“Les emocions són el llenguatge comú dels processos migratoris”

Volíem donar una volta més a la col·lecció del museu que s’ha anat creant amb les aportacions dels testimonis i dels treballs de recerca. La singularitat del museu –gairebé tot és a l’exterior– fa que es treballi sobre els continguts i les peces no sempre es mostren i les tenim a la reserva. Volíem buscar un sistema per mostrar algunes peces i fer d’aquesta manera un homenatge a les persones que han participat en el museu.

Són peces que formen part del dol migratori de les persones, que les acompanyen en el viatge i després queden amagades perquè no sempre són un record feliç. Quan comencem a fer la recerca del procés és quan surten a la llum objectes que es converteixen en peces dignes d’estar al museu perquè relaten part del procés migratori.

Són objectes que expliquen la història de l’origen, que han format part del viatge o bé que van adquirir molta importància durant els primers dies a la nova destinació. Hem seleccionat trenta objectes, els hem donat un tractament molt delicat i hem elaborat un catàleg d’objectes extraordinaris que es presenten associats a les històries, escrites en molts casos en primera persona.

El catàleg té dos tipus d’índexs, un de convencional i cronològic i un altre que és un índex d’emocions. Segons el color que mostren les històries, fan referència a una tipologia emotiva. Per això hem optat per un àlbum d’anelles que es pot obrir i canviar l’ordre. S’ha fet una tirada molt curta i s’ha donat als testimonis, que hi poden afegir el que ells vulguin.

Per a nosaltres les emocions són el llenguatge comú dels processos migratoris. En els relats que recollim hi ha diferències, d’època, d’idioma, de procedència, de religió... Si volíem explicar-ho tot havíem de trobar un punt en comú i ens vam adonar que les emocions són compartides. No seguim una cronologia històrica, busquem històries que ens ajudin a explicar com són els processos migratoris.

Ha estat tan apassionant com les històries que explica. En alguns casos ens vam posar en contacte amb els testimonis. Volíem un producte fet amb molta cura, molt cuidat. Per això té les fotos enganxades en paper fotogràfic i la resta d’imatges amb tractament com de cromos. Ha estat un procés que ha implicat molta gent. Ara una editorial s’ha interessat pel projecte i és possible que pugui tenir una segona vida com a llibre amb un recorregut més enllà del que ens havíem plantejat.

Aquest museu no té culminació perquè la temàtica amb la qual treballem ens permet actualitzar-nos. Aquests darrers dos anys ens hem dedicat al tema dels refugiats perquè enteníem que el museu s’havia de pronunciar en aquest sentit i hem creat espai per encabir aquest debat. Ara, després de dos anys, volíem continuar amb la línia històrica i la reflexió sobre el fet d’emigrar.

Per això intentem buscar fórmules per explicar els fenòmens migratoris. No tenim una solució per al que està passant a Europa però busquem formes d’explicar-ho sense justificar a ningú. No som un museu per donar respostes, però sí per oferir altres preguntes i fer que els visitants surtin d’aquí qüestionant-se les coses.

Va consolidar el concepte del que el museu és actualment. És una peça amb vida pròpia que ens permet tenir un espai permanent, un cop descartada la construcció d’un edifici que ja es veia que no seria viable.

Sí, de fet la trajectòria del museu és com un procés migrant que va passant per diferents estacions. Renunciar a tenir un edifici nou ha estat un procés de sostenibilitat i d’intel·ligència. Poder construir una museografia a l’exterior i sostenible per a una ciutat com Sant Adrià, que és l’únic museu que té, és un signe de modernitat. La ciutat ha estat molt conseqüent amb el que pot tenir.

Continuar de manera modesta. Aquest any volem fer generar un espai amb una pantalla interactiva i un mapa de l’àrea metropolitana on recollirem amb material audiovisual, sonor i fotografies testimonis per explicar el relat migratori.