Objectiu: fer callar Barcelona

L’Estat espanyol està determinat a impedir sigui com sigui que la ciutat de Barcelona pugui votar diumenge en el referèndum d’autodeterminació i centrarà tots els esforços a perseguir els col·legis electorals de la capital del país. Si Barcelona no vota, no hi ha referèndum que valgui, i aquest és ara el principal objectiu del coronel general de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, designat per dirigir el dispositiu policial que ha d’impedir la votació.

La Guàrdia Civil i la Policía Nacional han desplaçat fins a Catalunya un total de 10.000 efectius, allotjats en vaixells i hotels, la majoria dels quals a la ciutat de Barcelona, on ja han actuat aquests dies, i la seva presència als carrers de la ciutat és cada cop més evident. Ahir mateix, a primera hora de la tarda, a l’avinguda Diagonal, hi van desfilar amunt i avall una desena de furgons de la Policía Nacional, alguns dels quals fent ús de senyals acústics i lluminosos en algun moment, sense que, aparentment, hi hagués una urgència policial que ho justifiqués.

Que l’objectiu principal és la ciutat de Barcelona ho va deixar clar ahir mateix el número dos del Ministeri de l’Interior, José Antonio Nieto, en la breu roda de premsa que va oferir després de participar en la Junta de Seguretat, en què es va abordar la coordinació de les diverses policies de cara a la jornada de diumenge. Nieto va explicar que l’objectiu del desplegament dels cossos i forces de l’Estat és la defensa de la legalitat, l’estat de dret i la convivència pacífica i, quan va ser el moment de concretar, va dir que tot això s’ha de “garantir per a la ciutat de Barcelona”. Va fer una pausa i hi va afegir que això mateix val per a “qualsevol altre poble de Catalunya”. Ho va dir així, i va quedar clar que la primera part del discurs era la bona, que la segona era un afegit i que allò que de veritat preocupa l’Estat és que Barcelona voti.

La reunió de la Junta de Seguretat, celebrada al Palau de Pedralbes, va durar poc més d’una hora. Per part del govern català, hi va assistir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el conseller d’Interior, Joaquim Forn, el director de la policia, Pere Soler, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Mentre que, per part de l’Estat, es va limitar la presència al delegat a Catalunya, Enric Millo; el secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i el coronel general de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos. Hi estaven convidats els màxims responsables de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, però no hi van assistir.

La trobada va servir per evidenciar que la via del diàleg entre les dues parts està trencada i que la Generalitat i l’Estat tenen dues visions radicalment oposades sobre què passara diumenge: mentre que el govern català repeteix que es votarà i que cal garantir el “bé suprem de la convivència ciutadana”, l’espanyol insisteix que no s’actuarà “en contra de la legalitat”, que no es votarà i que, a més a més, es preservarà “la convivència pacífica”.

La necessitat de preservar la convivència és l’únic punt en què van coincidir Nieto i el conseller Joaquim Forn, que també va intervenir després de la Junta de Seguretat. La diferència entre una administració i l’altra és la manera com s’ha de garantir aquesta convivència. Nieto va advertir que donaran compliment a l’ordre de la jutgessa Mercedes Armas d’impedir el normal funcionament dels col·legis electorals, mentre que el conseller va defensar el “criteri d’actuació” de la policia, donant a entendre que, si l’actuació dels Mossos en un col·legi electoral pot derivar en un problema d’ordre públic, prevaldrà l’objectiu d’evitar que hi hagi desordres.

Aquesta via d’actuació defensada per la Generalitat és la mateixa que va esgrimir el 9 de novembre del 2014 el fiscal Emilio Sánchez Ulled per no mobilitzar la policia contra els col·legis electorals, argumentant que la presència de les forces de l’ordre hauria pogut causar més problemes que la convocatòria de la jornada de participació.

Els arguments del govern no han convençut el govern espanyol, que ahir, a través de José Antonio Nieto, va demanar oficialment i potser per última vegada a Carles Puigdemont, en la mateixa reunió de la Junta de Seguretat, que desconvoqui el referèndum. En vista de la negativa del govern, Nieto va recordar en dues ocasions que l’autoritat judicial ha ordenat reprimir la jornada de votació de diumenge i que el govern espanyol actuarà en conseqüència.

El secretari d’estat va menystenir la mateixa Junta de Seguretat recordant que, atesa l’existència d’un manament judicial, aquest òrgan de representació política no decideix res. I va fer el mateix amb l’essència de la jornada electoral de diumenge convidant els ciutadans a no anar a votar i informant-los que, si surten al carrer per fer un “pícnic”, la policia no actuarà en contra seu.

Per la seva banda, el conseller Forn va explicar que el principal objectiu de convocar la Junta de Seguretat era reivindicar les competències que té la policia de la Generalitat en matèria de seguretat ciutadana a Catalunya. Des del moment en què el coronel general de la Guàrdia Civil va ser designat per coordinar el dispositiu policial, els Mossos d’Esquadra i el mateix govern han manifestat la seva disconformitat.

El conseller va haver de fer equilibris argumentals per explicar que, per un costat, els Mossos d’Esquadra compliran allò que els ha manat fer la jutgessa Armas, mentre que, per l’altre, el govern es manté ferm amb el propòsit de tirar endavant el referèndum fins a les últimes conseqüències. “El compromís del govern és que es pugui votar, però alhora tenim un manament i l’hem de complir sense provocar problemes més greus dels que es volen evitar”, va dir Forn, que en un altre moment va precisar: “Ni aturarem la convocatòria del referèndum ni posarem la policia contra les cordes.”

El conseller va lamentar que amb aquesta situació es vulgui atemptar contra la imatge del cos dels Mossos d’Esquadra, que va guanyar molta popularitat després de la seva actuació en els atemptats de l’agost passat.