“La bona ratafia ha de tenir gust d’herbes, sense que se n’identifiqui cap”

Perquè una colla es tro­bava, feia un sopar i després un con­curs entre ells per fer gresca. Es van posar en con­tacte amb Santa Coloma de Far­ners, on hi ha la fira més impor­tant, que és la capi­tal de la rata­fia ja que se n’hi pre­sen­ten més de 200, i ho van tirar enda­vant. Ens van dema­nar tor­nar a reac­ti­var la fira després de pre­sen­tar-nos a Santa Coloma, on el pri­mer cop no ens van selec­ci­o­nar per a la final, però l’any següent, a més d’anar a veure com fun­ci­o­nava el procés de selecció amb un jurat de cate­go­ria, vam arri­bar a que­dar entre els deu fina­lis­tes. Fa tres anys vam que­dar pri­mers, l’any pas­sat segons i, enguany, en vam fer qua­tre, dues de les quals van que­dar en pri­mer i segon lloc. Això ens ha donat ànims per tibar Cen­te­lles, l’Ajun­ta­ment ens ha donat suport i hem començat a apor­tar algu­nes inno­va­ci­ons.

Inten­tem que la gent faci rata­fia i que en parli. Vam pas­sar de 10 a 30 par­ti­ci­pants després de reac­ti­var-ho i espe­rem arri­bar als 40. Avui selec­ci­o­na­rem les 10 que pas­sen a la final i dis­sabte el jurat, en el qual també hi haurà l’humo­rista Fel Fai­xe­das, dirà el vere­dicte. Com a con­tra­par­tida fa un espec­ta­cle a la nit i es queda tot el que recapta. Una altra nove­tat és que al taller de la rata­fia de dis­sabte farem una recepta manus­crita que hem tro­bat que era de Ramon Giol Ayats, l’avi de can Sopes, que era de 1880. Farem la recepta adap­tada, perquè està pen­sada per a una gar­rafa de vuit litres i als tallers les fem d’un litre. Aquest any volem pas­sar de fer 50 rata­fies a 70 o 80 i els tallers cos­ten 5 euros. Prèvia­ment hi haurà un reco­nei­xe­ment de totes les plan­tes reme­ie­res rela­ci­o­na­des amb la rata­fia i que fa temps que cul­ti­vem. Jo tre­ba­llo amb nanos i dins de l’assig­na­tura de medi natu­ral cada un s’encar­rega d’una, que després bai­xa­rem al pas­seig. També fem una altra acti­vi­tat de reco­nei­xe­ment d’olors, una altra rela­ci­o­nada amb aro­mes per a nens i una de des­til·lació d’olis essen­ci­als amb alambí d’aram. Dis­sabte a la tarda fem la Cabro­tukada 2018, amb els taba­lers dels Cabrons i Brui­xes de Cen­te­lles i altres colles.

Uns vint anys, i em va arri­bar aquesta afició arran d’aquesta recepta de 1880 d’un amic. La vaig fer tal com ho deia i em va sor­tir una cosa dolenta perquè d’un ingre­di­ent, el clau, deia que n’hi havien d’anar nou grams i havien de ser nou uni­tats. I només tenia gust de clau. A casa a vega­des també con­vido gent a fer un esmor­zar de sam­faina de Cen­te­lles, som uns 30; tot­hom porta alguna cosa i aca­bem tas­tant les rata­fies de cadascú [riu].

La marca es diu La Nos­tra, però no la tenim regis­trada i és arte­sana. Només la ven una botiga d’aquí als seus cli­ents i amics.

Ha de tenir gust d’her­bes, però que no n’iden­ti­fi­quis cap. Si en pre­do­mina alguna és que li sobra alguna cosa. Jo modi­fico les que vaig fent a par­tir d’aquesta recepta. Hi ha deu o dotze ingre­di­ents i jo n’hi he anat afe­gint, he inten­tat ser cre­a­tiu i fugir una mica del que diu la recepta, de dei­xar-ho a sol i serena... I m’ha anat bé inno­var perquè tens més mit­jans que abans, que hi posa­ven les her­bes i ingre­di­ents que tenien en aquell moment.

El que dife­ren­cia un licor d’her­bes de la rata­fia és que porti nous ten­dres aixa­fa­des o esber­la­des que li donen aquest color fosc. A més, porta her­bes reme­ie­res o aromàtiques com poden ser fari­gola, romaní, boto­nets de Sant Joan, nepta, menta, poniol, orenga, sem­pre­viva, cama­mi­lla, til·la, flor de magra­ner... i fins a 29. Jo vaig olo­rant les rata­fies i faig una base de dades i després faig pro­ves d’assaig i error. Per inno­var faig infu­si­ons d’aques­tes her­bes perquè a vega­des em pas­sava que deia, per exem­ple, que hi posés dos brots de don­zell i era tan amar­gant (és la planta amb la qual fan el ver­mut) que no es podia beure. D’aquesta manera fas un cupatge i poses i treus. El diver­tit és que mai et queda igual perquè les her­bes també tenen més o menys gust segons el temps que hagi fet; en anys de molta aigua no dei­xen anar tanta essència. Hi ha molts fac­tors... Abans tot­hom ho feia per Sant Joan, quan hi havia les nous ten­dres, però sem­bla que si hi poses les her­bes ten­dres i no seques no donen el mateix gust ni aroma.

Els sucres. La tendència és treure’n. Amb la d’anís cada cop n’hi anem tra­ient més, i hem pas­sat dels 200 grams per litre fins als 50.

Sí, als pobles hi afa­vo­reix l’entorn, ple d’her­bes, i la tra­dició, ja que a les masies es feia per tenir una beguda per a les fes­tes. Aquí a Cen­te­lles ningú en fa sense posar-hi broida, típica d’aquí.