Societat

CARME GIRALT

IMPULSORA DEL PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA DE LES TREBALLADORES DEL MASNOU

“Volem deixar constància de les vivències de les treballadores”

Implicada en la recuperació de la memòria històrica des de les Capitanes del Masnou, Giralt ha participat en el projecte que s’ha concretat en una exposició i un documental

Les dones treballadores del tèxtil al Masnou és una exposició que es pot veure a la Casa de Cultura del Masnou fins al 10 d’abril.

Quin és l’objectiu d’aquesta mostra?
Un cop havíem definit que començàvem la recerca amb les treballadores del tèxtil, vam pensar a fer l’exposició, i la idea va ser presentar-la coincidint amb el 8 de març. L’objectiu era reivindicar que de dones treballadores n’hi ha hagut sempre.
Per què es va triar la indústria tèxtil?
En totes les llistes que vam fer de dones treballadores del Masnou, la d’obreres del tèxtil era la més nombrosa. Havien existit fins a sis fàbriques a tèxtils.
Quan va començar a arribar aquesta indústria a la vila?
N’hi havia dues que ja hi eren al segle XIX. Comencen quan encara hi havia en actiu la marina de vela. Les primeres fàbriques es dediquen a fer veles d’embarcacions. Després, amb l’arribada dels vaixells de vapor, aquesta primera indústria tèxtil es transforma i comencen a fer altres productes, com ara les saques de correus i els sostres dels trens anteriors a 1958, quan els vagons eren de fusta i la coberta era una lona enquitranada.Van anar evolucionant i es van especialitzar més en teixit elàstic i de roba interior femenina. L’origen de la maquinària és la mateixa.
Què mostra l’exposició?
S’hi pot veure la història de les fàbriques que ja no existeixen, una vitrina amb instruments de l’època. També s’explica com arribava el cotó i a què es dedicava, però el principal atractiu són les fotografies antigues de les dones treballant als tallers; algunes de les protagonistes encara són vives.
Com ha estat el treball de recerca per poder fer l’exposició?
L’arxiu municipal ha estat fonamental per fer tota la recerca. Va ser allà on ens vam reunir amb les dones que apareixien a les imatges antigues per recollir el seu testimoni.
A més de l’exposició, han fet també un documental?
Sí, es pot veure a l’exposició. Recull el testimoni oral d’onze dones que havien estat obreres de fàbriques tèxtil. Totes tenen més de 70 anys i la més gran que hi surt en té 87.
Quina importància té recollir el testimoni d’aquestes dones?
Volem deixar constància de les vivències de les treballadores. Les hem hagut d’agafar ara, abans que desapareguin, ja n’hi ha moltes que surten a les imatges i són mortes. Si hi ha una cosa en comú en totes elles és l’odi que manifesten cap a l’encarregat. Els masclisme estava present des que començaven a treballar.
A quina edat començaven?
Als dotze anys. Era una rutina molt dura. S’havien de llevar a les cinc del matí i feien jornades de dotze hores. Havien de complir estrictament amb els horaris. Després de casades continuaven treballant a la fàbrica i sumaven a la jornada laboral les hores de treball domèstic.
Era un feina només de dones, la de les fàbriques tèxtils?
Als telers majoritàriament hi havia dones. Els homes només eren els encarregats, els que vetllaven perquè les dones no abaixessin el rendiment, i els tècnics que feien el manteniment de la maquinària. A les fotos antigues que hem trobat dels telers només hi surten dones. Moltes hi havien treballat des dels dotze anys pràcticament fins a la jubilació, quan va començar el declivi de la indústria tèxtil al Masnou, cap als anys vuitanta.
Com s’ha transformat el poble?
El port ha fet créixer el turisme, però ara som bàsicament dormitori de Barcelona. El Masnou encara està creixent molt, si tenim en compte el poc terme municipal que tenim. Això ha estat en detriment de finques d’indians que han desaparegut i han deixat pas a blocs de pisos. Ara s’ha incrementat el comerç, només queda petita indústria, més artesana.
Quanta gent ha col·laborat en la recerca?
Hem estat tres persones. Vam seleccionar parelles i vam recollir els testimonis de dos en dos. La majoria tenien bons records dels anys a la fàbrica. Per a elles era una sort poder treballar i poder portar diners a casa.
Tindrà continuïtat el projecte?
Des de Capitanes del Masnou li volem donar continuïtat perquè tenim més material. Voldríem ampliar la recerca a altres oficis, un seria el dels laboratoris. Moltes dones van treballar als laboratoris farmacèutics al Masnou. També n’hi ha moltes de famílies pageses o de pescadors que venien els productes agraris que cultivaven al poble o el peix que portaven des de la platja. Voldríem parlar de les dones que es van dedicar a vendre els productes de la seva família. La nostra voluntat és seguir treballant en el projecte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.