Societat

pagesia

fruita dolça

Sixena crispa un veïnatge complex entre Ponent i Aragó

Les relacions entre les terres de Lleida i Aragó són bones en infraestructures locals i agricultura, però fredes i tenses en patrimoni i llengua

La polèmica per l’art va provocar la marxa d’Aragó de l’euroregió

Dues imatges recents: una acció crispada dins del Museu de Lleida capitanejada per l’alcalde de Vilanova de Sixena, i pagesos aragonesos i catalans tallant junts l’autovia A-2, divendres passat. Les relacions de veïnatge a banda i banda de la Franja de Ponent són complexes: es podria omplir una llista de matèries en què les institucions i la societat civil col·laboren plenament, i un altra en què la fredor i fins i tot la bel·ligerància separen els dos territoris.

PATRIMONI.

La polèmica sobre els béns del monestir de Sixena, i en general el litigi sobre l’art sacre de la Franja, ha malmès les relacions en matèria cultural que fa molt difícil la col·laboració en el patrimoni cultural que sovint és compartit, i ha enverinat, des de llavors, les relacions en altres àmbits, com ara l’econòmic i el geoestratègic. De fet, una moció del Parlament català sobre les peces d’art de la Franja va ser l’excusa perquè, el 2006, el govern d’Aragó es retirés de l’euroregió impulsada per Maragall.

agricultura.

En canvi, en economia i, especialment, en l’agricultura, la col·laboració és àmplia pels interessos compartits. En les actuals mobilitzacions dels productors de fruita dolça per la caiguda de preus, els sindicats agraris a banda i banda de la frontera han treballat de la mà, i tant la conselleria d’agricultura catalana com l’aragonesa han treballat aquest estiu perquè l’ampliació de l’eliminació d’estocs sigui en l’agenda de la comissió europea. També amb les polítiques de regadiu davant la CHE han actuat plegats, fins al punt que es va sortir de la posició catalana contra el darrer pla de conca per protegir les assignacions de regadius previstes per la CHE. També han col·laborat les associacions de producció del sector porcí, en què la llotja de Lleida exerceix el lideratge també de les explotacions ramaderes aragoneses.

DESENVOLUPAMENT LOCAL.

El 2008, es va posar en marxa l’associació Ribagorça Romànica per al desenvolupament. La van formar 14 municipis ribagorçans, tant d’administració aragonesa com catalana. Els dos governs, llavors amb Montilla i Iglesias al capdavant, hi van donar suport, i durant els anys següents van desenvolupar projectes agraris i ramaders a la zona amb finançament compartit.

N-230 i línies elèctriques.

L’estat de la carretera N-230 al Pirineu, especialment entre Areny de Noguera i la boca sud del túnel de Vielha, ha mogut els alcaldes de la zona i les diputacions d’Osca i Lleida, així com el Conselh Generau d’Aran, a mobilitzar-se conjuntament per reclamar al Ministeri de Foment millores urgents que posin fi a la sagnia d’accidents mortals que suporta la carretera. El seu recorregut passa indistintament per municipis d’administració catalana i aragonesa. L’alt trànsit de mercaderies i l’estretor i l’abundància de revolts provoca situacions de perill que cada any es cobren víctimes greus i mortals. D’altra banda, l’oposició al projecte de REE de fer una línia de molt alta tensió entre Penyalba i Isona va mobilitzar alcaldes i ciutadans de banda i banda de la frontera. La plataforma contra l’autopista, formada per ciutadans i alcaldes dels dos costats, faran una acampada aquest setembre a Tremp.

esquí.

En canvi, al mateix Pirineu, la col·laboració és nul·la en matèria turística. Les estacions d’esquí aragoneses i les del Pirineu lleidatà es donen l’esquena, així com la promoció turística de cada zona. De fet, Aragó manté, arran de la crisi del sector, una política ben diferent de la catalana pel que fa a estacions d’esquí, amb la creació d’una empresa pública, Aramon, com a promotora d’ampliació d’estacions i de zones d’habitatge i hoteleres al seu voltant. En canvi, la catalana ha optat per mantenir fins allà on pugui la col·laboració publicoprivada, tot i que, finalment, ha hagut d’intervenir amb rescat públic les del Pallars i, de manera temporal, la de Boí-Taüll. A més, l’impuls des de Catalunya d’una candidatura als Jocs Olímpics de Barcelona i el Pirineu català va irritar el govern aragonès, que fa dècades que busca aquests jocs per a Jaca i les seves estacions d’esquí, i el govern de Marcel·lí Iglesias va reaccionar amb molta duresa verbal.

català.

En l’àmbit institucional, la col·laboració és nul·la. Passada la bel·ligerància de l’anterior govern del PP i el PAR contra el català a la Franja a través d’una llei lingüística (la del LAPAO) que amagava el nom de la llengua i promovia una acadèmia pròpia que fixés la separació, l’actual govern d’esquerres aragonès ha tornat a una política més suau però igualment freda: no hi ha oficialitat per al català (ni per a l’aragonès), no té presència en els mitjans públics i el seu ensenyament a les escoles i instituts es fa a través d’una assignatura optativa. Per la seva banda, la Generalitat és cautelosa i no fa cap ajuda ni suport obert per a la promoció del català fora del seu àmbit territorial. Actualment, només la societat civil fa tasques de promoció i col·laboració amb entitats de la Franja, com ara la col·laboració de la Plataforma per la Llengua amb els centres culturals de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca i el Moviment Franjolí per les agendes escolars de la llengua i altres activitats.

sanitat.

És, de fet, un dels grans conflictes institucionals soterrats entre els governs català i aragonès. El finançament de l’atenció sanitària de ciutadans de la Franja als centres catalans (especialment a l’hospital Aranau de Vilanova) és problemàtic des que el govern aragonès el va qüestionar i la Generalitat el reclama. Els usuaris de la Franja en són els perjudicats mentre no es resolgui la qüestió entre administracions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Inventarien el patrimoni cultural del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter

torroella de montgrí

Prop 500 persones participen en l’enquesta sobre punts insegurs per a dones a Girona

girona
mediterrani

El terratrèmol de Turquia i Síria deixa més de 1.500 morts

Ankara
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols al litoral i algunes pluges

Barcelona
gastronomia

La D.O. Cava es posiciona a la Barcelona Wine Week

Barcelona

Activat el pla Neucat per la previsió de nevades en diverses comarques

Barcelona

Activat el Neucat en diverses comarques gironines

GIRONA

Reclamen a la Generalitat entrar a l’accionariat de Nylstar per salvar l’empresa

BLANES
TURQUIA

Un segon terratrèmol de 7,6 graus sacseja Turquia

ANKARA