“La sentència de La Manada no l’entenem ni els professionals”

El projecte es va començar a gestar fa prop d’un any i va néixer arran d’una pregunta: per què fem les coses més difícils del que són? És una pregunta que jo em feia com a advocat, perquè sempre tenim la tendència a buscar un llenguatge una mica arcaic, expressions amb argot jurídic molt formalista. És una cosa molt natural i arriba un moment que no t’adones que el client o una persona que parla amb tu i no té res a veure amb el món jurídic no s’assabenta de res.

Un metge també utilitza les seves expressions referents a les malalties o la seva feina. Això que per a nosaltres és natural, per al client no ho és, i arriba un moment que veus que l’escletxa de comunicació entre client i advocat és prou important perquè em plantegi que s’ha de fer alguna cosa. I el projecte neix de la voluntat de fer un pas més. I què és el més corrent a l’hora de parlar amb algú? Fer un cafè. I per què no unir quelcom que és corrent amb la llei, en el sentit de voler oferir al client una conversa distesa i explicar-li les coses amb un llenguatge senzill i que entengui el procediment?

El problema és que no te n’adones. Amb els anys vas veient que moltes vegades expliques les coses al client i expressions com ara “Estem en fase d’instrucció” no s’acaben d’entendre. Per això publiquem textos al web Cafeconley.com. Són textos que no estan classificats en civil o penal, sinó en termes que es poden entendre, com ara habitatge, família..., i que expliquen, per exemple, què passa amb una alcoholèmia, quins índexs té i què implica superar-ne cada un, què passa si és delicte o si és una infracció administrativa... La idea és que la persona que tingui un problema jurídic sigui capaç de veure-ho pel seu compte.

Hi ha diferents maneres de poder accedir a la informació. La persona que té un problema jurídic pot, a través d’un xat disponible a la pàgina, parlar amb l’advocat de manera directa en l’horari establert per saber com orientar el problema. Pot també enviar la pregunta a un calaix de preguntes a través d’una adreça de correu. Pot demanar per telèfon una consulta presencial, i fins i tot pot demanar informació a través de Facebook i Twitter. La idea és que la primera consulta costi el mateix que un cafè, que no s’arriba a cobrar perquè és una xifra simbòlica. La segona ja sí que es cobra, i les tarifes són a mida, perquè l’atenció sempre és personalitzada.

Depèn. Si el client vol, podem prendre un primer cafè. El cafè és el símbol d’aquesta conversa distesa.

Jo crec que, més que cultura, és un problema de comunicació. El problema és que sentències com ara la de La Manada o de violència de gènere creen alarma social. Últimament s’està legislant a base d’alarma social. Com que la informació no està ben explicada, posa barreres i la gent no entén què passa.

No l’entenem ni els professionals. El problema ha estat la interpretació de la llei. Perquè es doni delicte ha d’haver-hi una sèrie de requisits, i la diferència que hi ha entre abusos sexuals i agressions sexuals és l’ús de la violència. Els jutges ho poden interpretar d’una manera o d’una altra. El que jo veig clarament com una agressió, una altra persona pot interpretar-ho d’una manera diferent, i més tenint en compte que hi havia diferents jutges. La gent, a més, no ha vist el judici ni les diferents proves, ni llegeix la sentència, ni l’entendrà si ho fa.

El problema aquí és també la interpretació de la llei. A l’hora de decretar una presó provisional, la llei d’enjudiciament criminal dona una sèrie de característiques per les quals un jutge pot adoptar una mesura molt coercitiva, la presó provisional. Pots trobar un jutge més garant amb els drets del pres o un jutge més estricte. El dret no és blanc o negre, és gris, perquè les lleis estan establertes però les interpreta el jutge.

Potser no està ben especificat què és agressió sexual i què és abús. Jo crec que especificar d’una manera més detallada què és una agressió sexual resultaria més beneficiós a l’hora de fer una interpretació dels jutges més igualitària.