UN RETRAT DE LA IMMIGRACIÓ - 8
A Lleida s'hi parlen 70 llengües, es professen 20 religions i hi conviuen persones de 125 països
A la ciutat Lleida s'hi parlen 70 llengües, s'hi professen 20 religions diferents i hi conviuen persones provinents de 125 països diferents. Aquesta diversitat no és cap característica especial de la capital de les terres de Ponent. En realitat, els seus índexs de població forana (el 20,41% dels habitants han nascut a l'estranger) es troben en la línia de les ciutats mitjanes de Catalunya i han viscut el procés d'arribada de nova immigració a un ritme semblant al de la resta del país: una primera onada forta entre els anys 1994 i 1996, després un ritme estable però constant, i una altra acceleració durant el boom econòmic de bona part de la dècada dels 2000.
Lleida ha viscut fins ara aquesta realitat sense problemes rellevants de convivència, tot i que la ciutat ha hagut de gestionar tres situacions complexes durant els últims anys: el malestar veïnal per la situació de la mesquita amb més fidels, que finalment es traslladarà a un polígon industrial; la situació, complexa, del centre històric, que pateix una situació de degradació i marginalitat anterior a l'arribada de la nova immigració i que s'ha convertit en el lloc de més concentració de població nouvinguda; i, finalment, fer front, cada estiu, a la gran quantitat de temporers que arriben a la ciutat per treballar a la campanya de la fruita, molts d'ells sense lloc on menjar i dormir.
El conflicte per la mesquita es va produir amb la saturació del local d'oració que l'Associació Cultural Islàmica de Lleida té al carrer del Nord: uns baixos que han quedat del tot petits per al gran nombre de fidels que convoca aquesta mesquita. L'associació de veïns de la zona va plantejar el cas amb molta duresa, denunciant que la sobreocupació de la mesquita generava molts problemes en aquell carrer i els propers, i reclamava que se n'anessin d'allà. L'imam de la mesquita, adscrit al salafisme (corrent partidari d'una lectura ortodoxa i conservadora de l'islam), tampoc no hi va posar les coses fàcils, amb mesures de pressió com organitzar oracions al mig del carrer per fer espavilar l'Ajuntament a l'hora de buscar una solució al problema. Finalment, l'associació religiosa va acordar amb l'Ajuntament el lloguer d'un solar municipal al polígon industrial del Segre. Allà, l'associació construirà amb aportacions econòmiques dels fidels una mesquita nova, el disseny de la qual ja ha estat encarregat a un equip d'arquitectes de Barcelona.
Sense consens polític
Aquesta solució, però, es va fer sense consens polític ni veïnal. Per motius diferents, tots els grups excepte el PSC hi estan en contra. CiU i el PP fan costat als empresaris del polígon que asseguren, a través de la seva associació, que la mesquita perjudicarà els seus negocis i plantejarà problemes de mobilitat i seguretat. ERC i ICV, per la seva banda, critiquen que s'hagi tret de la trama urbana el problema en lloc de consensuar, amb les entitats veïnals de la ciutat, un emplaçament urbà. El govern municipal, en canvi, defensa que l'emplaçament satisfà les necessitats de l'associació; que es troba a tocar de la trama urbana (a prop del pont de Pardinyes que uneix el polígon amb la ciutat); que altres equipaments religiosos conviuen al polígon (una església evangèlica, en una nau pròxima); i que ciutats catalanes i d'altres indrets d'Europa han ubicat mesquites en zones industrials.
El cas, però, no està solucionat. Fonts de l'associació islàmica reconeixen que tenen problemes per recollir prou diners per començar la construcció de la mesquita. La crisi ha deixat a l'atur bastants feligresos i no saben quan podran iniciar-ne les obres. Mentrestant, els fidels usen els baixos, sobreocupats, de la finca del carrer Nord que fa de mesquita, i l'Ajuntament habilita puntualment el poliesportiu de Pardinyes per a les celebracions religioses més multitudinàries.
Malgrat aquest conflicte, Lleida disposa d'una poderosa mediació pel que fa a la religió: l'assemblea municipal de les religions.
Diàleg entre religions
Creat el mandat anterior, aquest organisme reuneix dos representants de l'Església Catòlica, dos d'Esglésies Evangèliques de la ciutat, un de l'Església Ortodoxa russa, un dels Testimonis de Jehovà, dos representants de les dos associacions islàmiques, i un representant de l'Associació Amics de la Unesco, que fa de pont amb les altres religions minoritàries. Es reuneix periòdicament i serveix per afavorir el coneixement mutu i en alguns casos arriben a organitzar actes conjunts o prestar-se locals i altre tipus de suports materials. Lleida és una de les poques ciutats catalanes amb un organisme com aquest. «A través dels estaments religiosos es pot fer una feina important, sovint el primer lloc de referència d'una persona estrangera que acaba d'arribar a la ciutat és la comunitat religiosa», explica la regidora de Serveis Personals de l'Ajuntament, Rosa Maria Ball, que destaca especialment la implicació del Bisbat de Lleida en aquesta iniciativa.
A la Paeria, es destaca la tranquil·litat i l'absència de conflictes de convivència a la ciutat. Però darrerament s'han produït alguns símptomes preocupants de malestar veïnal, que tenen més a veure amb conflictes d'ús de l'espai públic i de petita delinqüència que no pas amb problemes xenòfobs, però posen els col·lectius autòctons en alerta en relació amb els nouvinguts. La tardor passada, l'Associació de Veïns de la Bordeta va muntar pel seu compte unes patrulles de vigilància contra la petita delinqüència, una iniciativa que va estar a punt d'estendre's al barri de Cappont fins que les autoritats lleidatanes hi van intervenir i van aconseguir que els veïns canviessin d'actitud i deixessin fer als Mossos i a la Guàrdia Urbana. Al centre històric, el malestar creixent d'una part dels veïns ha donat peu a una plataforma veïnal nova que es queixa de la degradació del barri, amb un discurs que en ocasions es desvia dels afers estrictament de civisme, seguretat i espai públic i destaquen l'alt percentatge d'immigració com a problema.
El centre històric
En el barri històric és on és més visible el canvi humà i social fruit de la nova immigració: la substitució de comerços tradicionals pels regentats per nouvinguts i l'ocupació de places públiques. Tot això, a més, passa en un barri que ja arrossegava des dels anys setanta un problema de degradació i marginalitat seriosos: a final dels anys seixanta, el creixement urbà de Lleida va fer que moltes famílies amb recursos se n'anessin del centre històric i anessin a les zones noves de creixement, amb habitatges més grans i barris més ben dotats, mentre que el barri d'origen es devaluava progressivament. La droga, la mendicitat i la prostitució al carrer han estat un problema constant en aquesta zona des de molt abans de l'arribada dels nous immigrants, i la situació actual ha millorat molt respecte als anys vuitanta i noranta. L'Ajuntament i la Generalitat inverteixen actualment cap a 16 milions d'euros en un pla de barris destinat a revitalitzar urbanísticament i socialment el centre històric, i l'any passat es va aprovar una ordenança de civisme que intenta eradicar la prostitució al carrer amb multes a prostitutes i clients. «Però hi ha un problema de percepció amb el centre històric» segons explica Jordi Garreta, sociòleg de la Universitat de Lleida: «la gent té sensació d'inseguretat només pel fet de veure gent estrangera al carrer i a les places. N'hi ha que es pensen que venen droga quan en molts casos l'únic que fan és passar la tarda i fer vida social, perquè aquesta és la manera amb què intercanvien informació útil per a ells, com per exemple on trobar feina.»
Aquesta sensació augmenta als estius, amb el ressò mediàtic que tenen les imatges de les places, amb temporers sense feina ni casa que passen la nit al ras tot esperant que comenci la recollida de la fruita a l'horta de Lleida i als pobles de la comarca. Quan l'inici de temporada s'ajorna o, com l'any passat, els pagesos contracten menys temporers per la crisi, el problema s'accentua. L'any passat sis mil temporers es van trobar en aquesta situació, segons el Departament de Treball.
POBLACIÓ ESTRANGERA
El 80% dels ajuts socials, per als autòctons
El tòpic estès entre molts ciutadans és que la immigració s'endú bona part dels ajuts socials, però les dades de l'Ajuntament de Lleida ho desmenteixen: el ciutadans estrangers s'enduen el 20% de les ajudes de la regidoria de Serveis Personals de la Paeria, i el 80% restant són per a ciutadans autòctons. Aquest percentatge coincideix amb el percentatge de població estrangera: el 20,4% de Lleida, de manera que el seu pes respecte als ajuts socials municipals és proporcional al seu pes demogràfic. Les polítiques d'immigració de la Paeria estan subjectes a l'assemblea de religions, i, a més, a un programa de cooperació que implica a grups de joves mixtes, d'origen estranger i autòcton, en projectes de desenvolupament als països d'origen, i a una Carta de la Ciutadania, aprovada per unanimitat a la Paeria, que defineix els drets i deures dels ciutadans i els compromisos de l'Ajuntament per garantir-ne el compliment. L'Ajuntament també disposa d'un pla d'acollida que inclou classes de català i coneixement de l'entorn als nouvinguts, i atenció als reagrupaments familiars.A la Paeria, darrerament s'hi observa com la crisi afecta els reagrupaments, que s'han reduït, i fins i tot algunes famílies ja estan tornant al país d'origen mentre la dona, o l'home, es queden a Lleida un altre cop sols.
La Paeria no aplica cap criteri especial al padró, ni cap partit proposa restriccions. Només el PP exigeix que es limiti l'empadronament en pisos sobreocupats a què es va comprometre l'Ajuntament el 2008 i que es retirin les subvencions a entitats que no garanteixin la igualtat entre homes i dones.
«Estàvem derrotats i ara ens feliciten pels nostres alumnes»
Les escoles sovint són el primer punt de contacte entre els nouvinguts i la societat d'acollida i són clau en el procés d'integració de les famílies al seu nou país. El CEIP Joan XXIII, al centre de Lleida, està envoltat d'escoles privades i concertades que són preferides per la població autòctona i, amb 36 nacionalitats entre els seus 420 alumnes, ha convertit aquesta complexitat en una oportunitat de millora.
