“Hi ha més consciència pel que és ecològic que pel comerç just”

[X.M.] Un grup de gent a Mataró sensibilitzada pels problemes del Tercer Món ens trobàvem per fer xerrades. En dèiem els Sopars de la Fam, on menjàvem pa, oli i sal i els comensals aportàvem el cost d’un sopar als projectes que ens venia a explicar el conferenciant. Així vam arrencar, però vam decidir ser compromesos i anar més enllà i fer una botiga.

[X.M.] A Europa sí, però a l’Estat espanyol existia Intermón. A Catalunya, fora de Terrassa i Barcelona, no hi havia res. Amb la botiga es volien impulsar activitats amb comunitats del Tercer Món.

[X.M.] Vam entrar en contacte amb les importadores que estan en contacte allà i vetllen pels estàndards que fixa el comerç just per garantir temes ambientals, que no hi hagi explotació infantil i que els beneficis siguin iguals per a homes i dones.

[X.M.] Molt bona. La prova és que anem renovant els contractes de lloguer amb l’Ajuntament que tenim als locals de la Peixateria. Sempre hi ha hagut bona predisposició i també dels grups de cooperació que hi ha a Mataró.

[X.M.] Des de l’inici teníem clar que volíem arribar al màxim de pobles i servim moltes botigues a través de voluntaris. Ara anirem a la Fira de la Solidaritat de Calella i ja ens coneixen per “la botiga de Mataró”.

[X.M.] Volíem que els productors del Tercer Món anessin més enllà i a través del cafè establissin vincles amb els ajuntaments d’aquí per tirar endavant projectes de cooperació. [J.E.] Aquesta idea surt d’Alemanya. La vam exportar i ja tenim dotze ciutats catalanes amb el seu Cafè Ciutat vinculat amb cooperatives, moltes de la zona de Nicaragua. A la comarca tenim Mataró i Calella. Aviat oferirem a les botigues el mateix Cafè Ciutat amb càpsules biodegradables.

[J.E.] La gent està més sensibilitzada pel que és ecològic que pel comerç just, i sap greu. Es podria aconseguir una millor relació dels països del Nord i el Sud fomentant aquests projectes de cooperació.

[J.E.] És amb l’associació de dones de la selva i la cooperativa de producció dels ejidos, que són les comunitats que s’han establert a l’entrada de la selva. Vam iniciar la cooperació amb les dones, que més enllà de portar la família tenen un pes important en la recol·lecció, on tothom hi participa. Amb els anys hem vist com s’han anat apoderant.

[J.E.] S’ha treballat en moltes vessants, des de l’autoestima fins a tallers de planificació familiar. El que va despertar molt d’interès, però, van ser els cursos d’alfabetització, sobretot quan es van adonar que tenien més possibilitats de prosperar.

[X.M.] Treballaven les terres i la seva subsistència depèn dels diners de la collita de cafè. No tenen gaires coneixements agrícoles i elles han agafat la iniciativa de fer horts familiars a darrere de les cases, cosa que permet la diversificació de l’alimentació, que és molt pobra, a base de cafè i blat de moro.

[J.E.] D’un any per l’altre es fixen els preus i també poden demanar finançament per afrontar la collita, que va del novembre al gener. S’han pogut fer forns que els facilita no haver d’anar fins a la capital. Elles s’encarreguen de fer anar els forns i amb els beneficis han creat una caixa d’estalvis per afrontar situacions d’emergència a la comunitat.

[J.E.] Coincidint amb l’aniversari volem fer balanç i presentar a l’Ajuntament tota la feina que s’ha fet amb el suport. En un futur ens agradaria posar l’atenció en la generació dels joves. [X.M.] Des de l’inici vam entrar en contacte i continuem amb la banca ètica Oikocredit, on els beneficis eren per a projectes del Tercer Món a qui ningú deixava diners.

[X.M.] Si tot va bé, seran al maig i al juny, tot i que la botiga es va inaugurar al febrer.