“La llengua ha perdut genuïnitat”

Un gran honor, perquè la Plataforma per la Llengua, que és qui m’atorga el premi, és una entitat que, des de fa uns 25 anys, treballa molt per la llengua. Jo en soc soci des de fa temps i estic admirat de la gran tasca que fa perquè el català, en tot el seu territori històric, s’usi en tots els àmbits. També estic content perquè succeeixo el senyor Albert Jané, a qui van atorgar l’any passat el premi especial del jurat. És amic meu i té un gran sentit lingüístic. En tercer lloc, m’agrada perquè, precisament, aquest any 2018 és l’any Fabra i se celebren tres efemèrides fabrianes: els 150 anys del seu naixement, el centenari de la publicació de la gramàtica de Fabra i els setanta anys de la seva mort.

Hem progressat en extensió, però no en intensitat. Des de la democràcia, el català s’ensenya a moltíssima gent i molta gent l’entén, però amb la globalització ha augmentat la influència del castellà i el coneixement de la llengua genuïna ha disminuït. Fa cinquanta anys, en general, el català que es parlava era més genuí encara que molta gent no l’havia estudiat a l’escola. Hem de lluitar més per la genuïnitat.

La primera cosa és ser conscients que el català, des del punt de vista de la genuïnitat, es va degradant. I, a part de ser-ne conscients, hauríem de mirar de ser militants. Fixar-se en la manera com es parla i com s’escriu i mirar de fer-ho de la manera més genuïna possible.

Hi té un paper important, però l’escola no ho és tot. Jo tinc una reneboda que fa parvulari i en les tauletes que es mira hi ha molts vídeos de coses infantils que són en castellà o, fins i tot, en anglès, i menys en català. En canvi, quan jo era petit, a Moià tot ho fèiem en català, excepte la cosa purament acadèmica de l’escola. No hi havia televisió, ni internet, ni vídeos, ni DVD, ni tot això i, per tant, ens arribava més el català dels pares, dels avis i de l’entorn del poble.

Hem de lluitar per l’escola en català i per la immersió lingüística.

Hi vaig col·laborar amb molt de gust, però penso que aquesta gramàtica no és el que hauria d’haver estat. Considero que haurien d’haver fet un tipus de gramàtica més sintètic i més pràctic, més semblant a la gramàtica de Fabra, de 1918, que és relativament curta. Han fet una gramàtica que és descriptiva i, a partir de la descripció, s’ha de deduir la normativa. És poc clara i poc pràctica.

Els diacrítics serveixen per a la claredat, per evitar ambigüitats i, és clar, si se’n treuen es creen ambigüitats. De manera que jo encara n’hi hauria afegit algun.