L’ascensor social no para a la part baixa

Aquest divendres passat, 16 de novembre, tres dies abans de la celebració del Dia Internacional del Nen, s’ha inaugurat a Llíria la trobada confederal d’infància, adolescència i família de Càritas. Les jornades s’han allargat dos dies amb l’objectiu que tots els agents de la Confederació Espanyola de Càritas puguin, d’una banda, reflexionar de manera conjunta sobre els reptes actuals que planteja l’acompanyament a menors en situació més vulnerable i de l’altra, elaborar propostes d’intervenció socioeducativa al voltant de l’atenció tant de nens i adolescents com de les seves famílies.

No oblidem que al nostre país la pobresa infantil és la pobresa de les famílies amb nens. El risc de problemes econòmics en les famílies amb menors és notablement més alt que en qualsevol altra. La pobresa es multiplica per dos en les llars amb menors i quasi per tres entre les famílies nombroses. Pobresa per a avui que assegura pobresa per a demà. La pobresa s’hereta. Vuit de cada deu persones que han passat dificultats en la infància, les reviuen d’adults. Aquest risc és el que els especialistes denominen transmissió intergeneracional de la pobresa.

El famós “ascensor social” no para a les plantes més baixes. El que ens hauria de permetre millorar el nivell socioeconòmic dels nostres pares no funciona correctament, almenys per als que viuen situacions més difícils.

La família influeix en la transmissió de la pobresa però hi ha altres elements que no en depenen i que estan relacionats amb el nostre model de societat. Un model social i econòmic que perpetua les situacions de pobresa a través d’elements estructurals com el nivell d’estudis, la situació laboral, l’ocupació i la renda. Una societat que vol ser justa no pot considerar la inversió en la infància com una responsabilitat exclusiva dels progenitors sinó com una tasca que ens afecta a tots, orientada a aconseguir un bé comú.