Acabada la Primera Guerra Carlina (1833-1840), alguns combatents del bàndol perdedor no es van resignar i van continuar lluitant a favor de Carles com a bandolers i fent dels atracaments i segrestos el seu estil de vida. Se’ls va anomenar trabucaires perquè usaven el trabuc, una arma de foc arcaica i poc precisa, però que infonia molt de respecte. D’aquella gent que es movia per l’Alta Garrotxa i les Guilleries tracta la monografia Els trabucaires, escrita per un gran coneixedor de la història rural com és Josep Vilar (Argelaguer, 1961) i editat en la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, de la Diputació i l’Obra Social La Caixa.

Vilar hi explica d’on van sortir els primers trabucaires; el context social i polític de l’època i els principals esdeveniments i protagonistes d’aquell fenomen històric. Alguns d’aquells homes han esdevingut llegendaris, com l’empordanès Ramon Vicens, Felip, “que va ser el més gran capitost de les colles de trabucaires del Principat”. Van ser ell i la seva tropa els autors del tiroteig de l’aplec de Sant Aniol d’Aguja del 1842, famós perquè va ser recollit a la novel·la La punyalada, de Marià Vayreda. També té capítol propi Francesc Pagès, el Conill de Montagut, o en Francesc Savalls, que abans de ser general en la tercera carlinada va ser trabucaire de la colla d’en Felip. El segrest –explica Vilar– era el mètode que més usaven per aconseguir diners. D’exemple, narra els d’en Lluís Plantés de Tortellà; en Narcís Boada, d’Amer; en Vicenç Oliveras i Salvador Manter, de Santa Pau... Molts tenien el refugi al Vallespir i, en concret, a Sant Llorenç de Cerdans, una circumstància que l’autor tracta de manera exhaustiva, així com els processos i les execucions de què van ser objecte els bandolers.

En el llibre s’hi fa palesa l’herència que els trabucaires han deixat en l’imaginari col·lectiu, des de la literatura fins al cinema, passant per la faràndula festiva: els gegants de Montagut i Oix es diuen Esparver i Coralí, personatges de La punyalada de Vayreda.

La presentació tindrà lloc dissabte (19 h) a Can Trincheria d’Olot. A més de l’autor hi intervindrà Àngel Madrià, periodista i editor.