“A l’equip hi treballen plegats grans i petits, i tothom suma”

Per accedir a la gran final estatal de Logronyo vam haver de passar per la final regional que es va fer al CosmoCaixa de Barcelona, i allà vam quedar en primera posició absoluta i vam aconseguir el premi al comportament del robot.

En la competició es valora tant el que és el robot, el projecte científic i una sèrie de valors com ara com s’ha obtingut la informació, com s’ha tractat i com s’ha contrastat. Ens han valorat el conjunt d’aquestes coses.

Aquest any la temàtica del concurs era l’aigua. Els nens van veure que les ampolles d’aigua de plàstic d’un sol ús són molt ineficients perquè un cop es llencen, en alguns casos es reciclen però en d’altres van al rebuig. Van estudiar tot el cicle de l’aigua i van decidir fomentar el consum d’aigua de xarxa, i per posar-ho més fàcil fer servir ampolles de vidre o de metall de més d’un sol ús. Per això vam idear una màquina que pugui proporcionar l’aigua i aquestes ampolles. Vam fer la maqueta funcional de la màquina expenedora d’ampolles i una aplicació per al mòbil per comprar les ampolles que permet que, si les ampolles es retornen, s’abonin els diners pagats.

La competició dels robots és a part del projecte científic. El robot ha de fer les missions que dona l’organització i cada grup pot fer-lo com vulgui.

Ens repartim les feines. A l’equip treballen plegats grans i petits, i tothom suma. No són els grans els que ho fan tot, els més petits també aporten idees noves i més energia quan baixen els ànims. Entre tots surten millor les coses.

Tenim un centre de robòtica educativa a Vilassar de Mar que es diu Edukem-nos. La majoria dels components del grup hi estudien en nivells diferents. Molts no es coneixien abans. El projecte s’ha desenvolupat al marge de les classes.

Consisteix a apropar el llenguatge de programació als nens perquè es considera que serà imprescindible molt aviat. És agafar el pensament computacional per aconseguir un objectiu que l’ha fer una màquina. Cal pensar com l’hauràs de programar i posar missions més complicades o més fàcils, que depenen de l’edat dels nens o de si tenen coneixements previs. Ells amb el seu enginy i la capacitat d’invenció han de buscar diferents solucions.

Sí, de fet en països anglosaxons ja fa temps que s’està implementant. A Catalunya ja es comença a fer, però no de forma homogènia. Ara s’assimila a les assignatures de tecnologia, però de fet es podria posar en qualsevol assignatura i tard o d’hora arribarà a ser una assignatura troncal.

No. Fa dos anys vam anar a la final estatal de Tenerife i d’allà no vam passar. Abans també havíem estat amb un grup de nens més petits a la final mundial dels Estats Units.

Sí, serà entre el 6 i el 9 de juny a Tallin, a Estònia. Allà el més important és l’experiència de competir amb cent equips de vuitanta països diferents i veure maneres de treballar de nens de tot el món i la possibilitat de conèixer molta gent.

A més de la competició del robot es valora tot el projecte i els valors. Nosaltres no ens hem posat cap objectiu, simplement anem a disfrutar de l’experiència i treure’n el màxim profit.

Sí, busquem empreses que estiguin sensibilitzades a donar suport a les vocacions científiques dels joves i que també valorin que hi hagi també nenes en el nostre equip, que és paritari. Hem creat un web per a tothom que estigui disposat a col·laborar: http://marrecsdevilassar.edukem-nos.cat . Necessitem cobrir el cost del viatge, de l’estada i també de la inscripció.

Sí, els nens estan molt engrescats. Arran d’això, els amics dels participants i altres nens de l’acadèmia volen ser-hi. Segur que hi tornem.