Una altra manera de mirar la realitat

Aquest diumenge 14 de gener, l’Església celebra el Dia del Migrant i el Refugiat. La mobilitat humana forma part de l’ésser humà. Les persones ens desplacem pel món, la nostra casa comuna, des de l’inici dels temps. Viatjar, visitar altres llocs, sempre obre la ment i el cor, tant dels qui se’n van com dels qui reben el visitant.

Però, moltes vegades, les migracions es produeixen per necessitat. Moltes persones es veuen forçades a marxar dels seus països d’origen perquè els resulta impossible viure-hi amb dignitat. Per què passa això? Què es troben, aquestes persones, pel camí? La majoria inicia viatges molt llargs, incerts, de vegades perillosos, amb moltes parades en què pensa que ha arribat al final, per descobrir més tard que no, que cal tornar a fer la maleta. D’altres vegades romanen durant anys en camps de refugiats, mantenint l’esperança d’una altra vida en un altre lloc o de tornar a casa seva algun dia. Però també són moltes les esperances i els somnis trencats que queden enrere en iniciar el viatge, i són la pèrdua i el desarrelament les seves companyes habituals.

“Cada ésser humà és fill de Déu. Els migrants i refugiats són una ocasió que la providència ens ofereix per contribuir a la construcció d’una societat més justa, una democràcia més plena, un país més solidari, un món més fratern i una comunitat cristiana més oberta, d’acord amb l’evangeli”, assenyala el papa Francesc.

Càritas s’involucra en el viatge de tota aquesta gent i us convida a mirar el món per conèixer la realitat invisible de tantes persones, i que això ens eixampli el cor per acollir-les, compartir i celebrar la vida com a família que som. Per això cal descobrir com, des de la nostra identitat, les migracions són una oportunitat per al desenvolupament dels pobles i els nostres veïns són els nostres germans.

La clau és la fraternitat i l’evangeli, la doctrina social de l’Església és la guia que orienta la nostra posició.