“Per a moltes famílies la seva situació de crisi s’està cronificant”

Estem treballant en una publicació que permeti fer un recull d’aquests quaranta anys d’història de l’entitat al Solsonès. És complicat perquè per aquí ha passat molta gent, hi ha hagut canvis de seu, hi ha molta documentació antiga que no està a mans de l’entitat. Però tenim voluntaris treballant en aquesta recerca i volem tirar-ho endavant. Farem altres actes també.

Actualment els projectes que estem fent tenen un caire molt més social. Abans ens dedicàvem exclusivament al transport sanitari. Aquest servei es va professionalitzar i la Creu Roja es va anar encaminant més a l’atenció a col·lectius vulnerables. Atenem infants, joves, gent gran, famílies amb risc d’exclusió social.

Precisament vaig entrar a la Creu Roja en ple inici de la crisi i en aquell moment s’havien fet alguns projectes socials, com ara la campanya de recollida de joguines, préstec d’aparells ortopèdics i campanyes puntuals durant l’any. Però just entrar ens vam començar a trobar que la gent ens demanava una cosa tan bàsica com aliments. Ens vam reunir amb diverses entitats que treballàvem en aquest àmbit i l’administració per poder donar una resposta conjunta a aquesta demanda. Vam crear el Fons d’Emergència Social de Solsona, que és un treball en xarxa entre entitats. Precisament, un dels projectes pilars de la Creu Roja al Solsonès és el Rebost Solidari, que gestionem juntament amb Càritas arxiprestal. Sempre faig el símil que som com un supermercat social perquè ens hem de gestionar com un supermercat i ho fem amb voluntariat. És el típic assistencialisme, que en diuen, però és que realment és el que demana la població que no pot cobrir les necessitats bàsiques.

A àmbit local potser estem veient una miqueta la llum. Lluny. A pitjor no hi anem, no augmenta el nombre de famílies que atenem però sí que s’està cronificant. Estan venent que estem sortint de la crisi però jo no veig que millori per a algunes famílies. El 2017 el Banc d’Aliments va atendre 57 famílies, les mateixes que el 2016. Quan mires una mica més, veus que les famílies són les mateixes que vam atendre el 2016, el 2015... Són famílies que per molt que passi el temps no surten d’aquesta situació. Què vol dir? Que per a moltes famílies la seva situació de crisi o de pobresa s’està cronificant. És complicat trobar una solució. Sí que és veritat que hem de veure com la renda garantida de ciutadania afectarà les famílies que atenem. Penso que tindrà un impacte positiu per a algunes famílies. La seva situació econòmica millorarà. Veurem com.

Sí, sí, sí. Un dels nostres objectius és estar prop de les famílies en situació vulnerable. Un dels col·lectius que més ho necessiten són les famílies que es troben en situació de pobresa crònica. També estem al costat de la gent gran, de persones amb situació de dependència, també treballem amb joves i infància; ser prop d’aquestes famílies és un dels nostres objectius clau.

Continuarem els projectes que teníem fins ara, i sí que tenim dues novetats. Aquí al territori actualment no acollim cap família refugiada, però l’Ajuntament té un pis a disposició per a l’acollida i la Creu Roja Lleida, de la qual depenem, ja fa temps que hi està treballant. El que estem treballant és que durant aquest 2018 pugui venir una família a Solsona. Seria en la segona fase, que és per a famílies que fa ja un temps que són aquí, i que volen assentar-se una mica més. L’altra novetat és que farem formació en primers auxilis als centres d’educació secundària. En tenim cada cop més demanda. És important perquè enlloc t’ensenyen primers auxilis. I hauria de ser una matèria bàsica a l’escola. Amb una maniobra pots salvar la vida a una persona.

Vora quaranta. Fluctua. Però d’actius, entre quinze i vint.

Els voluntaris són el pilar. Sense la peça del voluntari l’activitat de la Creu Roja no té sentit. Una altra cosa que tampoc es diu és com d’importants són els socis. Són la part invisible. Al Solsonès, tenim més de 700 socis i el 80% dels projectes que fem estan finançats amb les quotes dels socis.

No és difícil trobar voluntaris però sí que és difícil que es comprometin. Com que treballem amb persones nosaltres demanem un mínim de compromís. Si fem un acompanyament a un avi no pot ser que un dia el voluntari es presenti i un altre dia no. Molta gent està disposada a col·laborar puntualment però costa més trobar un compromís.

La gran majoria de voluntaris que tenim són persones jubilades. També tenen més temps. Però a la gent jove li costa. En tenim poquíssims. Aprofito per fer una crida perquè la gent jove s’impliqui.