens hem tornat més individuals. Només ens comuniquem amb aquells més propers, i encara.

(S. P.) En la mediació nocturna ens movem pel carrer observant la gent a la zona d’oci, les seves dinàmiques a dins i a fora dels locals. Quan detectem alguna situació conflictiva menor actuem, com ara si fan massa soroll, els demanem que abaixin la veu perquè molesten els veïns. Si no responen, ens adrecem als guies i als porters

(A. T.) El soroll és el principal, amb diferència. Tant al carrer com a dins mateix dels hotels, on també ens han cridat perquè actuéssim.

(A. T.) Jove entre 16 i 21 anys, tant nacional com estranger. Els estrangers són més respectuosos i demanen disculpes sense problemes. Els joves d’aquí fan poc cas, continuen a la seva i ho justifiquen perquè estan de festa

(S. P.)Falta pedagogia, perquè és un servei relativament nou. Però tot i que la mediació no és prou coneguda, funciona.