La sequera eixuga les fonts del santuari de Queralt i força a portar l’aigua amb camions cisterna
La infraestructura que requereix més aigua és els lavabos
‘A Queralt estem sense aigua’. Amb aquesta frase que penja en un cartell de la font principal del santuari berguedà de Queralt s’informa a excursionistes i visitants que no es podrà beure aigua. La raó és que la sequera dels darrers mesos ha eixugat la font natural amb què s’abastia el santuari i des de fa un parell de mesos són els camions cisterna els qui fan arribar aquest bé escàs.
El mossèn custodi, Ramon Barniol, ha explicat a que on cal més aigua per poder funcionar és als lavabos que hi ha oberts al públic. “Les instal·lacions les tenim totes”, avisa el mossèn, “però falta la matèria primera per poder funcionar”, en referència no només a les fonts i lavabos, que fa poc es van condicionar, sinó també pels hidrants d’aigua en cas que algun dia hi hagués un incendi.
Des del consistori berguedà, esperen que d’aquí a l’estiu, coincidit amb una major afluència de visitants, arribin les esperades pluges i la situació es pugui revertir. Ara per ara arriba a Queralt un camió cisterna cada dues setmanes, segons les necessitats.
La sequera ha forçat l’Ajuntament de Berga a buscar alternatives per fer arribar l’aigua al santuari de Queralt. Ara es transporta amb cisternes, i els dipòsits que té el santuari, amb una capacitat de gairebé 50.000 litres, es van omplint amb el líquid que els arriba, però mai arriben a estar plens, ha explicat el mossèn, Ramon Barniol.
El sacerdot, que fa 25 anys que viu a Queralt, no recorda un episodi similar en tot aquest temps. “Si bé s’han donat un parell d’episodis molt puntuals en tots aquests anys”, l’abastament d’aigua sempre havia estat assegurada. Fins ara, l’aigua de boca hi arribava a través d’una nova canalització del camí de l’aigua des de la font propera al santuari del Perdigall. També es tenia accés a l’aigua que s’emmagatzemava de la pluja als dos dipòsits que hi ha sota la plaça de l’església i també d’un pou.
El mossèn ha explicat que, normalment, una cisterna els dura un parell de setmanes “i amb això anem tirant”. Ara, per exemple, estan a l’espera de la nova cisterna, ja que “només queda un dit d’aigua”. El prevere s’ha mostrat segur que amb l’arribada del bon temps, i quan es comenci a deixar enrere l’hivern, el santuari s’anirà omplint de més visitants. I si la situació persisteix, l’únic que podran fer serà incrementar la freqüència de la portada d’aigües.
De la seva banda, el regidor d’Urbanisme de Berga, Oriol Camps, s’ha mostrat content perquè, de moment, la solució provisional els permet tenir aigua al santuari, però que si la situació no reverteix amb l’arribada de les pluges, amb el bon temps hauran d’incrementar el nombre de cisternes, “res més”. Potser en moments de molta afluència al santuari hi podria haver “situacions puntuals” d’escassetat d’aigua, “però no crec que hagi d’anar més enllà”. “S’ha de pensar que plourà d’aquí a l’estiu”, ha insistit el regidor. “De fet, els darrers dies ja ho ha fet una mica”, ha dit, sent conscient que no ha estat suficient.
Fugint d’una situació provisional com la d’ara, una solució “més o menys definitiva” seria connectar el sistema d’abastament d’aigua de Queralt amb el sistema d’abastament de la ciutat de Berga. Malgrat hi ha hagut algun projecte sobre la taula, ha explicat el regidor, mai s’ha acabat materialitzant, tampoc per l’elevada inversió que suposaria l’obra. Cal recordar que la ciutat i el santuari es troben a uns 10 quilòmetres de distància, i Queralt resta més de 1.000 metres per sobre del nivell del mar.
“Necessitem tenir pluges continuades per poder refer l’aqüífer”, ha dit Oriol Camps. De fet, amb les obres de canalització de la font del Perdigall que es van fer l’any 2016 es va instal·lar un sistema per poder recopilar les xifres referents al cabal. Aquestes dades es podran relacionar amb les que recull un pluviòmetre nou, ha assenyalat Camps. D’aquesta manera, “quan es puguin recollir més dades, es podrà veure les relacions directes que s’estableix entre la pluja i el cabal de la font”, ha afegit, “la qual cosa ajudarà a gestionar la quantitat de cisternes o veure si un sistema que bombegi l’aigua des de la ciutat és necessari o no”.