El teatre, una eina de canvi personal
Projecte de Càritas Diocesana de Girona al Puig de les Basses, a Figueres, que ofereix tallers de teatre als reclusos com a eina de creixement
Les entitats d’acció social també treballen en l’àmbit penitenciari, conscients que el cercle de l’exclusió és especialment sever per a aquestes persones. El treball comença des d’allò més essencial, com és la confiança o l’autoestima, per poder construir, a poc a poc, un punt de partida per a la reinserció social. No és una tasca gens fàcil, i tal vegada poc reconeguda. A més, cal la implicació de molts agents a la vegada, com les institucions penitenciàries, els educadors socials o el voluntariat, en un marc tan complicat com és l’àmbit de les persones privades de llibertat. Càritas desenvolupa, des del 2015, al centre penitenciari Puig de les Basses de Figueres el projecte Activa’t, oferint tallers de teatre dins del centre i potenciant els intercanvis culturals, educatius, esportius i lúdics entre el centre i la societat.
L’Ovidi Llorente, actor i tècnic del projecte Activa’t, assegura: “El teatre és un univers on tothom queda al mateix nivell, i el personatge que cadascú s’ha anat creant durant la seva vida, amb més o menys consciència, es va esvaint a mesura que es fan d’altres personatges. Això permet canviar dinàmiques relacionals aplicades a tots els àmbits: la relació entre ells, amb la seva família, amb el seu temps, amb ells mateixos.” Cada cap de setmana hi ha quatre classes de teatre enfocades a la pràctica del joc teatral en si, a saber estar aquí i ara amb els altres, a desenvolupar la capacitat de sentir el grup i fer-lo créixer. D’altra banda, els interns preparen peces per representar al teatre del centre.
“A través de l’escolta dels participants –assenyala l’Ovidi– he arribat a moments màgics. Amb un intern vàrem aconseguir trobar un monòleg d’en Joan Capri que li anava com anell al dit. Veient el seu riure durant la primera lectura ningú diria que aquell home té limitada la seva llibertat. Els moments viscuts plenament et fan valorar la vida i assumir la responsabilitat de viure-la, equilibrant a poc a poc i amb confiança desajustos per manca d’autoestima, per exemple, comuns en aquests entorns.”
