La violació constant dels drets humans

Els hondurenys i hondurenyes són un percentatge important de la població nouvinguda resident a Girona. En coneixem perquè són veïns o cuiden persones grans de la família... però potser no sabem els motius pels quals s’han vist forçats a deixar el seu país, no sempre per raons econòmiques, sinó moltes vegades per raons de seguretat i llibertat.

Des de Càritas hem volgut donar veu a aquesta comunitat en la celebració de la seva independència aquest dissabte a Salt, seguint el desenvolupament dels darrers esdeveniments en aquell país, del qual vam tenir notícies de primera mà amb la visita del Padre Melo.

Aquest setembre s’ha celebrat a Tegucigalpa un fòrum organitzat per ONG hondurenyes per fer pública la manca de justícia i l’augment de la impunitat a Hondures. S’ha produït un deteriorament dels drets humans i una persecució d’aquells que els defensen, i els ciutadans han de buscar suport i justícia internacional. L’Estat, però, continua violant els drets humans i no fa cas de les recomanacions internacionals. Recordem que,en el cas de Berta Cáceres, la Comissió Interamericana de Drets Humans havia recomanat de protegir la seva vida, i finalment va ser assassinada amb la participació del mateix Estat. D’altra banda, els mitjans de comunicació no parlen d’aquests temes, per por de les represàlies, de manera que la població és víctima també de falta d’informació. En paraules de Josué Murillo, analista polític, “a Hondures la justícia funciona a dues velocitats: una de molt ràpida per jutjar les persones amb pocs recursos econòmics, però no els que han comès actes de corrupció”. El Congrés acaba d’aprovar l’article 590 del nou Codi Penal, que castiga com a “terrorisme”, fins amb 20 anys de presó, els promotors de manifestacions. Rasel Tomé, diputat del partit Libertad y Refundación, que hi va votar en contra, deia que “no pot ser tipificada com a delicte de terrorisme una mobilització per la defensa dels pobles indígenes o els drets laborals, polítics i ambientals”.