Olot s’autodeclara ciutat compromesa amb la infància refugiada
Ho aprova el ple, on es fa pública l’arribada a la capital garrotxina de divuit persones refugiades
El compromís inclou el dret a rebre els serveis bàsics
Olot s’ha autodeclarat municipi compromès amb la infància refugiada, coincidint amb la recent arribada a la ciutat de divuit persones refugiades, la meitat de les quals, infants. En total, cinc famílies que, tal com van manifestar tots els grups municipals a l’últim ple, voldrien que fossin més. Van lamentar també que aquesta voluntat topi amb les restriccions de l’Estat espanyol i la Unió Europea.
El regidor de Benestar Social, Josep Berga (PDeCAT), va afirmar que la situació dels refugiats és un autèntic drama i va recordar que molts catalans, en concret 465.000, van patir una situació similar als camps d’Argelers després de la Guerra Civil. Berga hi va afegir que Olot vol que els refugiats, sobretot els infants, se sentin acollits i estimats.
El compromís de la declaració aprovada preveu la participació activa en els plans de refugi de les administracions, l’estudi de les mesures per facilitar l’accés als serveis municipals –especialment els relacionats amb els drets dels infants–, la creació d’espais de trobada amb la població acollidora i la promoció d’accions per donar a conèixer la seva situació.
Xevi Garcia (Olot en Comú) va recordar que un de cada quatre sol·licitants d’asil a l’Estat és un infant i va lamentar que amb el tancament de fronteres a Turquia duen els refugiats a mans de traficants. “Per dignitat, per justícia social i per molts altres motius, hem de donar suport a aquestes propostes d’actuació”, va sentenciar el regidor.
LES FRASES
La trampa mortal del Mediterrani
Anna Descalç (CUP) va recordar que 30.000 persones han mort al Mediterrani i que la UE i l’Estat espanyol han blindat la frontera sud, fet que ha provocat l’aglomeració de persones a Ceuta i Melilla. Mercè Traveria (PSC) va dir que cal fer el possible perquè els refugiats tinguin una vida digna. Clara Casanovas (ERC) remarca que no n’hi ha prou amb bones intencions.