“L’escola és el millor lloc per treballar temes de racisme i drets humans”

(Josep Miquel Alegret) Som un grup de docents que vivim a la comarca, tant professors de primària i secundària en actiu, com també docents jubilats. La gènesi de tot plegat neix fa un any quan la plataforma Stop Mare Mortum va organitzar unes jornades a Barcelona per produir materials educatius per treballar la problemàtica de les persones refugiades. Stop Mare Mortum d’alguna manera és la “culpable” que nasqués tot això. Un dels membres actius d’aquesta plataforma, Yorgos Konstantinou, que és de la comarca tot i que ara viu a Berlín, ens va engrescar a la gent d’Irenia Jocs de Pau, que som un grup de docents que en dediquem professionalment a l’educació en valors, perquè dinamitzéssim la producció d’aquests materials.

(J.M.A.) Un grup de docents del Berguedà que vam participar a les jornades teníem ganes de continuar treballant atès que Berga és ciutat d’acollida. A l’alberg de joventut de Berga venen tongades d’unes cinquanta persones refugiades que estan aquí sis mesos amb un programa de la Creu Roja. Des del punt de vista docent ens sentíem interpel·lats a fer alguna cosa ja que podia ser que a les escoles arribessin infants de famílies refugiades i aquí hi havia un treball a fer per poder-los atendre en condicions. El Berguedà és una comarca prou petita perquè això no tingui un cert impacte. Havíem d’estar preparats i treballar en la prevenció de possibles discursos xenòfobs perquè el caldo de cultiu podia ser-hi. Vam decidir constituir-nos com a grup, acabar de polir els materials, fent una prova pilot...

(J.M.A.) Usem el joc com a eina metodològica d’aprenentatge per treballar aquesta qüestió. D’aquestes jornades de Stop Mare Mortum van sorgir diversos materials que es poden descarregar lliurement a la web , però a la vegada hem fet un pas més i tenim un equip de persones que fan tallers a les escoles. Tenim un conte escrit per una mestra d’educació infantil del Berguedà, la Montse Vilella, que està a punt de ser publicat i que es diu Vull tornar a ballar. També hi ha una proposta per a educació primària relacionada amb la campanya Rostres de la Mediterrània, un joc de simulació que anomenem Avatars adreçat al cicle superior de primària i primer cicle d’ESO i finalment un joc de rol adreçat a segon cicle d’ESO que es diu Cercant.

(Assumpta Duran) Tenen bona acollida. De moment hem fet nou tallers en sis escoles i en queden tres per fer. El que ha tingut més resposta és el joc Avatar i també hem fet algun taller de Cercant. A més, ja hi ha una demanda de quatre o cinc escoles que volen fer el taller per als més petits, amb el conte Vull tornar a ballar.

(A.D.) En el cas d’Avatar és un joc molt dinàmic que fa participar molt els nens i els posa en situació de persones que han de marxar del seu país, en aquest cas, d’una família siriana. Tot i que en el material que oferim hi ha d’altres opcions.

(J.M.A) Es tria aquest tema perquè és el més candent.

(A.D). També perquè a primària s’ha de simplificar i buscar un tema molt clar i molt conegut, que hagi sortit a la televisió. De fet, molts ja ho coneixien i ja ho havien treballat a l’escola. És un tema que arriba més i és més proper. A més, en aquest cas és una família amb nens i ells es poden posar molt més a la pell.

(J.M.A). Correcte. És fer que es posin a la seva pell. Ells han d’anar prenent decisions davant les situacions que la família es troba quan decideix marxar del país. El que vol el taller és generar aquesta empatia. Cal dir que els jocs estan basats en la realitat, no són ficció. Hem posat sobre el paper el que està passant però transformat de manera lúdica. Fugim de les xerrades o conferències.

(A.D.) És important passar del coneixement al sentiment. En el coneixement segurament el cas que t’expliquen no t’arriba a colpir com passa, en canvi, si t’hi poses a la pell. Als tallers sorgeix el debat de què podem fer nosaltres.

(J.M.A). Hem de treballar a les escoles perquè és on es troba tothom. L’escola és el lloc més universal que hi ha i és el millor lloc per treballar temes de xenofòbia, racisme i drets humans. I els infants són el millor eco perquè després parlaran amb les seves famílies. En molts llocs aquests temes si no es parlen a l’escola no es parlen.

(J.M.A) És que l’educació és una arma carregada de futur. Què està passant a la nostra societat que hi ha aquest auge de la xenofòbia i el racisme? Com a mínim que a l’escola hi hagi aquest discurs i tinguin capacitat de pensar i contrastar opinions.

(A.D.) Si vols canviar mentalitats només ho pots fer des de baix. Si no es fa a l’escola no es farà enlloc.

(J.M.A.) És vergonyós. Que cadascú agafi les responsabilitats que li pertoquen, des de la UE, els estats membres i les regions. Perquè tothom té la seva part de responsabilitat.

(A.D.) No s’està fent pràcticament res i hi ha una impotència real perquè no saps què fer i no pots atacar el problema gran, que són els estats.