UN RETRAT DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA - 4
La tensió social que va viure Premià de Mar amb la crisi de la mesquita el 2002 s'ha refredat, però el debat encara no està tancat
La tensió social que va viure Premià de Mar amb la crisi de la mesquita el 2002 s'ha refredat, però el debat encara no està tancat
És divendres i avui l'Abdelaziz va a resar a l'oratori de Premià de Mar. «Durant la setmana treballo i molts dies he de fer les pregàries en altres indrets», explica. Els divendres a la tarda i els caps de setmana, però, són els dies de més afluència ja que tothom acostuma a ser ja a casa. Hi poden acudir uns tres-cents fidels, que setmana rere setmana, repeteixen metòdicament el mateix ritual.
Des del 2002, el col·lectiu musulmà resa al primer pis de l'antiga escola Voramar, al barri de Banyeres, en una zona d'equipaments. Al costat hi ha l'ambulatori; al davant, el cementiri; una mica més enllà, el camp de futbol i el pavelló. L'emplaçament actual de l'oratori és fruit del conveni a què van arribar el setembre d'aquell any amb el govern municipal, aleshores liderat per Maria Jesús Fanego (PSC). Aquella signatura va fer respirar tranquil·la bona part de la població premianenca ja que s'erigia com a solució a la crisi viscuda durant tot un any i que va originar una greu fractura social i l'aparició de Premià de Mar en la primera plana dels mitjans de comunicació nacionals.
El conflicte es va començar a gestar el dia que els musulmans, que havien hagut de tancar l'anterior oratori del carrer de Núria perquè no complia la normativa, van manifestar la seva intenció de construir una mesquita al carrer de Joan Prim. Ho tenien tot a favor per començar a construir: havien comprat els terrenys, tenien el projecte i els permisos d'obres. Però aleshores els veïns de la zona es van queixar. «Més que no pas un xoc social, el moviment responia a qüestions urbanístiques, els veïns es van adonar que els seus pisos podien perdre valor de mercat», recorda Tomàs Esteban, que aleshores era el primer tinent d'alcalde. Es va constituir una plataforma que es va posar a treballar per paralitzar el procés, però el seu missatge va quedar enterbolit per la irrupció de grups d'ultradreta, que van voler capitalitzar la protesta. Després de moltes setmanes d'estira-i-arronsa, de manifestacions al carrer i reunions secretes, les parts van optar per aquesta fórmula. Els musulmans acceptaven congelar les obres durant un període de quinze anys i mentrestant l'Ajuntament els cedia l'escola Voramar per fer les seves pregàries. «Va ser la millor solució per a tothom, nosaltres no volíem tensar la corda», explica Abdelaziz El Mouden, de l'associació musulmana Attauba.
Efecte immediat
El conveni va tenir l'efecte esperat. Els musulmans es van traslladar al Voramar i la tensió social es va diluir de manera quasi immediata. De la plataforma contrària a la mesquita, en va sorgir un partit polític, els Veïns Independents de Premià (VIP), que el 2003 van obtenir un regidor, però que ja no es van presentar a les darreres municipals del 2007. Al carrer, la visceralitat s'ha esvaït i la convivència entre comunitats avui és molt més fàcil que no pas el 2002. Tot i això, l'acord entre Ajuntament i musulmans tancava en fals el debat i ara, quan som just a l'equador del termini de quinze anys marcat per les parts, tothom és conscient que cal començar a treballar per trobar una solució definitiva. «El tema continua sobre la taula, nosaltres hem demanat tractar-lo, però de moment no hi ha hagut cap resposta», explica Dolores Ortiz, presidenta de l'associació de veïns de Tarter-Maresme, on hi ha el solar propietat de la comunitat islàmica. Ortiz és prou explícita: «El conflicte està adormit, però encara hi ha molta gent que se'n recorda i en qualsevol moment la tensió pot rebrotar.» Un estudi encarregat el 2005 sostenia una tesi semblant a la de la líder veïnal. La principal conclusió del treball, elaborat pels sociòlegs Jordi Pasqual i Jonathan Sánchez, revelava que construir una mesquita generaria el mateix conflicte que el 2002.
Paral·lelament, l'associació Attauba ha fet notar en algunes ocasions que l'escola Voramar comença a quedar petita. «Les famílies han crescut i cada vegada hi ha més gent que ve a resar, sobretot els divendres i els caps de setmana», explica Abdelaziz El Mouden. Tot i això, basant-se en les seves previsions, el portaveu d'Attauba indica que l'oratori actual està en condicions de suportar l'ocupació que es generi d'aquí al 2017, data en què finalitza el conveni. «De totes maneres, no es pot negar que sempre és molt millor tenir una casa que és teva que no pas un espai que t'han deixat; això s'ha de solucionar tard o d'hora», conclou el líder musulmà.
En el pròxim mandat
Fins al moment, els moviments polítics per tractar el tema han estat més aviat escassos. Se n'ha parlat d'una manera vaga en les reunions entre la coordinadora d'associacions de veïns i el govern municipal i s'han encarregat un parell d'estudis per fer una radiografia sociològica de Premià que no han estat gaire encoratjadors. La darrera acció que s'ha dut a terme és contactar amb la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament amb el catedràtic de l'àrea de dret eclesiàstic Àlex Seglers, que es preveu que pugui fer de mediador entre les diferents comunitats. Tot i això, l'alcalde, Miquel Buch (CiU), pronostica que l'assumpte s'abordarà en el pròxim mandat. Ara, afirma, s'espera que la Generalitat desenvolupi la llei de centres de culte, que es va aprovar el 2008. «Tot està pendent del reglament d'aquesta llei, que ens ha de donar les claus per afrontar la situació amb un màxim de garanties», assegura el batlle, que no es mostra confiat que el text legal arribi abans que es dissolgui el Parlament de Catalunya, durant la tardor vinent. Per Buch, haurà de ser el pròxim alcalde, que estarà al capdavant del govern municipal entre el 2011 i el 2015, el que haurà d'acabar tancant el tema de manera definitiva. «Tant de bo es pugui resoldre en aquest mandat, però ho pronostico», afirma.
Des de l'oposició municipal, el regidor Tomàs Esteban (PSC) opina que es podria haver avançat més del que s'ha fet fins ara, sobretot en la redacció del pla general urbanístic, que es va aprovar de manera definitiva l'abril passat. «Aquesta era la darrera opció que tenia el municipi per reservar un espai per a la mesquita», comenta el darrer cap de llista socialista de Premià de Mar. Tot i això, l'alcalde assegura que la zona industrial que s'ha de construir al sector de nova creació seria una bona opció per al centre de culte.
Espasa de Dàmocles
Sigui en aquest punt o sigui en un altre, el consistori està obligat a trobar un espai per a l'oratori musulmà. Si no, la comunitat islàmica ja ha manifestat que el 2017 executarà la llicència d'obres que li va ser concedida per a un solar respecte al qual els veïns ja han manifestat, i de manera ben irada, el seu rebuig. Així doncs, aquesta data, la del 2017, pesa com una espasa de Dàmocles sobre el govern municipal. Encara queden set anys per trobar una solució que satisfaci totes les parts, una solució que es presumeix difícil. Potser és per això que els sectors socials adverteixen el govern municipal que en aquest assumpte no val adormir-s'hi.
POBLACIÓ ESTRANGERA
Evitar els programes específics
L'actual mesquita està situada a la primera planta de l'antiga escola Voramar. A la planta baixa, el consistori va decidir situar-hi un centre maternoinfantil, pel qual cada dia passen desenes de nens de diverses cultures. «Un dels motius pels quals vam triar aquest espai per al maternoinfantil era perquè així podíem aprofitar per educar en la normalitat», explica la regidora de Serveis Socials de Premià de Mar, Mercè Gisbert (ERC). De fet, una de les directrius del govern actual és no tractar de manera diferent les persones estrangeres i, per tant, evita crear programes específics. «S'ha de fugir dels paternalismes, s'ha d'afrontar des de la normalitat i la transparència», assegura la regidora republicana. En aquest sentit, no fa ni un any que l'Ajuntament ha impulsat el pla de recepció i acollida municipal, que s'adreça als nous veïns del municipi: tant si vénen des del Senegal com de Premià de Dalt. Aquest programa inclou una sessió d'acollida, cada últim dissabte de mes, a la qual es convoquen les darreres persones empadronades i on les autoritats locals els donen la benvinguda. El pla consta també d'una guia, que s'entrega als nous veïns, una visita guiada als punts importants del municipi i classes de català.
Dues entitats gambianes
Les dues comunitats més nombroses a Premià de Mar, amb molta diferència de la resta, són les que provenen del Marroc (1.439 persones) i Gàmbia (545). Només aquestes dues nacionalitats, de majoria musulmana, sumen el 44% del total de la població estrangera censada al municipi, on hi són representats un total de 85 estats diferents. Els primers veïns provinents de Gàmbia van arribar fa prop de trenta anys al municipi. En aquesta primera onada migratòria hi havia Mariama Drammeh, que avui és al capdavant de l'associació de gambians de Sanunding. L'entitat es va crear fa uns anys amb la voluntat d'impulsar projectes de cooperació internacional en aquest poble gambià. També hi ha una altra entitat que fa una tasca semblant al municipi de Kuwonku, al mateix país africà. «Molts de nosaltres vam arribar fa temps, atrets per la possibilitat de treballar en l'agricultura», explica Drammeh, que assegura que mai no s'ha sentit maltractada a Premià de Mar. Així mateix, aquesta dona gambiana destaca la necessitat de participar en la vida pública del municipi, per augmentar el coneixement entre les diverses cultures i fomentar la pau social. L'entitat gambiana participa en la festa major.
