Societat

MIQUEL ARESTÉ

COL·LECCIONISTA I PROPIETARI DEL MUSEU DE LA GUERRA CIVIL, A TÀRREGA

“Buscant material bèl·lic, he trobat molts soldats enterrats”

Com molts nens de la postguerra, jugava amb bales abandonades pels soldats. Ha dedicat tota la vida a bastir una col·lecció, ara visitable, que conté milers d’objectes dels dos exèrcits

La fotografia del funeral de William Mitchell Digges, un brigadista internacional originari de Nova Orleans enterrat al cementiri de Tàrrega el 1938, és un dels milers d’objectes que exhibeix el Museu de la Guerra Civil. Dissabte passat, una plataforma ciutadana, amb el suport de l’Ajuntament targarí, van dignificar la tomba de Digges i la d’un altre brigadista. En aquesta celebració del 80 aniversari de la batalla del Segre, aquest museu privat es va fer petit davant l’interès per visitar la col·lecció de Miquel Aresté. Com la comença?
Jo tenia menys de deu anys i ja arreplegava objectes de la guerra, i ara en tinc 76... De gran, agafava el cotxe i anava a tombar a l’Aragó, l’Ebre i per les comarques on hi havia hagut els combats més cruents. Me n’assabentava per la gent d’on hi podia haver coses. Treballava de mecànic, i a les nits llegia per documentar-me. El meu pare havia estat tinent metge de l’exèrcit republicà i va ser al front de l’Ebre. Per tant, sé molta cosa per boca d’ell. Assegut a la seva falda me n’explicava, coses de la guerra. Em va agafar la dèria: tenia uns cinc anys quan vivíem a Bovera (les Garrigues) i, amb un amic, sortia als afores on hi havia munteres de baines de bales de metralladora. Les agafàvem per tirar-les de dalt a baix d’un mur... Clinc, clanc! Va ser el meu primer contacte amb la guerra. El pare m’advertia que no toqués res: durant la postguerra, les bombes van matar i mutilar molta gent, canalla també. A tots els pobles. Durant la retirada de l’exèrcit, s’abandonava tot. Les bombes de llauna eren com pots de colorets, i la canalla que no tenia joguines, les tocava...
I li’n va explotar alguna?
Jo estava terroritzat pel meu pare i hi passava a dos metres lluny. De gran vaig aprendre a desmuntar-les, amb experts que les desfeien per a la ferralla i mitjançant llibres. Durant anys, n’he estat desmuntant: d’aviació, de mà, projectils d’artilleria... Ja és ben curiós, però el mig dit que em falta, el vaig perdre amb un petard de Sant Joan. Ara he decidit que no en desmunto més. Estic satisfet amb les que tinc i la bomba que mata sempre és l’última!
Ha ajudat a desactivar-ne?
Alguna vegada, sí que m’ho han demanat els artificiers de la Guàrdia Civil. Les que tinc al museu estan buides, són carcasses d’obús, bombes d’aviació - com una de 250 quilos, trobada intacta quan s’aplanava l’aparcament de l’estació de busos de Tàrrega -, restes dels polvorins de Lleida i Tàrrega, bombardejats pels franquistes. N’he trobat moltes i també n’he canviat amb altres col·leccionistes. A Catalunya, hi ha moltíssim material i afeccionats. També es fan mercats especialitzats en material bèl·lic, com el de Faió, a la ribera de l’Ebre.
Què destacaria de la col·lecció?
No els he comptats mai, però tinc moltíssims objectes. Entre altres, una cantimplora militar, que qui la portés va començar a gravar els noms dels pobles per on passava. Comença a Cervera i va cap al Pirineu: ja cap al final, hi ha gravat el nom d’Alins (Pallars Sobirà). El darrer és Sant Cebrià de Rosselló (Catalunya Nord), on hi va haver un gran camp de refugiats exiliats. Jo la vaig trobar abandonada a Vilanova de Meià (Noguera). És a dir, que havia retornat aquí amb el maquis... O un fusell japonès Arisaka. En aquella època, també hi havia traficants d’armes, i a la Guerra Civil van arribar armes de mig món. A la secció d’armes curtes hi ha la pistola Isard, que va fabricar la Generalitat el 1938 i té les inscripcions en català. Sols se’n van fer 80 unitats. Al cantó republicà hi havia bombes russes de la Primera Guerra Mundial. Tenen data del 1915! Endossaven material vell i caducat, mentre que les franquistes, enviades pels alemanys, eren projectils nous -fabricats el 1937–, que assolien els 22 quilòmetres.
La seva col·lecció no té filtre polític, i conté banderes, propaganda, uniformes i armes dels dos exèrcits. Per què?
El meu pare em deia que abans de la guerra hi havia partits de dretes i d’esquerres, i que ara teníem una dictadura que duraria molts anys... I també: “Tu de quin partit has de ser? Del de casa teua!” Al museu no hi ha bàndols, hi ha la Guerra Civil.
En el futur, cedirà la col·lecció a alguna institució?
Fa uns tres anys que tinc l’exposició a casa meva muntada per visitar-la; i fins i tot una sala on projecto documentals. A última hora, no ho sé... m’haurien de fer una proposta. Per què ho hauria de donar? M’ha costat tota una vida reunir-ho.
Quina conclusió n’ha tret d’aquella guerra?
Va ser una desgràcia. Com els pobres dos brigadistes enterrats a Tàrrega o la lleva del biberó, on va combatre el sogre. Buscant material, he trobat molts soldats enterrats. Ara obren les fosses i està bé, però ho haurien d’haver fet fa 50 anys, perquè molts familiars ja són morts. És tràgic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Educació

Una àgora per a docents

estanyol

Una riuada a l’illa italiana d’Ischia deixa un mort i una dotzena de desapareguts

roma

Platja d’Aro retorna 22.633 euros a disset treballadors

CASTELL-PLATJA D’ARO

Aragonès promet un fons per enretirar tot l’amiant

Barcelona
Pobresa

Creix la llista dels qui passen gana

Taradell

Fan una escultura a Salt a partir de deixalles

SALT

Nadal esportiu i jornada d’esport inclusiu a Olot

Olot
GIRONA

El PSC apressa l’equip de govern a tenir pressupost

Lloret de mar

Finalitzen els treballs de neteja dels penya-segats