Aquí no t’explica res un comercial, sinó que t’ho explica qui pareix el vi, ja sigui jo, que soc l’enòleg; el meu germà, que és sommelier, o la meva mare, que fa de guia. Que t’ho faci algú de la casa ja dona una proximitat diferent, però, a més, aquí no donem teories i explicacions de com fer vi, sinó que fem la visita amb la copa a la mà, degustant vins acompanyats d’altres productes que també elaborem a partir del que ens ofereix el paisatge: oli, fruita seca i mel.

La gent queda contenta, volen repetir a Mas Vicenç, i més enllà de la visita els oferim altres propostes com Walk&wine, on poden fer esport caminant entre les vinyes amb experiència gastronòmica inclosa, o el Xocolata i Vida, centrat en un tast sensorial que alterna xocolates i vins.

Al nostre celler hem volgut fer de l’enoturisme una part de diferenciació. Hi ha cellers que neixen pensant a exportar i vendre grans volums al Japó, la Xina o els Estats Units. Nosaltres hem preferit apostar per la venda al detall, la venda directa i la fidelització. Si venc a un majorista només conec el gust del majorista, però si m’escolto les 5.100 persones que passen per casa acabo coneixent el paladar de molta més gent i puc acabar educant els meus vins en funció del que agrada al públic. Encara que sigui un treball de formiga, a la llarga és més segur.

Cada any participem en el concurs de la DO Tarragona i sempre recollim premis, però és cert que l’any passat vam rebre una bona injecció i ens vam endur els primers premis dels dos blancs, el Terrat com a vi blanc jove més aromàtic i el Dent de Lleó com a millor blanc criança de la DO, i el Nit de Lluna també va ser escollit com el segon millor negre criança.

Encara falta confiança del consumidor final a la DO Tarragona, tot i ser la més antiga que existeix a la província. Nosaltres hi tenim molta confiança i cap intenció de marxar d’aquesta denominació d’origen. Tenim clima mediterrani, amb moltes hores de sol i moltes varietats per poder jugar, i això li dona molt de potencial. Mas Vicenç hi ha apostat des del primer dia, intentant guanyar-se els clients, i també és veritat que, de mica en mica, la DO Tarragona s’està regenerant, amb nous cellers que aposten més per la qualitat que no pas pels volums. Això és un treball lent, perquè guanyar-se aquesta confiança no es fa d’un dia per l’altre, però a la llarga és una DO amb potencial de creixement.

Aquí juga la llei de l’oferta i la demanda, i si es paga un preu desorbitat és perquè hi ha molta gent que vol aquella ampolla i d’ampolles n’hi ha molt poques. Això només pot passar en petits volums, amb un valor afegit més elevat.

Soc enòleg, investigador i consumidor a la vegada, i si és un vi únic puc arribar a pagar fins a 35 o 40 euros. Crec que a partir d’aquest preu més que un vi és una llegenda, que la qualitat ja no pot ser superior però que en tot cas es paga perquè hi ha una llegenda darrere d’aquell vi.

És un sector que va en creixement, i això és important. I és un creixement en el sentit que la gent aposta per beure menys vi casolà en el seu dia a dia i cada cop s’obren més ampolles de qualitat. El del vi és un sector molt clàssic, de molta tradició i poca innovació, però sempre que hi ha creixement hi ha una mica d’innovació. I encara que en aquest camp sigui una innovació molt lenta comparada amb altres sectors, sí que apunten noves tendències cap a l’ecològic. No parlem d’una revolució però sí d’una tendència a recuperar la tradició, la terra i què passa amb l’agricultura. De totes maneres, crec que el sector innova poc cap al públic jove, que és una mica amb el que ens volem diferenciar nosaltres, en fer vins moderns, fàcils de beure, lleugers i molt aromàtics.

De moment estem treballant en nous projectes que juguen amb la innovació i la tradició. Per una part estem intentant anar més enllà del classicisme del món del vi i per l’altre apostem per la tradició, intentant recuperar vins antics que feien els nostres avantpassats i que ara ja no es produeixen