“A partir de 40 euros no parlem de vins, parlem de llegendes”

Aquí no t’explica res un comer­cial, sinó que t’ho explica qui pareix el vi, ja sigui jo, que soc l’enòleg; el meu germà, que és som­me­lier, o la meva mare, que fa de guia. Que t’ho faci algú de la casa ja dona una pro­xi­mi­tat dife­rent, però, a més, aquí no donem teo­ries i expli­ca­ci­ons de com fer vi, sinó que fem la visita amb la copa a la mà, degus­tant vins acom­pa­nyats d’altres pro­duc­tes que també ela­bo­rem a par­tir del que ens ofe­reix el pai­satge: oli, fruita seca i mel.

La gent queda con­tenta, volen repe­tir a Mas Vicenç, i més enllà de la visita els ofe­rim altres pro­pos­tes com Walk&wine, on poden fer esport cami­nant entre les vinyes amb experiència gas­tronòmica inclosa, o el Xoco­lata i Vida, cen­trat en un tast sen­so­rial que alterna xoco­la­tes i vins.

Al nos­tre celler hem vol­gut fer de l’eno­tu­risme una part de dife­ren­ci­ació. Hi ha cellers que nei­xen pen­sant a expor­tar i ven­dre grans volums al Japó, la Xina o els Estats Units. Nosal­tres hem pre­fe­rit apos­tar per la venda al detall, la venda directa i la fide­lit­zació. Si venc a un majo­rista només conec el gust del majo­rista, però si m’escolto les 5.100 per­so­nes que pas­sen per casa acabo conei­xent el pala­dar de molta més gent i puc aca­bar edu­cant els meus vins en funció del que agrada al públic. Encara que sigui un tre­ball de for­miga, a la llarga és més segur.

Cada any par­ti­ci­pem en el con­curs de la DO Tar­ra­gona i sem­pre reco­llim pre­mis, però és cert que l’any pas­sat vam rebre una bona injecció i ens vam endur els pri­mers pre­mis dels dos blancs, el Ter­rat com a vi blanc jove més aromàtic i el Dent de Lleó com a millor blanc criança de la DO, i el Nit de Lluna també va ser esco­llit com el segon millor negre criança.

Encara falta con­fiança del con­su­mi­dor final a la DO Tar­ra­gona, tot i ser la més antiga que exis­teix a la província. Nosal­tres hi tenim molta con­fiança i cap intenció de mar­xar d’aquesta deno­mi­nació d’ori­gen. Tenim clima medi­ter­rani, amb mol­tes hores de sol i mol­tes vari­e­tats per poder jugar, i això li dona molt de poten­cial. Mas Vicenç hi ha apos­tat des del pri­mer dia, inten­tant gua­nyar-se els cli­ents, i també és veri­tat que, de mica en mica, la DO Tar­ra­gona s’està rege­ne­rant, amb nous cellers que apos­ten més per la qua­li­tat que no pas pels volums. Això és un tre­ball lent, perquè gua­nyar-se aquesta con­fiança no es fa d’un dia per l’altre, però a la llarga és una DO amb poten­cial de crei­xe­ment.

Aquí juga la llei de l’oferta i la demanda, i si es paga un preu desor­bi­tat és perquè hi ha molta gent que vol aque­lla ampo­lla i d’ampo­lles n’hi ha molt poques. Això només pot pas­sar en petits volums, amb un valor afe­git més ele­vat.

Soc enòleg, inves­ti­ga­dor i con­su­mi­dor a la vegada, i si és un vi únic puc arri­bar a pagar fins a 35 o 40 euros. Crec que a par­tir d’aquest preu més que un vi és una lle­genda, que la qua­li­tat ja no pot ser supe­rior però que en tot cas es paga perquè hi ha una lle­genda dar­rere d’aquell vi.

És un sec­tor que va en crei­xe­ment, i això és impor­tant. I és un crei­xe­ment en el sen­tit que la gent aposta per beure menys vi casolà en el seu dia a dia i cada cop s’obren més ampo­lles de qua­li­tat. El del vi és un sec­tor molt clàssic, de molta tra­dició i poca inno­vació, però sem­pre que hi ha crei­xe­ment hi ha una mica d’inno­vació. I encara que en aquest camp sigui una inno­vació molt lenta com­pa­rada amb altres sec­tors, sí que apun­ten noves tendències cap a l’ecològic. No par­lem d’una revo­lució però sí d’una tendència a recu­pe­rar la tra­dició, la terra i què passa amb l’agri­cul­tura. De totes mane­res, crec que el sec­tor innova poc cap al públic jove, que és una mica amb el que ens volem dife­ren­ciar nosal­tres, en fer vins moderns, fàcils de beure, lleu­gers i molt aromàtics.

De moment estem tre­ba­llant en nous pro­jec­tes que juguen amb la inno­vació i la tra­dició. Per una part estem inten­tant anar més enllà del clas­si­cisme del món del vi i per l’altre apos­tem per la tra­dició, inten­tant recu­pe­rar vins antics que feien els nos­tres avant­pas­sats i que ara ja no es pro­du­ei­xen