Nens i nenes valents

Des de ben petit que ho tenia clar, i els pares, que van intuir-ho de seguida, van decidir fer-li costat en el procés d’assumir la seva identitat sexual, diferent de la biològica. En Coen, de sis anys, és un nen transsexual que, segons assegura la seva mare, Francesca Saltó, és feliç i viu enmig en un entorn familiar, educatiu i social que l’accepta tal com s’expressa i com vol que el tractin. Com un nen. “Una de les coses que em va costar més va ser quan va tallar-se els cabells, tenia una cabellera llarguíssima. I a sobre, dies després, va dir que volia portar cresta!”, va reconèixer la mare del Coen en una taula rodona sobre transsexualitat en la infància i en l’adolescència que es va celebrar dissabte a la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella i que va estar conduïda per la periodista Paula Brujats. Per fer front a aquesta situació, els pares han tingut el suport de l’Associació Chrysallis, una entitat d’àmbit estatal integrada per famílies de menors transsexuals. Dos representants d’aquesta associació, que des de fa dos anys té una delegació a Catalunya formada per un centenar de famílies, van participar en la taula rodona, amb una exposició molt didàctica sobre la transsexualitat, L’objectiu era informar i desmuntar alguns mites que s’han creat a l’entorn dels nens i els adolescents transsexuals. “No és veritat que estiguin en un cos equivocat ni tampoc que estiguin atrapats en un cos que no és el seu, com sol dir la gent. La transsexualitat no es tria, sinó que les persones que ho són ja neixen amb aquesta identitat”, va exposar Jaume Ulldemolins, representant de Chrysallis. Aquesta entitat defensa que els menors transsexuals han de poder manifestar lliurement, com més aviat millor, la seva identitat sexual i que han de fer-ho amb l’ajut i la comprensió dels pares. Sense voler treure importància al paper de l’entorn familiar, Ulldemolins considera que, en tots els casos, “els valents i les valentes són els nens i les nenes transsexuals que dia a dia han de fer front a nous reptes”. I és que, a banda de l’acceptació per part de l’entorn més proper, i a pesar dels avenços que s’han fet a Catalunya, el col·lectiu es troba encara amb entrebancs en l’àmbit sanitari, en el món de l’esport i en matèria legal (a l’hora de canviar el DNI), que els impedeixen portar una vida normal. Cristina Vila, sociòloga i tècnica d’igualtat, que també va intervenir en un debat en què hi va haver molta participació dels assistents, va admetre que hi ha molt camí per recórrer “fins a erradicar les desigualtats històriques basades en un sistema binari, d’homes i dones”.