Visibilitzant noms i fets de dones
En el context del 8 de març la Xarxa de Dones de Girona vol el nom d’una dona a les sales de reunions dels edificis públics i entitats
En el context del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, la Xarxa de Dones de Girona va promoure una iniciativa per visibilitzar les dones, les seves petjades en el món social, les seves contribucions a la història i la vida col·lectiva: posar el nom d’una dona a les sales de reunions d’edificis públics o de les entitats socials. És un bon exercici per posar en relleu les figures femenines que ens han precedit, rescatant-les de l’oblit en què habitualment queden sumides, ja que del que parlen les cròniques, els llibres d’història, els noms dels carrers, amb una mirada del tot esbiaixada, és dels homes i les seves gestes. Fins i tot en una entitat com la nostra, amb una gran majoria de dones en l’equip tècnic i en el voluntariat, els reculls històrics destaquen només els noms dels directors i consiliaris, tots homes fins al dia d’avui, en què, per primera vegada, tenim una directora, la Dolors Puigdevall.
Volem dedicar la nova sala de formació que aviat tindrem a la casa a la Teresa Daumal Simó (la Teresita, com és més coneguda), per haver estat impulsora del que amb el temps ha arribat a ser Ecosol. Vivia al barri de la Font de la Pólvora, amb quatre germanes. “Vèiem la necessitat –assenyalava en una entrevista– que tenia la dona gitana d’autoestima, de sentir-se valorada i, volent ser fidels al carisma del pare Butinyà, vàrem fer el projecte de posar en marxa un grup de neteja amb dones del barri, i el vàrem presentar a Càritas.Vaig estar-hi molt a gust, perquè a part de les dones de la Font de la Pólvora varen anar entrant moltes dones immigrants. A la neteja jo era una més entre elles.”
Era una persona molt compromesa i implicada al barri, i que patia per la situació especialment vulnerable de la dona gitana. Des del 2007 és a Angola, on fa tasques de formació i promoció de la dona amb resultats molt positius. Assenyala que la clau és “no perdre mai la fe i l’esperança, tenint la certesa que, si tots hi posem el nostre gra de sorra, farem un món més just i humà”.