Surt en llibertat un depredador sexual no rehabilitat

Alerta a la comunitat. La fiscalia de Barcelona ha ordenat als Mossos d’Esquadra la vigilància “no invasiva” de Gregorio Cano Beltri, conegut com “el violador de la Verneda”, que dijous sortirà de la presó després de complir vint anys de condemna per disset agressions sexuals, amb un alt risc de reincidència.

Aquest protocol s’activa quan Serveis Penitenciaris alerta el ministeri públic que cal fer un control a un reclús perillós, que surt en llibertat i els experts de tractament del penal asseguren que el depredador sexual no està rehabilitat i el seu risc de reincidència és molt elevat. És una acció alegal, ja que el condemnat ha complert la pena. Les mesures de vigilància, un cop complerta la condemna, no es fixa en assassins i violadors fins a la reforma del Codi Penal del 2015.

L’Audiència de Barcelona va condemnar Gregorio Cano a 167 anys de presó per les disset agressions sexuals de les quals es va confessar autor, comeses entre el 23 de febrer del 1997 i l’1 de maig del 1998 en descampats i portals de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Montcada i Reixac. En aquests delictes, la pena màxim a complir en règim tancat és de 20 anys, com ha fet. Cano ja ha estat en règim de semillibertat i s’ha creat comptes a Twitter i Facebook. Gregorio Cano tenia 28 anys quan vigilava des del seu cotxe dones d’entre 18 i 39 anys, i les assaltava amenaçant-les amb una navalla. Va ser detingut el maig del 1998, després que la policia li parés un parany al barri de la Verneda de Barcelona, utilitzant com a esquer una agent de paisà.

A més de la vigilància policial, l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte, del Departament de Justícia, s’ha posat en contacte amb les víctimes de Cano –les que ha pogut localitzar– per informar-les de la seva posada en llibertat immediata, i per si volen tenir protecció policial. Els Mossos d’Esquadra els explicaran que podran disposar de custòdia policial com a mínim durant un mes, prorrogable, des de l’excarceració del violador.

El cas de Gregorio Cano va ser el primer de l’Estat espanyol en què un tribunal, la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona, aplicava la mesura de computar els beneficis penitenciaris a un condemnat sobre el total de la pena imposada, en aquest cas 167 anys de presó, per la qual cosa se l’obligava a complir els 20 anys de presó efectiva establerts com a màxim per la llei, segons informa Efe. Abans, altres depredadors sexuals van reduir bona part de les seves condemnes fent treballs de bugaderia o neteja a la presó, com els coneguts com “el violador de l’Eixample” o “el violador de la Vall d’Hebron”, que van complir 16 i 13 anys entre reixes, respectivament, criticat per la societat.