La vida social
A Cornellà clamen per la llibertat
El record dels presos polítics, present al ball del Cornut i la plantada de l’Arbre de Maig
Els dos actes clouen la festa major
Cornellà del Terri va reviure ahir les tradicions del ball del Cornut i de la plantada de l’Arbre de Maig, que des de sempre han estat un crit de llibertat contra els mals usos feudals, sobretot el del dret de cuixa, i un culte a la terra amb motiu de la primavera. El context polític que viu el país va fer més real que no pas mai aquest crit de llibertat. De fet, la plaça de Maig, que és on es duia a terme la festa, estava plena d’estelades, senyeres, cartells i banderes reivindicatives a favor de la llibertat dels presos polítics catalans i de la República. I la hissada de la senyera al capdamunt de l’Arbre de Maig va anar acompanyada de la interpretació d’Els Segadors a càrrec del nombrós public que omplia el recinte i que, després, va cridar consignes per reclamar l’alliberament dels presos i la tornada dels polítics exiliats.
La festa va començar amb la comitiva festiva per anar a buscar l’Arbre de Maig encapçalada pel Cornut, una colla de percussió i tots els participants, dividits en dos grups d’edat. Tots estrenaven vestimenta per ajustar-la més a la original d’abans de fa quaranta anys, quan es van recuperar i ajuntar les dues festes –la del Cornut, d’origen medieval, i la de l’Arbre, romà–. Els que es van quedar a la plaça van poder disfrutar de l’actuació castellera dels Esperxats del Pla de l’Estany. Ja a la plaça es va fer la plantada de l’Arbre de Maig. Aquest any era un pollancre quatre metres més curt que el del 2017. L’aixecada dels 26 metres de l’arbre que estarà tot l’any plantat a la façana del centre cultural va ser molt espectacular.Hi van participar una cinquantena de persones. Posteriorment, es va executar el ball del Cornut a l’entorn d’un altre arbre, de dimensions més reduïdes i plantat al centre de la plaça. El protagonista amb la seva cornamenta va reproduir el ball amb què els veïns de Cornellà carregats d’ironia i humor van celebrar l’alliberament del domini feudal, el 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós. Punt final, doncs, a una festa amb un contingut ben actual.