Un jutjat condemna a pagar 40.000 euros el distribuïdor d’una pròtesi que va deixar restes de metalls a un pacient
La víctima es va operar per canviar la peça després que Sanitat advertís de possibles riscos i li detectessin alts nivells de crom i cobalt
El jutjat de primera instància i instrucció número 5 de Sant Feliu de Llobregat ha condemnat el distribuïdor d’una pròtesi de maluc a indemnitzar amb més de 40.000 euros un pacient a qui li van haver de canviar la peça perquè li havia deixat moltes restes de metalls en sang. L’afectat demanava més de 256.000 euros, però la jutgessa només ha estimat part de les seves pretensions econòmiques.
L’home es va operar en un hospital d’Albacete el 2009, però el 2014 li van detectar importants nivells d’oxidació, silici, crom i cobalt a la peça i a la sang, arran d’un avís general de les autoritats sanitàries.
Segons la sentència a la qual, Felipe M.L. tenia 51 anys quan el febrer del 2009 es va operar en un hospital d’Hellín (Albacete) i li van fer una artroplàstia al maluc dret per recuperar-se de la coxoartrosi que tenia. Li van implantar una pròtesi de resurfacing metall-metall model BHR de la multinacional britànica Smith&Nephew. En sis mesos es va recuperar plenament. La peça té una esperança de vida de 15 a 20 anys.
El 2014 la Societat Espanyola de Cirurgia de Maluc (SECCA) i el ministeri de Sanitat van recomanar una revisió a tots els afectats per determinats implants. A la vista dels resultats alterats dels metalls que presentava el pacient, se li va recomanar la substitució de la pròtesi per una d’un altre model, intervenció que es va fer al mateix hospital el març del 2015.
Un mes després, els nivells de metalls havien recuperat la normalitat. Per tot això, l’advocat del pacient, Emili Ortiz, va presentar una demanda contra el distribuïdor oficial de Smith&Nephew, una filial amb seu a Sant Joan Despí (Baix Llobregat), on reclamava 256.000 euros, pels dies d’hospitalització, de baixa mèdica, les seqüeles físiques i psicològiques, el dany moral i les despeses de futurs recanvis.
La demandada va oposar-se a la petició, al·legant que havien de ser demandades el Servei de Salut de Castella - La Manxa, els metges que van atendre el pacient i un laboratori. A més, va al·legar també que la distribuïdora no va dissenyar ni fabricar la pròtesi, sinó que ho va fer la seva matriu, Smith&Nephew Orthopaedics, amb seu a Anglaterra. També recordava que les pròtesis BHR no han estat retirades del mercat ni són defectuoses.
La jutgessa confirma que la demandada és la responsable de la pròtesi, per haver-la distribuït a l’estat i no haver identificat correctament el productor, i perquè un comercial que treballava per la companyia va estar present durant la cirurgia d’implantació el 2009.
Tot i que la SECCA no va recomanar la retirada del mercat del model implantat a aquest pacient, i la peça estava ben col·locada, els nivells de cobalt i crom només es poden explicar per la pròtesi, diu un informe pericial de la demandant elaborat per un metge.
A més, tres pèrits del grup de biomaterials, biomecànica i enginyeria de teixits de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van detectar una gran quantitat de marques de desgast en la superfície de la bola femoral, la presència d’orificis dispersos, una gran quantitat de traces de silici i compostos intermetàl·lics de mida irregular amb forats interiors. En una altra peça de la pròtesi també es van detectar marques de desgast i defectes superficials molt abundants en forma d’orifici.
Així mateix, es va apreciar la presència d’òxids i diferències de densitat, nivells elevats de rugositat, mostres d’abrasió i protuberàncies. En canvi, a causa del desgast, no es van poder veure els codis d’identificació de les sèries de fabricació dels components que han d’anar gravats amb làser.
Analitzades mostres de teixit del pacient, es van trobar ions metàl·lics en quantitats elevades i fenòmens de metal·losi, que un dels pèrits va atribuir a problemes en la fabricació i processament de les pròtesis.
Durant el judici, les doctores que van implantar la pròtesi van indicar que no hi va haver cap problema en la col·locació i el president de la SECCA va dir que les pròtesis BHR no s’havien retirat del mercat però s’havien de controlar els nivells de crom i cobalt en sang.
Per la seva banda, dos pèrits contractats per la distribuïdora van assegurar que els problemes que tenia el pacient eren normals per la cirurgia que havia patit i que segurament es devien a una mala col·locació de la peça i a una reacció individual del pacient a la presència de metall.
La jutgessa creu que els informes dels pèrits del demandant són més vàlids que els de la demandada, un dels quals, a més, té relació professional directa amb la companyia distribuïdora. Per tot això, dóna la raó al pacient en el fons de l’assumpte, però no valida les seves pretensions econòmiques, ja que només valora els danys a partir de la segona operació, el març del 2015. Per això, rebaixa la indemnització dels 256.643 euros als 40.422,01.