A la fira medieval d’Hostalric, sense cotxe

No soc gaire de fires, i menys si són medievals, perquè crec que no se m’hi ha perdut res en aquella època, però reconec que, ahir al migdia, vaig marxar cap a Hostalric amb la ment oberta i disposada a gaudir tant com fos possible d’aquesta reconeguda fira que, enguany, ha arribat a la 22a edició. Abans de sortir amb el cotxe, vaig llegir-me el programa i vaig triar el que podria fer: visitar el castell i les torres de la muralla, veure algun dels tallers i, per descomptat, xafardejar entre les nombroses paradetes. En aquest estat vaig emprendre l’autopista cap a Hostalric. Eren quarts de dotze i el trànsit era dens però fluid; a les dotze, a punt d’agafar la sortida d’Hostalric, ja vaig veure que la cosa es complicava: hi havia cua de cotxes per sortir al peatge. “Deuen ser els barcelonins que van cap al Montseny”, vaig pensar il·lusa de mi. Quatre dels sis carrils del peatge preparats per engolir els vehicles i no n’hi havia prou. Vaig necessitar més d’un quart d’hora per sortir del peatge i emprendre la pujada cap a Hostalric darrere de la filera de cotxes que no desapareixia. “Aviat hi haurà un pàrquing habilitat”, vaig pensar també, i sí, el pàrquing hi era, però ple. Els cotxes continuaven circulant a pas de tortuga i paral·lels a la magnífica muralla medieval. Dins el cotxe, vaig passar pel costat de la plaça plena fins dalt de gent que seia en les taules de les paradetes de menjar i enmig de la fumera. Hauria baixat allà mateix per gaudir de la festa, però, portava el cotxe, així que vaig continuar conduint endavant i trobant els accessos als pàrquings tallats. Vaig creuar tot Hostalric veient com la gent caminava al costat de la carretera després d’aparcar ves a saber on. A la rotonda de sortida del poble estava temptada de marxar volant. “Com pot ser que no s’hagi previst més aparcament?”, em deia a mi mateixa, però vaig girar cua i ho vaig tornar a provar. Finalment, una hora i quart més tard d’haver passat pel peatge, aconseguia aparcar i visitar la fira commocionada pel temps perdut. Amb prou feines vaig veure les paradetes enmig de la multitud. Que sí, la fira medieval d’Hostalric val molt la pena, però jo ja he complert.