Societat

MARGARIDA COLOMER

HISTORIADORA I PROFESSORA D’HISTÒRIA

“Cada any més homes i dones s’ajunten a aquesta lluita”

Mataró celebra avui, i per primer cop amb un acte acadèmic, el Dia Internacional de la Dona convidant Margarida Colomer a parlar sobre La lluita de les dones pels drets de ciutadania

Avui hi ha convocatòria de vaga.
Els sindicats i altres associacions feministes han acordat les dues hores de vaga al matí i dues a la tarda. La manifestació tindrà lloc a les sis de la tarda amb un recorregut des de la plaça Miquel Biada fins a l’ajuntament, on intervindré en la xerrada i es llegirà el manifest.
De què serveix la lluita feminista avui dia?
Aquesta lluita va començar en el segle XIX i no s’acabarà pas demà, sinó que queda molt camí per recórrer. Cada any hi ha més homes i més dones que s’ajunten a aquesta revolució. Aquest any té unes característiques més àmplies, en què la lluita també ho és contra el capitalisme, i ho celebro.
No és una revolució només de dones.
El capitalisme com a sistema econòmic és qui divideix i separa la gent. Aquesta particularitat que porta a convocar la vaga em fa pensar que anem avançant. El moviment feminista és de les dones, però hi ha moltes coses a pactar amb els homes, i per això s’ha de comptar amb ells. Es tracta de dignificar la humanitat.
Les reivindicacions són com a treballadores i dones?
Passa per molts punts: des de la conciliació familiar, l’escolarització universitària i més especialista o la remuneració en el treball. Les dones són persones com els homes i han de tenir els seus drets, les seves hores de treball i un salari per la feina que fan. La lluita per la dona és per la igualtat.
Alguns progressos s’han fet, si mirem enrere.
Sí, hi ha hagut moltes lluites i grans progressos. Un dels darrers és la lluita per la ciutadania en què les dones poden votar i estar representades en els òrgans de l’administració política, des dels ajuntaments, el govern estatal, els parlaments o els òrgans judicials. Això no ha arribat fins fa molt poc, després d’una lluita molt llarga.
Uns drets en què se centra la seva ponència d’avui.
Sí, dona la casualitat o no que durant la Segona República, quan es van fer les lleis perquè les dones puguessin votar i ser representants democràtiques, Mataró era un dels quatre ajuntaments de Catalunya que tenien una regidora, que era la Consol Nogueras. Això és important en aquest procés pel dret a la ciutadania de la dona catalana.
Una paritat que costa de mantenir ara mateix?
S’ha anat guanyant més poder i és important que ens representin dones, perquè la visió femenina de la societat es complementa amb la visió de l’home. Si admetem que la dona ha de ser en igualtat de drets, és lògic que els representants també siguin per igual.
Aquest és un dels molts reptes de futur?
Pensem que amb el franquisme vam anar molt enrere i molts d’aquests drets es van abolir. En aquests moments ens queda molta feina per fer: des de la igualtat salarial, l’assetjament sexual que està en l’ordre del dia o les violacions sexuals a les immigrants, que és horrorós. Cada any s’ha de continuar sortint al carrer per condemnar les morts de víctimes per violència masclista. La lluita no s’acaba, i com més gent s’hi posi, més aviat s’aconseguirà.
Com a historiadora ha rescatat la memòria de la dona obrera.
La lluita pel sufragi universal femení surt del moviment obrer, no de les classes benestants. Entre el 1918 i el 1924, després de la Primera Guerra Mundial, té una força impressionant. El moviment feminista actuava de manera pacífica però fora de la llei. La seva conflictivitat era constitutiva d’un delicte, no era legal el que demanaven. Pretenien canviar l’ordre constitucional que descansava sobre un principi de sobirania parlamentària, però les dones reivindicaven formar part de l’expressió política d’aquest principi. Això mai se li havia acudit a cap polític home. Ho van aconseguir sortint al carrer pacíficament tot i l’aparell repressiu de l’Estat. Moltes van estar a la presó per aquest motiu. El que fem ara és seguir amb aquesta lluita i amb altres objectius.
Com veu el moviment feminista actual?
Veig que és molt plural, i això m’agrada. Hi ha organitzacions que lluiten pel dret a decidir de les dones sobre qüestions com ara l’avortament, que aquí està resolt, però no arreu les dones poden decidir sobre el seu cos. Hi ha organitzacions específiques treballant per això, i em sembla brillant.
No hi ha massa divisions?
Hi ha moltes tendències dins el moviment feminista, i no és pas divisió sinó una conquesta. És bo que hi sigui perquè és l’espai plural on tots convivim per aconseguir objectius. La normalitat seria que no existís, perquè voldria dir que s’ha assolit la igualtat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

trànsit

L’enxampen a 195 km/h en una carretera limitada a 90

+Ciutadilla
societat

El pla pilot de barris intervindrà a una vintena de municipis i 40 micropobles

barcelona

La Fundació SERGI rep 38.912 euros dels clients de Bonpreu i Esclat

girona
gastronomia

A punt les Jornades de l’Arròs Ganxet de Reus

Reus
societat

Les comunitats de veïns de Mataró afectats per ocupacions rebran suport legal

mataró
meteorologia

Cap de setmana amb rècords de calor a l’abril

barcelona
GIRONA

Molts interrogants en els municipis amb topall màxim de lloguer

GIRONA
societat

Salut reclamarà a l’Estat que financi els cribratges als nounats que Catalunya ja fa

barcelona
Ripoll

Reducció de la taxa de deixalles als qui reciclin bé els residus

Ripoll