80 anys dels bombardejos de Barcelona
Un llegat sota vinyes
Al Penedès es conserven en bon estat diversos refugis antiaeris on els aviadors republicans es protegien de les bombes feixistes
El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria de Santa Margarida i els Monjos s’ha convertit en un centre museogràfic de referència sobre l’aviació i la Guerra Civil
Els bombarders trimotor italians Savoia S-79 i S-81 de l’aviació legionària a les ordres de Mussolini que van dur a terme els sagnants atacs sobre Barcelona entre 1937 i 1939 van arribar a ser considerats uns dels avions de guerra més avançats d’Europa, fins i tot per sobre dels de l’exèrcit alemany de Hitler. Eren lleugers, tenien molta autonomia, precisió i anaven equipats amb càmeres fotogràfiques per fixar el seu objectiu. Tots els aparells que van intervenir a Barcelona, coneguts com Falchi delle Baleari (Falcons de les Balears) i Pipistrelli delle Baleari (Ratpenats de les Balears), tenien com a base d’operacions Mallorca, des d’on llançaven totes les ofensives contra la costa catalana. “Les guerres del futur les guanyarà qui domini l’aire”, va vaticinar el general italià Giulio Dohuet, considerat un dels principals defensors del poder aeri en l’organització tàctica de les operacions militars, i així va ser.
Avions soviètics a peces
En aquesta anomenada guerra de l’aire poca cosa podia fer l’exèrcit republicà, que volava amb avions de fabricació soviètica que molts cops rebien peça a peça i havien de muntar aquí. Eren avions més lents i amb menys autonomia, per això per a la resistència era clau la proximitat dels aeròdroms des d’on operaven: els avions més lleugers, els caces, operaven principalment des d’aeròdroms situats al Penedès i el Camp de Tarragona, situats relativament a prop del front de l’Ebre per qüestions d’autonomia de vol dels aparells, i on encara avui es conserven sota les vinyes els refugis on s’amagaven els pilots quan els avions feixistes atacaven les seves posicions. En canvi, els avions bombarders, més pesants i amb més autonomia, operaven des d’aeròdroms més allunyats de la línia de defensa de l’Ebre, situats entre el Vallès i el Gironès, on també es conserven alguns vestigis d’antics refugis antiaeris.
El Vesper de la Gloriosa
En el cas del Penedès, es conserven tres dels quatre antics refugis situats sota les vinyes que van ser expropiades durant la guerra per convertir-se en camps d’aviació. Són els dels Monjos, Pacs i Sabanell, que juntament amb el de Santa Oliva (Baix Penedès) formaven part de l’anomenat Vesper de la Gloriosa, que va concentrar les operacions de l’aviació republicana després de la pèrdua dels aeròdroms situats a Aragó i del moviment del front de guerra cap a la zona de Lleida. Aquest punt, doncs, va esdevenir clau per a la resistència des de 1937 fins a principi de 1939. Ara fa set anys, diverses institucions com la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Associació d’Aviadors de la República, amb el suport de la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat, van posar en marxa a Santa Margarida i els Monjos el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (Ciarga), l’equipament museogràfic de referència a Catalunya relacionat amb l’aviació republicana i la Guerra Civil. Instal·lat a l’antic camp d’aviació del Serral, que formava part de la xarxa del Vesper de la Gloriosa, el centre conté un important fons documental sobre la guerra aèria i els vestigis que es conserven al territori i al llarg de l’any organitza interessants activitats relacionades amb la matèria i visites als refugis que encara es conserven. Un d’ells, situat al terme municipal de Pacs del Penedès i propietat de la família de vitivinicultors Mitjans-Nin, s’utilitza de cava on reposen les ampolles de vi escumós de la seva marca, Loxarel, entre elles les que es comercialitzen amb el nom de Refugi.
