A la Vall de Bianya ja tornen a moldre

De petit en vaig menjar molt, de farro. Gairebé sempre barrejat amb una xuia, que és el nom que a casa donàvem a la cansalada. Moltes vegades, havia sentit a dir que aquesta sèmola de blat de moro era un plat de pobre després de la postguerra civil espanyola. Ara, com moltes altres propostes gastronòmiques que provenen de plats pobres, el farro comença a treballar-se des d'una òptica contemporània i es fa pagar.

A la Vall de Bianya, el farro, a més, és un element identificatiu i per això hi dediquen una fira, que se celebrarà els pròxims 6 i 7 de febrer. Encara ho són més, d'identificatius, els vint-i-un molins fariners que hi ha. La importància dels molins moguts per aigua, doncs, està relacionada amb la d'aquest producte agrícola manufacturat. Per això, l'Ajuntament de la Vall de Bianya promou la rehabilitació de la major part d'aquests vint-i-un molins. N'hi ha, però, que són irrecuperables. No obstant això, el principal escull és que són de particulars i que només poden oferir-los ajut amb mà d'obra, l'expert en aquestes tasques i regidor de l'Ajuntament, Carles Nogareda. La inversió, és clar, ha d'anar a càrrec dels amos.

El govern local pretén a mitjà termini preparar una ruta guiada per aquests molins i crear un centre d'interpretació de la Vall de Bianya i de benvinguda. Serà un pas important perquè els propietaris dels molins puguin treure'n algun profit, de tot plegat. Per això, coincidint amb la celebració de la Fira del Farro, l'Ajuntament, amb la complicitat d'algun propietari, rehabilita algun dels molins i l'obre al públic durant la mostra. Aquest any ha estat el torn del de la Boada de Sant Pere Despuig i, per això, també ha traslladat la fira a aquest nucli de la vall. En les dues edicions anteriors, va recuperar els molins del Colomer i del Molí Nou, tots dos al nucli de Santa Margarida de Bianya. Abans no es faci la ruta, els propietaris dels molins estudien com mantenir-los oberts al públic.

Quant al molí de la Boada, les obres han estat importants, perquè s'ha hagut de recuperar la part destinada al molí, que fins ara era un dormitori, a part de refer la bassa que l'alimenta, la canalització i refer peça per peça la maquinària que mou la mola.